Com podem estalviar benzina?

52
REPORTATGE
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
curs. I la sorpresa ha estat
que m’han aparegut alumnes
nous a les classes perquè
ha corregut la veu, i això és
el més important”, explica
Paula Mollet, professora del
curs. Les classes es fan en tres
torns d’una hora dos dies la
setmana, el dimarts i el dijous,
i funcionen amb un format
obert, al qual Mollet assegura
que els alumnes responen millor:
no es treballa amb llibres
sinó a partir de fitxes específiques,
cosa que permet de
personalitzar l’aprenentatge
i adaptar-lo als interessos
dels alumnes.
“Adaptem les classes a les
seves necessitats”, explica
Mollet. “Molts han començat
ara a buscar feina per a la
campanya d’estiu, i jo fa uns
dies els vaig ajudar a preparar
entrevistes i el currículum.”
Un altre dels objectius de les
lliçons és acostar la cultura
catalana als alumnes: a l’abril,
per exemple, es va dedicar
una classe sencera a tractar
la diada de Sant Jordi.
Al capdavall, diu Mollet, el
català no és sinó un pretext
per a la inclusió social dels
nouvinguts. “Jo sempre els dic
el mateix: amb dues hores que
fem la setmana no en tindreu
prou, vosaltres heu d’anar al
poble i parlar amb la gent en
català”, diu. Per això, el programa,
tal com explica el soci
de Lo Portal Àngel Riosalido,
“va molt més enllà d’unes
classes”: “Buscàvem cobrir
totes aquestes necessitats
d’inclusió. No tan sols serveix
de curs, sinó que també pot
servir per a trobar solucions
als problemes de la seva vida
quotidiana, com ara renovar
els papers, portar la família
a Sudanell o bé accedir a la
beca de menjador dels nens,
entre més.”
Gerard Furest: “Vull guanyar,
no pas que el català
estigui millor que l’occità”
Les classes són merament
una de les quatre potes de la
iniciativa, explica Riosalido:
també hi ha un servei d’assessorament
jurídic una vegada
el mes, un programa de
parelles lingüístiques amb
catalanoparlants de la zona
i un èmfasi en la participació
dels alumnes a les diverses
festes populars que se celebren
anualment a Sudanell.
Per Carnestoltes, per exemple,
l’associació Lo Portal va
organitzar un sopar popular
en què els alumnes d’origen
marroquí van dur les postres.
Durant la festa, “totes les persones
del poble que van venir
van acabar parlant amb els
alumnes de català, i et deien,
ostres, doncs són simpàtics, o
bé, ostres, doncs no sabia que
vivien aquí. Així aconseguim
la inclusió de les persones que
sempre han viscut al poble
amb les persones no catalanoparlants
que fan el curs”,
explica.
La iniciativa, fins i tot, ha servit
per a promocionar Sudanell
a la resta del país. “Hem
tingut ponents que han vingut
a presentar llibres, o bé a tocar
en concerts, que no ens
haguéssim imaginat mai que
vindrien a un poblet de vuitcents
habitants del Segrià”,
afegeix Riosalido. “Tots ens
sortim beneficiats”, celebra.
Més suport institucional
Tot i la repercussió que ha
acabat tenint, el programa
va començar de manera més
aviat modesta. “Un bon dia,
va aparèixer l’Houria i ens va
dir, hola, vull aprendre català.
I jo, amb el moment d’emergència
lingüística en què estem,
amb l’auge del discurs
feixista, vaig dir, trobarem un
curs de català per a tu”, explica
Riosalido. La sorpresa fou
que, després de dos mesos de
trucar a tort i a dret, els veïns
van ser incapaços de trobar
un curs que s’adaptés a les
necessitats de Laghlid. “Vam
començar a picar a diverses
portes, no ens van respondre
i vam decidir de muntar-lo
nosaltres.”
Eventualment, la iniciativa va
atreure l’interès de l’Ajuntament
de Sudanell, el Consell
Comarcal del Segrià i la
Diputació de Lleida, que es
van oferir a abonar el salari
dels professors, i entitats
com Òmnium i la cooperativa
Abacus cobreixen els costos
de material i col·laboren en
l’organització d’activitats
culturals. El programa ha rebut
l’interès de la Generalitat
de Catalunya, i els impulsors
treballen ara per implementar
el model a altres municipis,
a partir de l’experiència de
Sudanell com a prova pilot.
Quan el català ‘no toca’
“La idea és intentar replicar la
iniciativa, amb l’ajuda de les
administracions, a tots els pobles
que tinguin una situació
com la nostra, perquè nosaltres
ho hem fet sols com hem
pogut”, explica Riosalido. En
certa manera, aquest objectiu
ja és una realitat: a Vilanova
de Bellpuig (Pla d’Urgell), fa
poc que ha començat un programa
d’aprenentatge de català,
inspirat en el de Sudanell,
amb els refugiats ucraïnesos
que s’han establert al poble
enguany.
Tant per Riosalido com per
Mollet, la salut de la llengua
és al cor del programa de Sudanell
i tots el que se’n derivin
en un futur. “Com a mestra,
m’adono que el català es va
perdent”, lamenta Mollet. “Si
no fem projectes d’aquesta
mena, no sé què passarà en
un futur”, conclou.
“La idea és
intentar replicar
la iniciativa, amb
l’ajuda de les
administracions, a
tots els pobles que
tinguin una situació
com la nostra,
perquè nosaltres
ho hem fet sols com
hem pogut”