Com podem estalviar benzina?

43
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
JOSEP LLUÍS ALBINYANA
caracteritza com a valencià? I un grapat
de cacaus i tramussos i un parral de vi? O
vols ser l’empresari que es planteja entrar
en els circuits econòmics europeus,
transnacionals, mundials i fer el que fan
els seus homòlegs a Catalunya? Què volen
ser? Una policultura que siga atractiva
mundialment pel seu cosmopolitisme
sent valencianoparlants i oferint un grau
d’hospitalitat mundial? O ser uns fallers
casolans…? No vull parlar més.
—…
—És que a mi el dilema no me’l planteja
el polític políticament correcte. Perquè
d’això ja n’estic cansat. Tinc massa anys
per a acceptar el que és correcte en la política.
A la política cal ser molt incorrecte,
que no vol dir ser mal educat. Vol dir dir
les coses com són, parlar de veritat. No
hi ha cap ciutadà del País Valencià a qui
no interesse entrar en el corredor mediterrani
entès com a Països Catalans, per
entendre’ns, perquè s’hi juga el futur.
Estar amb la gent tan rival i competitiva
i intel·ligent, amable, i sentir que ens
entenen, i no veure que la gent que no
ens entén ens ridiculitza, o s’entesta a
xafar-nos el futur.
—Com hauria de ser la relació del País
Valencià amb Espanya?
—[Riu] Això és una quimera. La pregunta
és molt important. Espanya l’hem de
resoldre els nacionalistes. Perquè ells
no ho faran. Estan ancorats. Si no foren
espanyols no tindrien eixa incapacitat
de construir un estat de convivència.
Eixa convivència s’ha d’imposar des de
la perifèria. No m’estranyaria que, en el
millor dels escenaris, hi haguera un País
Valencià dividit, horitzontal o vertical,
tant me fa. La millor solució seria arribar
a una república federal, confederal
perquè no valen aspiracions utòpiques
sinó realitats. Ara, és evident que hi ha
obstacles que són molt greus, com la
monarquia. No podem demanar raonabilitat
allà on no n’hi ha ni es preveu
que n’hi haja. Espanya és una hostilitat
manifesta d’un perill extrem. D’Espanya
no podem esperar la solució i nosaltres
hem de canviar moltes coses i fer-nos
càrrec d’Espanya. No tenir l’actitud de
servei, sinó la d’autor. Ser creatius.
—El federalisme de què ara parla el
president Puig és possible?
—[Silenci] Si el federalisme de què parla
tant és l’herència o el llegat de Maragall,
no ho veig, però bé, és una bona aportació
del punt de vista que no és el pan y toros
del PSOE centralista.
—Hi ha un cert allunyament institucional
entre el País Valencià i el Principat.
Adés dèieu que a cap dels dos territoris
no els convé d’allunyar-se.
—Sí. Vull ser molt prudent en aquesta
resposta. No tothom ho fa tot bé sempre.
I, dit això, crec que uns i altres s’han
d’adonar que es necessiten mútuament.
—A les passades eleccions vàreu encapçalar
la candidatura d’ERC. Per què?
—Sempre estic disponible per als amics
que em mereixen confiança. Sempre he
tingut simpatia amb alguns dirigents
d’Esquerra, per exemple, vaig gaudir
molt amb l’amistat d’Heribert Barrera.
PRATS I CAMPS
He tingut bona relació amb tots els secretaris
generals, però durant el govern
tripartit, vaig ser molt crític amb ells
i quasi ens deixem de parlar. Però ara
amb tot el procés, amb la presó… Aní a
veure Oriol Junqueras, que em sembla
un polític fantàstic, i crec que ERC és
el partit amb què més simpatitze. Em
van demanar que fos candidat i no m’hi
podia negar.
—Vau ser molt crític amb el paper d’alguns
membres del govern valencià durant
la repressió judicial i policíaca,
durant el referèndum, amb la presó o
amb l’exili.
—Des del meu punt de vista, va ser una
conducta simplement indecent. No té
cap justificació que no siga la covardia.
“No guaite a aquest escenari perquè no
em diguen res.” Què t’han de dir si tu fas
tot el contrari, si defenses l’estructura
espanyola? No t’adones de què passa?
Si això haguera passat a Extremadura,
per exemple, no hauries perdut el cul
per manifestar la teua solidaritat democràtica?
Què passa? Què passa en el
discurs de la por catalanista? Neguem