Com podem estalviar benzina?

54
REPORTATGE
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
Tanmateix, no tothom ho veu
bé. Hi ha qui creu que el mètorespecte
del 2019–, el govern
ha aprovat un conjunt
de mesures. S’habilitarà un
carril addicional nou entre
Sant Celoni i Parets del Vallès,
es distribuiran més grues en
diversos punts estratègics per
retirar vehicles accidentats
ràpidament, s’establirà una
limitació de velocitat per a camions
i s’imposaran sistemes
de velocitat variable en punts
determinats.
No és un problema de carrils
Amb aquestes mesures es
pretén de donar més capacitat
a la via i compensar l’augment
que hi ha hagut amb
l’aixecada de barreres, però
els experts creuen que tan
sols s’aconseguirà d’alleugerir
la situació. Tampoc no
fóra cap solució ampliar el
nombre de carrils, tot i que
és un recurs útil aparentment.
Sergi Saurí, director
del Centre d’Innovació del
Transport (CENIT) de la UPC,
creu que perpetuaria el problema:
“L’experiència ens
diu que si fomentem encara
més la carretera, hi continuarem
tenint trànsit. En llocs
concrets es pot fer, sobretot
on hi ha colls d’ampolla, com
ara la connexió amb la C-60.
Però, com a mesura general,
augmentar la capacitat per
carretera es traduirà en més
vehicles i més congestió.”
Jordi Rosell creu que les
mesures anunciades pel
govern tampoc no encaren
el problema. “Volen donar
més capacitat a una infrastructura
que és la mateixa,
però la qüestió hauria de ser
una altra: com puc treure’n
aquests vehicles de més que
hi han entrat?”, diu.
Històries de VilaWeb: La AP-
7: el carrer Major que fa por
a Espanya
Tots els experts assenyalen
que la solució és un canvi de
model que doni més presència
al transport ferroviari,
tal com marquen les directrius
ecològiques de la UE. El
corredor mediterrani donaria
sortida a les mercaderies,
cosa que ajudaria a oxigenar
la AP-7 i les altres vies per on
circulen camions. I, per una
altra banda, millorar el servei
de rodalia faria que els usuaris
no depenguessin tant del cotxe.
També ho sap el conseller
Joan Ignasi Elena, que ahir
manifestava el seu enuig.
Però aquesta és una reclamació
històrica que no es
desencallarà pas, si més no
a curt termini. Per això hi ha
diverses veus que demanen
de prendre en consideració
la implantació d’un sistema
de pagament. Com ja ha
expressat el govern català
alguna vegada, Sergi Saurí
defensa com a model de
transició una vinyeta. És una
mena de tarifa plana anual
que permet de circular per
totes les autopistes i autovies.
Això serviria per a recaptar
diners i reutilitzar-los per a
potenciar el transport públic i
el manteniment de vies. “Més
tard hauria d’evolucionar cap
a un pagament per ús més
sofisticat, on es tinguessin
en compte els quilòmetres
recorreguts i el tipus de vehicle”,
afegeix.
de de la vinyeta no dissuadiria
pas de circular per la AP-7 i
que valdria més establir un
pagament cada vegada que
s’hi circulés. Però això no ho
pot pas decidir la Generalitat
perquè no en té la competència.
La AP-7 és competència
de l’estat espanyol.
Rosell remarca que això és
una anomalia a la qual ja
ens hem avesat i que també
caldria corregir: “Als EUA els
propietaris de les vies de gran
capacitat són els governs federals,
que poden prendre les
decisions més adients perquè
són l’administració més
acostada als ciutadans. Aquí
la Generalitat pot posar cons
i grues, però no pot anar més
enllà i si vol posar un peatge
ho ha d’autoritzar l’estat.”
També és cert que ningú no
vol tenir el desgast polític de
demanar o proposar d’establir
un peatge, una de les mesures
més impopulars en l’imaginari
col·lectiu català.