Com podem estalviar benzina?

72
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
MAIL OBERT
ESTEL SOLÉ
ESTEL SOLÉ
EN CATALÀ, QUIN ACUDIT!
Resulta patètic que
ens hagin condemnat
a pidolar per gaudir
de la nostra llengua, i
a haver de fer-ho de
manera suposadament
clandestina
—Mama, t’explico un xiste?
—Un acudit?
—És diu xiste.
—En castellà, sí. En català es diu “acudit”, amor.
—Però dic xiste perquè és en castellà i perquè en català no fa riure.
Patapam. Martellada lingüística al mig del meu cap. No és la primera vegada
que m’ho diu. De fet, aquesta és la segona conversa que tinc amb el meu fill
sobre aquest tema. L’altra vegada vaig demanar-li que m’expliqués l’acudit,
el vaig traduir al català i va acabar rient. Li vaig dir que el podia explicar en
català l’endemà a l’escola, però em va mirar amb ulls de “si l’explico en català
seré l’únic desgraciat que fa acudits en català i això no mola”. Bé, no sé si deia
això la seva mirada, però jo la vaig interpretar així. Té cinc anys, gairebé sis,
encara és lluny de l’adolescència, aquella etapa que sovint diem que és clau
per al futur del català. Tanmateix, ell, que fa poc que té consciència del fet
que parlem una llengua diferent del castellà, ja considera que el català no fa
riure. Bé, concretament considera que els acudits en català no fan riure. No
sé si ho creu de debò o bé repeteix el que ha sentit, o potser no ho ha sentit a
dir tal qual, però dedueix que només fan riure els acudits en castellà perquè
quan juguen, la canalla, la gran majoria d’acudits que fan són en castellà.
Però, analitzem-ho amb més profunditat. El meu fill ha rigut davant meu
de bromes i d’humor fet en català. Ha rigut, i molt. Per exemple, veient dibuixos
del Dr. Slump. El recordeu? També en diem l’Arale. Un dels dibuixos
que van marcar la infància de gran part de la meva generació. Uns dibuixos
que amb els nostres impostos es van doblar al català, però que ara no
podem trobar a la web de TV3, ni a YouTube. Per poder-los descobrir heu
de submergir-vos fins als baixos fons de la ma-paternitat catalana i heu
d’aprendre a moure-us pel mercat negre digital, per aconseguir, d’estraperlo,
l’enllaç d’un canal de Telegram que porta per nom Contingut en
Català. Un grup format per unes mil cinc-centes persones que es passen, a
l’ombra de la legalitat, continguts audiovisuals en català. Suposo que, arribats
a aquest punt, esteu d’acord amb mi que resulta patètic que ens hagin
condemnat a pidolar per gaudir de la nostra llengua, i a haver de fer-ho de
manera suposadament clandestina. Ens han condemnat a conformar-nos
amb les molles d’una barra de pa que cada dia és més seca, però que, malgrat
tot, encara serveix de munició perquè la gentola de Ciutadans & Co continuï
vetllant per trepitjar els nostres drets amb l’aval de la justícia espanyola.
Doncs bé, com us deia, gràcies a un canal de Telegram i connectant el dispositiu
mòbil a la televisió, el meu fill ha conegut l’Arale. Si fa temps que no en
veieu cap capítol, potser no recordeu el llenguatge tan ric, divertit, enginyós