Com podem estalviar benzina?

More documents

Recommendations

Info

64 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny de 2022 ANÀLISI magistrats fins i tot corregeixin una doctrina ja existent. Vet aquí el gran envit de la batalla judicial no tan sols de Junqueras sinó de tots els exiliats al tribunal europeu. El toc d’atenció a Marchena Ara, l’advocat general, en el seu informe, fa una observació que no sembla pas gens anecdòtica, tenint en compte que ell fou un dels artífexs de la sentència Junqueras. Perquè s’entén que diu que el Suprem espanyol la va incomplir, aquella sentència, i que, d’aquesta manera, tot mantenint-lo empresonat, va vulnerar el principi de cooperació lleial entre institucions europees i estatals. Ho deixa apuntat, per a qui vulgui llegir-ho: “Pel que fa a l’obligació de cooperació lleial, pot semblar efectivament que el comportament del Tribunal Suprem, en l’assumpte relatiu al recurrent, no compleix aquesta obligació.” És pràcticament una acusació. El problema ve tot seguit, en el mateix paràgraf, quan diu: “Tanmateix, no es pot considerar que una iniciativa del president del Parlament [Europeu] adoptada sobre la base de l’article 8 del reglament intern [de l’eurocambra] pugui ser una solució eficaç per posar remei a aquest eventual incompliment.” És a dir, una altra vegada que el Parlament Europeu no hi podia fer res. I en aquest apartat ho diu sobre l’altra part de la demanda de Junqueras, sobre la petició d’empara de la seva immunitat que l’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, va fer al president de l’eurocambra i que no va ser atesa. Precedent per als exiliats Aquesta és la part que afecta més els exiliats, perquè Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen oberta una causa al TGUE per una demanda molt semblant a la de Junqueras sobre la petició d’empara de la immunitat que Diana Riba va demanar, també per a ells, a la presidència del parlament. És un mecanisme previst al reglament del parlament: la petició a la presidència perquè, en cas d’una situació que amenaci o vulneri la immunitat d’un eurodiputat, se li confirmi aquesta immunitat. En aquell moment, el desembre del 2019, amb Junqueras a la presó i Puigdemont i Comín sense haver estat encara acreditats, Sassoli no va atendre les peticions de Riba. I en el cas de Junqueras, tant el TGUE com Szpunar diuen que Sassoli va fer ben fet. O, més ben dit, que no va fer pas res mal fet, perquè no té pas l’obligació d’acceptar la tramitació de peticions d’aquesta mena, sinó que és una decisió absolutament discrecional seva. I, d’una altra banda, i això és important, que en cas que el president del parlament acceptés la petició de confirmació de la immunitat, aquesta decisió no tindria efectes jurídics vinculants sobre l’estat concernit, en aquest cas l’estat espanyol. “Aquesta iniciativa no crea en si mateixa efectes jurídics vinculants que puguin portar aquest estat membre a complir les obligacions que l’incumbeixen.” Junqueras haurà d’esperar la sentència del TJUE, però la contundència de les recomanacions de l’advocat general no li permeten de ser gaire optimista Si el TJUE fes seu aquest argument, els eurodiputats exiliats podrien trobar entrebancs en la pretensió de garantir i protegir plenament totes les seves immunitats, inclosa aquella que els hauria de protegir també dins l’estat espanyol. La causa al TGUE en què demanen al Parlament Europeu que rectifiqui la decisió del desembre del 2019 i els tramiti la petició de confirmació de la seva immunitat persegueix això: la protecció completa de totes les seves immunitats. Perquè els eurodiputats en tenen unes quantes, d’immunitats, recollides en l’article 9 del protocol sobre privilegis i immunitats de la UE. La primera, la de l’apartat a), és la que els protegeix dins l’estat en què han estat elegits. En segon lloc, hi ha la immunitat b), que diu que els eurodiputats “no podran ser detinguts ni processats en el territori de qualsevol altre estat membre”. I hi ha un darrer apartat de l’article segons el qual els diputats “gaudiran igualment d’immunitat quan s’adrecin al lloc de reunió del Parlament Europeu o en tornin”. El Suprem diu que no tenen la primera, la de l’apartat a), perquè van perdre-la quan van ser processats en la causa penal contra el procés. Però això és discutible, i els exiliats volen que en aquesta causa judicial el tribunal europeu s’hi pronunciï per primera vegada, i que rectifiqui l’afirmació de Llarena. Si la resposta que obtinguessin fos en la línia de la resposta que ha tingut Junqueras, no tindrien aquesta oportunitat. Aquest camí el seria barrat. Junqueras haurà d’esperar la sentència del TJUE, però la contundència de les recomanacions de l’advocat general no li permeten de ser gaire optimista. Li quedarà la via del recurs al Tribunal Europeu dels Drets Humans, quan l’altre recurs que té interposat al Tribunal Constitucional espanyol contra la decisió del Suprem i la JEC de llevar-li l’escó sigui previsiblement desestimat.
65 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny de 2022 ANÀLISI “Si un dia em veig imputada…”, va dir Mónica Oltra a Francisco Camps Es complica la situació de la vice-presidenta del Consell, ara que el jutge l’ha citada a declarar per, presumptament, haver maniobrat per encobrir els abusos del seu exmarit a una menor tutelada ESPERANÇA CAMPS BARBER La notícia era esperada, perquè és una passa més en el procés judicial contra Mónica Oltra. Però, així i tot, la resolució del TSJ valencià ha sacsejat els fonaments de la política valenciana. El tribunal li imputa els delictes de prevaricació, abandonament de menors i omissió del deure, i la cita a declarar el dimecres, 6 de juliol, a les deu del matí. Falten vint dies. Aquest cas té a veure amb l’acusació contra el seu ex-marit per uns abusos sexuals a una jove de setze anys tutelada en un centre de menors on ell treballava com a educador. Aquest home va ser condemnat pels fets. Com que van ocórrer entre els anys 2016 i 2017, quan encara eren parella, el tribunal diu textualment: “S’aprecien una sèrie d’indicis plurals que fan sospitar de la possible existència d’un concert entre l’aforada i diversos funcionaris per a protegir qui era la seua parella o bé per a protegir la carrera política de l’aforada.” La querella que ha donat peu a tot el procediment judicial la van interposar Cristina Seguí, cofundadora de Vox i col·laboradora de diversos mitjans d’extrema dreta, i la jove abusada, que ja és major d’edat i que és representada legalment per José Luis Roberto, fundador i líder del grupuscle feixista España 2000.
Page 1 and 2:
11 - 17 DE JUNY DE 2022 No faces de
Page 3 and 4:
3 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
11 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
Page 13 and 14: 13 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
Page 17 and 18: 17 ANTÒNIA VICENS vilaweb.cat Dive
Page 59 and 60: 59 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 63: 63 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
show all

Com podem estalviar benzina?

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?