Com podem estalviar benzina?

64
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
ANÀLISI
magistrats fins i tot corregeixin
una doctrina ja existent.
Vet aquí el gran envit de
la batalla judicial no tan sols
de Junqueras sinó de tots els
exiliats al tribunal europeu.
El toc d’atenció a Marchena
Ara, l’advocat general, en el
seu informe, fa una observació
que no sembla pas gens
anecdòtica, tenint en compte
que ell fou un dels artífexs
de la sentència Junqueras.
Perquè s’entén que diu que
el Suprem espanyol la va incomplir,
aquella sentència,
i que, d’aquesta manera, tot
mantenint-lo empresonat,
va vulnerar el principi de cooperació
lleial entre institucions
europees i estatals. Ho
deixa apuntat, per a qui vulgui
llegir-ho: “Pel que fa a l’obligació
de cooperació lleial, pot
semblar efectivament que el
comportament del Tribunal
Suprem, en l’assumpte relatiu
al recurrent, no compleix
aquesta obligació.” És pràcticament
una acusació.
El problema ve tot seguit, en
el mateix paràgraf, quan diu:
“Tanmateix, no es pot considerar
que una iniciativa del
president del Parlament [Europeu]
adoptada sobre la base
de l’article 8 del reglament
intern [de l’eurocambra] pugui
ser una solució eficaç per
posar remei a aquest eventual
incompliment.” És a dir, una
altra vegada que el Parlament
Europeu no hi podia fer res. I
en aquest apartat ho diu sobre
l’altra part de la demanda de
Junqueras, sobre la petició
d’empara de la seva immunitat
que l’eurodiputada d’ERC,
Diana Riba, va fer al president
de l’eurocambra i que no va
ser atesa.
Precedent per als exiliats
Aquesta és la part que afecta
més els exiliats, perquè
Puigdemont, Comín i Ponsatí
tenen oberta una causa al
TGUE per una demanda molt
semblant a la de Junqueras
sobre la petició d’empara de
la immunitat que Diana Riba
va demanar, també per a ells,
a la presidència del parlament.
És un mecanisme previst al
reglament del parlament: la
petició a la presidència perquè,
en cas d’una situació que
amenaci o vulneri la immunitat
d’un eurodiputat, se li
confirmi aquesta immunitat.
En aquell moment, el desembre
del 2019, amb Junqueras a
la presó i Puigdemont i Comín
sense haver estat encara acreditats,
Sassoli no va atendre
les peticions de Riba.
I en el cas de Junqueras, tant
el TGUE com Szpunar diuen
que Sassoli va fer ben fet. O,
més ben dit, que no va fer pas
res mal fet, perquè no té pas
l’obligació d’acceptar la tramitació
de peticions d’aquesta
mena, sinó que és una decisió
absolutament discrecional seva.
I, d’una altra banda, i això
és important, que en cas que
el president del parlament acceptés
la petició de confirmació
de la immunitat, aquesta
decisió no tindria efectes jurídics
vinculants sobre l’estat
concernit, en aquest cas l’estat
espanyol. “Aquesta iniciativa
no crea en si mateixa efectes
jurídics vinculants que puguin
portar aquest estat membre
a complir les obligacions que
l’incumbeixen.”
Junqueras haurà d’esperar la sentència
del TJUE, però la contundència de les
recomanacions de l’advocat general no li
permeten de ser gaire optimista
Si el TJUE fes seu aquest argument,
els eurodiputats
exiliats podrien trobar entrebancs
en la pretensió de
garantir i protegir plenament
totes les seves immunitats,
inclosa aquella que els hauria
de protegir també dins l’estat
espanyol. La causa al TGUE en
què demanen al Parlament
Europeu que rectifiqui la decisió
del desembre del 2019 i
els tramiti la petició de confirmació
de la seva immunitat
persegueix això: la protecció
completa de totes les seves
immunitats.
Perquè els eurodiputats en
tenen unes quantes, d’immunitats,
recollides en l’article
9 del protocol sobre
privilegis i immunitats de la
UE. La primera, la de l’apartat
a), és la que els protegeix
dins l’estat en què han estat
elegits. En segon lloc, hi ha
la immunitat b), que diu que
els eurodiputats “no podran
ser detinguts ni processats
en el territori de qualsevol
altre estat membre”. I hi ha
un darrer apartat de l’article
segons el qual els diputats
“gaudiran igualment d’immunitat
quan s’adrecin al lloc
de reunió del Parlament Europeu
o en tornin”. El Suprem
diu que no tenen la primera,
la de l’apartat a), perquè
van perdre-la quan van ser
processats en la causa penal
contra el procés. Però això és
discutible, i els exiliats volen
que en aquesta causa judicial
el tribunal europeu s’hi pronunciï
per primera vegada, i
que rectifiqui l’afirmació de
Llarena.
Si la resposta que obtinguessin
fos en la línia de la resposta
que ha tingut Junqueras, no
tindrien aquesta oportunitat.
Aquest camí el seria barrat.
Junqueras haurà d’esperar la
sentència del TJUE, però la
contundència de les recomanacions
de l’advocat general
no li permeten de ser gaire
optimista. Li quedarà la via
del recurs al Tribunal Europeu
dels Drets Humans, quan
l’altre recurs que té interposat
al Tribunal Constitucional
espanyol contra la decisió del
Suprem i la JEC de llevar-li
l’escó sigui previsiblement
desestimat.