Com podem estalviar benzina?

More documents

Recommendations

Info

44 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny de 2022 JOSEP LLUÍS ALBINYANA els principis més bàsics de la convivència per la possibilitat que t’acusen d’alguna cosa? Aquest és un discurs que em sacsa des del punt de vista d’això de les famoses senyes d’identitat que ha manejat aquesta comunitat autònoma. S’ha alimentat un odi visceral als veïns. Un odi que no té més justificació que l’enveja i, tanmateix, s’han atiat uns senyals d’identitat per allunyar-nos-en. Els bous al carrer, les ofrenes i la mare que els ha parit, que ens converteixen en un poble ibèric. Un neandertal a la teua terra. I torne al principi. El regionalisme no és el pas previ al valencianisme. No. És una actitud contra el valencianisme. I això impedeix que jo puga connectar-me amb la meua personalitat autèntica i, per tant, construir ponts. Això és el que s’ha fet. Conscientment o inconscient. Jo no em reconec. Sóc un estrany per a aquest poble, no puc sentir-me faller ni moltes altres coses. I no és que vulga ser el més fi del barri. —Quina sensació us fa veure que Vox, l’extrema dreta, en definitiva, siga a les institucions? —Aquesta gent naix del fracàs de les polítiques anomenades d’esquerra. En aquest país l’esquerra va aprendre de Goebbels que una mentida quan es repeteix moltes vegades acaba consolidant-se. I de tant que algú repeteix que és d’esquerres, que és d’esquerres, que porta la veritat i la revolució i el progrés, un acaba pensant que Felipe González és com Pancho Villa. Cal plantejar-se d’on venen els vots de la gent d’extrema dreta. Evidentment, l’amo del cortijo té un vot, ara els cortijeros sí que voten i voten l’amo del cortijo. Això és estrany, no? No pots dir que som uns desesmats i uns canalles. Passa que estaven farts de tanta mentida. De tant d’immobilisme, i creuen que l’últim que arriba, i els diu que ho farà millor, és el que val. Creure avui dia que la justícia social es fa amb una redistribució de renda basada en… això em sona com el conte de la Caputxeta. No m’ho digues més, no vull saber-ne res més. Les grans mentides funcionen, com ara la terrible guerra d’Ucraïna, que és una vergonya mundial. Tornem al crit armamentista i al militarisme. Ja ens hem oblidat de totes les filosofies i tots els esforços per a construir una pau estable. La bogeria de la venda d’armament. Com que no tenim obra pública, el negoci són les armes a més de les indústries negres que per raó d’estat no es publiquen. —Heu parlat de Joan Fuster. El vàreu conèixer bé. —Que no me’l toquen [riu]. Pense que era un dels amics de Fuster. N’he gaudit moltíssim. De Fuster m’ho crec tot. Aquells que hem tractat Fuster diferenciem entre l’obra i la conversa. I no saps quina és més enriquidora. L’impacte que et deixa la seua conversa és tan inesborrable que no pots sinó dir que vull ser com ell de major. Fuster és el personatge clau del segle XX. Immortal. Sobretot per a identificar allò que sí que són els autèntics senyals d’identitat del valencianisme. Eixa persona culta, erudita, estudiosa, crítica fins a la negació de la pura evidència… I profundament amorós i entranyable amb la seua terra i amb la seua gent. És un còctel explosiu. Emocionalment i racional. És incombustible. Va renunciar a viure a Barcelona on hauria sigut una gran estrella. I a Sueca, sempre les portes obertes als amics. —Després de deixar la política tornàreu a l’advocacia i després heu fet carrera judicial, però també heu treballat en cooperació internacional per a la Comissió Europea. —És on més he gaudit. M’he obert a uns escenaris que m’eren desconeguts. Com a director d’un programa de cooperació, he viscut uns quants anys al Paraguai. Els meus camps eren la modernització de l’estat i els sistemes penitenciaris. A Haití, a les eleccions, vaig treballar per a l’ONU. He après que hi ha escenaris i fronteres que oxigenen. L’última experiència ha sigut brutal, perquè he treballat a Algèria en qüestions d’islamisme, i Des de l’Armada Invencible, Espanya no ha fet política exterior, no sap què és encantat. M’he deslliurat de les pors que tenim i he vist els lligams tan forts que hi ha al voltant del Mediterrani. La nostra segona pàtria natural. Primer els Països Catalans i després, el Mediterrani. Tenim més lligams amb ells que amb gallecs, andalusos i extremenys. —El govern espanyol no ho acaba de veure això, darrerament. —Des de l’Armada Invencible, Espanya no ha fet política exterior mai més. Ni sap què és. La clavada pota de Sánchez amb la qüestió del Marroc i el Sàhara demostra que és la política exterior. Fa pànic. La política i l’economia no poden deslligar-se i encara que fos per a mantenir el gas algerià és l’última cosa que havien de fer. Que ho facen a canvi de Ceuta i Melilla és per a pegar-se un tir. La madre patria a l’Amèrica Llatina… El que ha fet Obrador a Mèxic és el que s’espera. Tu saps l’espoliació de les multinacionals espanyoles per tot Llatinoamèrica! Espanya només sap esprémer allà on va. —Què és el País Valencià? —[Pensa.] Què és? [Riu.] Una realitat demanant un futur i una exigència d’acord amb eixa realitat.
45 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny de 2022 ENTREVISTA MARC CLOTET “He tingut moments en què se m’accelerava el cor a l’hora de prendre decisions” Entrevista a l’actor i membre del jurat de ‘Eufòria’ sobre el fenomen que ha significat el programa ADIVA KOENIGSBERG
Page 1 and 2: 11 - 17 DE JUNY DE 2022 No faces de
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
Page 17 and 18: 17 ANTÒNIA VICENS vilaweb.cat Dive
Page 43: 43 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
Page 59 and 60: 59 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,

Com podem estalviar benzina?

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?