Com podem estalviar benzina?

68
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
EDITORIAL
VICENT PARTAL
VICENT PARTAL
LA AP-7? DONCS MIREU, D’AIXÒ TRACTA
PRECISAMENT LA INDEPENDÈNCIA
No fer el corredor
mediterrani i no invertir
als Països Catalans és
una decisió estratègica
espanyola, un autèntic
projecte nacional
El col·lapse de la AP-7 es podria convertir en un dels grans problemes de
l’estiu. Ja era una via clarament insuficient abans, per la inexistència del
corredor mediterrani. Però ara, després de la desaparició dels peatges, el
drama derivat de la manca d’inversions de l’estat en infrastructures clau
als Països Catalans és mostra en tota la grandesa.
Especialment a les tres grans àrees metropolitanes. El bypass de València
és un coll d’ampolla permanent. Els accessos de les eixides de Barcelona
o la mobilitat en àrees com el Vallès, igualment. I el caos a la conurbació
d’Alacant-Elx ja no es pot dissimular. Per una altra banda, però clarament
connectat amb això, la gestió desastrosa, insultant, dels trens de rodalia
de Renfe –que ha motivat manifestacions i protestes tant a València com a
Barcelona– ha originat un conflicte de tal dimensió que amenaça gairebé
de col·lapsar el país.
En vista d’això, és evident que calen solucions provisionals, reconduir el
caos amb pegats i improvisacions: carrils addicionals, mesures per a reduir
l’impacte dels camions i totes aquestes coses de què ahir parlava el govern
de Catalunya. Però alhora cal fer política d’altura. I això vol dir parlar clar
i posar les coses en context . AP-7? Mireu, d’això precisament tracta la
independència.
Històries de VilaWeb: La AP-7: el carrer Major que fa por a Espanya
Perquè aquest conflicte no és natural i només s’explica com a resultat de
decisions polítiques gravíssimes que durant dècades i més dècades han
adoptat els governs espanyols –del PSOE o del PP, que en això, com en tantes
altres coses, tant hi fa. Decisions que són conscients i sorgides d’un projecte
nacionalista espanyol que consisteix a convertir Madrid en el tot i impedir
especialment qualsevol contacte i relació entre el País Valencià i Catalunya.
I en aquest àmbit hi ha dues decisions estratègiques que no són de cap manera
anecdòtiques ni desconnectades entre si, sinó la mare dels ous: negar-se
a fer el corredor mediterrani, cosa que implica un trànsit de mercaderies
en camions que és impossible de gestionar racionalment, i deixar morir el
servei de rodalia i causar, doncs, un caos en la mobilitat.
No repetiré ara i ací la desproporció entre les inversions que l’estat espanyol
fa a Madrid i les inversions als Països Catalans. Però sí que diré que aquesta
distribució de les inversions reflecteix un programa polític, un programa