Com podem estalviar benzina?

35
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
ANNA N. SCHLEGEL
Jo em passo el dia dient
que no. Vols donar el
telèfon? No. Correu?
No. S’ha de dir que
no. I quan arriben els
correus que no vols,
els has de posar a la
brossa. I deixar de ser
subscriptors. I molta
gent està en el negoci de
vendre dades. És un gran
descontrol
—Parleu català, castellà, francès, anglès
i alemany.
—Vaig començar a estudiar filologia
anglesa, i veia que hi havia molta gent,
que havia de competir amb massa gent.
Vaig pensar que l’alemany seria fàcil.
Vaig fer alemany. Va ser molt difícil els
dos primers anys, però allà em vaig quedar,
pencant.
—Us ha servit, l’alemany?
—El pare dels meus fills és alemany!
He estat dos o tres anys a Alemanya,
treballant, estudiant, i a la Universitat
Humboldt, boníssima, a l’Alemanya de
l’est. Va ser una de les millors experièn-
cies. Vaig ser-hi el 1987, fins que va caure
el mur. La bogeria de tota la transició
dels alemanys de l’est, sobretot per als
avis dels meus fills. Berlín em fascina, hi
tenim família. Les empreses on he estat
m’han enviat a Alemanya, i ara obrim
oficina a Munic. Viatjar m’ha agradat: la
Xina, l’Àfrica, el Japó. Si comptes quant
de temps he estat en aquests països,
potser són dos anys.
—I quan acabeu la carrera aneu a la
British Airways.
—No. Mentre estudiava. A partir de tercer
anava a classe vestida de British Airways.
Tinc molta energia i era dels pocs estudiants
que tenia feina de vuit hores. Faig
anar vint coses a la vegada. Vaig fer de
tot. Verificació (check-in), mirar maletes,
arribades i finalment fer rutes.
—I com vau saltar als Estats Units?
—Quan treballava a British Airways
em va sorgir l’oportunitat de passar
un any a San Francisco. Era jove i no
m’ho vaig pensar. I d’allà ja no n’he marxat.
Al cap de poc vaig obrir una empresa.
Era una empresa que cercava la manera
d’entrar productes a uns altres països.
Eren productes tecnològics i calia veure
com adaptar-los lingüísticament a cada
país i a cada continent. Jo venia del món
de les llengües i sabia que als productes
tècnics, per tal que es puguin presentar
en els altres idiomes, cal canviar-los el
codi i fer una reenginyeria del producte.
Si no, no poden entrar-hi perquè hi ha
molts problemes de xifratge i de seguretat.
I això és el que vaig començar a
aprendre.
—Com us vau formar, més enllà de la
filologia?
—Quan vaig entrar a Cisco, a vint-i-sis
anys, ja em varen passar per la Cisco
Networking Academy a fer els estudis
d’enginyeria. També a VMware, a VeriSign,
etc. També vaig anar a Stanford
a estudiar estratègia i la Universitat de
Santa Clara a fer una graduació sobre com
coordinar juntes directives. Ara m’han
fet passar cinc cursos del món de la construcció
a dins d’on treballo, per exemple.
No pots estar dins d’aquestes empreses
a nivells molt alts sense entendre exactament
l’estratègia, els productes i els
processos de dins.
—Netapp (2008-2021) és la vostra gran
empresa. Emmagatzematge de dades.
Què vol dir?
—Com més gran és l’empresa, més sofisticades
són les dades. Facebook sabrà
exactament a quina hora has entrat, quan
has sortit, què has comprat. Depèn de
l’empresa, captura més dades o menys.
Netapp fa des de servidors a centres de
dades al núvol, ofereix aquests productes.
De quina manera Facebook o Apple
facin servir aquest producte, no depèn
de Netapp. Netapp et ven la caixa. És el
sistema operatiu més gran del món. Té
moltíssims serveis i ajuda Google, Amazon,
Microsoft... per darrere.
—Tots hi entrem amb por, precisament
per això de les dades. Practiques abusives
que s’han de millorar?
—Miro gent de la meva família que no
són d’aquest món, i els agafen les dades
molt ràpidament. Hi ha lleis als EUA i a
la UE, però no és clar que s’acabin complint.
Jo em passo el dia dient que no. Vols
donar el telèfon? No. Correu? No. S’ha
de dir que no. I quan arriben els correus
que no vols, els has de posar a la brossa.
I deixar de ser subscriptors. I molta gent
està en el negoci de vendre dades. És un
gran descontrol. Les lleis hi són, però
no hi ha gaire gent pera controlar tota
aquesta bestiesa.
—Vau ser Dona de l’Any a Silicon Valley
el 2018. Diu que feu lobby a favor de les
dones.
—Molt. He començat tres ONG. Una és
per a ajudar nens i nenes a jugar amb el
món de la tecnologia, i les altres per a
dones que ens ajudem entre nosaltres.
No vèiem, ni veiem, dones amb càrrecs.