Com podem estalviar benzina?

15
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
ALEXANDRA USÓ
—Em referia a si teniu intacta la capacitat
de ser crítics o és més fàcil contra
el PP.
—Intacta, no. Però tampoc no crec que
contra el PP ho féssem millor, ni m’agrada
quan la gent diu: “Recordeu com estàvem
quan manava la dreta?” No és això.
—Us ho recorden?
—A mi, molt. Últimament m’ho recorden
moltíssim. Sí. Esperem que la dreta al govern
continue essent el passat d’aquest
territori, que la gent siga intel·ligent.
Però això no vol dir que hàgem de viure
amb eixa por. S’ha de ser dinàmic i
constructiu. Fa quatre dies va esclatar
allò del Consell Social de les Llengües.
Com vols que siguem comprensius amb
això? No ho som, de comprensius. Què
vols? Per què després de tant de temps
d’haver-se constituït eixe consell, que es
formà a petició d’Escola Valenciana, tan
sols s’han reunit dues vegades? A això
em referia abans quan deia que hi havia
d’haver intencionalitat en les polítiques.
—A què l’atribuïu, aquest silenci tan sols
trencat per Alfons Esteve?
—Quan pertanys a un grup social, a vegades
fer el primer pas té diferents contestacions.
Una és que de sobte et diguen:
“Si jo ja ho deia...” Però no és cert, no
ho deia ningú. O que de sobte et diguen:
“Aquest, què diu?” Pam! Fins que no isqué
la notícia d’Alfons, ningú no deia res.
—Com qualifiqueu la política lingüística
del govern valencià?
—Com a Alexandra Usó, docent, no em
convenç. S’han de fer més coses. No n’hi
ha prou.
—La llei d’ús i ensenyament del valencià
farà quaranta anys l’any vinent i ha estat
vigent en governs del PSOE, del PP i, ara,
del Botànic. És útil, encara?
—Si penses que és del 1983, quan ni fèiem
part de l’Europa comunitària, ni hi havia
les noves tecnologies i, almenys en la
meua experiència, vivíem en una societat
agrícola i en què el valencià era la llengua
que es parlava a tot arreu i la família era
el lloc on es transmetia... Això ha canviat
completament. Ja no som aquella societat,
aquella època en què l’escola era el
motor del valencià. No hi havia mitjans,
no hi havia premsa... Cal canviar la llei.
S’ha de fer una llei valenta. Si llegeixes
l’estatut, veus que parla de dues llengües
cooficials, però no és el mateix el que
nosaltres entenem com a cooficial i el que
entenen a Madrid o entenen els jutges.
—Un dels vostres objectius és que l’entitat
siga autosuficient econòmicament.
Ara quines són les principals fonts de
finançament?
—La principal són les subvencions públiques.
Generalitat, diputacions, ajuntaments.
No és que tinguem una partida
fixa de cap institució. Ens presentem en
concurrència a les convocatòries que
pensem que s’ajusten als nostres programes.
Això ens permet de fer les activitats
que fem. Ens agradaria de rebaixar el
percentatge de subvencions i augmentar
el que ens arriba dels socis i sòcies, a qui
nosaltres diem amics i amigues d’Escola
Valenciana.
—Heu parlat de les trobades, que són el
vostre vaixell insígnia, que mou milers
i milers de persones per tot el país. Què
hi aportarà, el vostre mandat?
—Volem dinamitzar molt la comissió
d’educació, volem que siga el gran
rebost d’activitats i de projectes innovadors.
Aprofundirem en les activitats
de Foguera, per a un públic més major.
I continuarem amb els projectes
que tenim en marxa, com el cinema en
valencià, que va acompanyat de guies
didàctiques elaborades per nosaltres
i que permet de treballar la temàtica
del film que es veu a l’aula de manera
transversal. Tenim els projectes de voluntariat
lingüístic, que ara també es
pot fer telemàticament, cosa que facilita
molt l’activitat. El Feslloc. Continuarem
impulsant projectes cent per cent en
valencià que ens arriben per l’Escola
Lab. No hi guanyem res, però hi guanya
la llengua. Tenim la comissió d’igualtat,
els drets lingüístics.
Ens agradaria de rebaixar el
percentatge de subvencions
i augmentar el que ens
arriba dels socis i sòcies,
a qui nosaltres diem
amics i amigues d’Escola
Valenciana
—Sou la segona dona que presideix
Escola Valenciana. Al primer discurs
que vàreu fer com a presidenta, vàreu
recordar que agafeu el relleu d’aquells
que us han precedit.
—El primer, Josep Chaqués, que té un
do de gents... Després, Carme Miquel,
que dius el seu nom i t’arranca un somriure,
perquè era una dona impressionant
en tots els nivells. Vicent Romans,
inquiet com ell sol. Diego Gómez, que
és tan pràctic i que sap arribar allà on
vol. L’entusiasme de Vicent Moreno, o
l’honestedat de Natxo Badenes, que és
impressionant com a persona.