Com podem estalviar benzina?

73
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
MAIL OBERT
ESTEL SOLÉ
I al final la canalla
acaba fent el
que nosaltres
fem. Nosaltres
cedim i entomem
les patacades
de ciutadans
i tribunals,
entomem les
flaqueses del
govern i ens deixem
collar. Elles i ells,
de moment, ja han
cedit el joc, ja han
cedit l’humor
amb què parlaven aquells personatges. Un llenguatge al qual devem l’espurna
de la nostra militància actual per la llengua catalana. Dies després de començar
a veure Arale, el meu fill, inconscientment, va començar a parlar fent
servir paraules que fins aleshores no havia dit mai o gairebé mai: “tanoca”,
“tap de bassa”, “curt de gambals”... Hi ha qui ho nega, però el llenguatge de
l’oci, d’allò que ens diverteix, crea els nostres referents lingüístics, segella la
nostra identitat i determina la nostra manera de pensar, de ser i d’interactuar
amb el món. I evidentment determina també el nostre humor. I, al final, els
referents d’humor i l’imaginari de la canalla que veu audiovisual en castellà
i que fa servir només el català dins l’escola s’acaben imposant, i la minoria
es torna encara més minoria. I la canalla acaba deduint que en català no es
pot fer humor, i que si s’hi fa humor no farà riure o farà riure poca gent, no
tindrà tanta audiència ni tantes oportunitats. Si arriben a aquesta conclusió
a quatre anys, cinc, sis, evidentment, quan siguin adolescents poc terreny
tindrem per córrer o per corregir en aquest sentit.
I nosaltres, els adults, els seus referents lingüístics, sí, fem militància i
encoratgem les nostres filles i els nostres fills a parlar català, però després
ens veuen canviar de llengua a la mínima i s’adonen que el català és una
dèria nostra, un vell amor que ja té més de nostàlgic que de realitat. I al
final la canalla acaba fent el que nosaltres fem. Nosaltres cedim i entomem
les patacades de ciutadans i tribunals, entomem les flaqueses del govern i
ens deixem collar. Elles i ells, de moment, ja han cedit el joc, ja han cedit
l’humor.