Com podem estalviar benzina?

70
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
MAIL OBERT
MARTA ROJALS
MARTA ROJALS
DE LA MINIFALDILLA AL TAPAGOTS
La qüestió és posar l’ull
en la víctima: si es droga,
perquè es droga; si la
droguen, perquè l’han
drogat
No me’n sé avenir i me’n sé avenir alhora: diu que una vintena de discoteques
de Barcelona i Eivissa repartiran tapes per als gots perquè ningú no hi pugui
ficar drogues per a violar ningú. La idea no és nova. La de les tapes, tampoc.
A final de l’any passat, el Regne Unit va viure una onada de casos de noies
drogades en pubs i discoteques: en dos mesos, vora dues-centes a través
de la beguda i vora una seixantena directament amb xeringues (!). Com a
protesta, clientes de cinquanta ciutats van iniciar campanyes de boicot als
locals per reclamar mesures de seguretat, entre d’altres, tapes per al beure,
testos gratuïts per a detectar-hi drogues i, també, (més) escorcolls als hòmens.
L’exemple del Regne Unit va ser molt noticiat perquè ho té tot, però
el nombre de casos –de denúncies– no para de créixer a totes les ciutats
europees. A Catalunya, els Mossos parlen d’un “problema greu”, i que no
hi ha cap setmana que no se’ls adrecin una o dues persones que han patit
una agressió sexual després que les hagin drogades.
Per a un violador, l’anul·lació de les percepcions de la presa és el mètode que
l’acosta més al crim perfecte: la possibilitat de no ser vist, sentit, ensumat
ni recordat per la víctima supera la fantasia de la capa d’invisibilitat. Fins i
tot l’arma primera del crim –la química, que precedirà la física– s’esvaeix
de l’“escenari” del crim sense deixar rastre: les substàncies conegudes
popularment com a “drogues dels violadors” només es mantenen unes
quantes hores al cos per on han circulat. Si ja es fa difícil de denunciar una
agressió sexual amb tots els sentits de punta, aquesta modalitat té el perill
de quedar-se en xifres per a l’estadística.
Per a treure ferro al debat, molts cunyats ens recorden que drogar gent per
aprofitar-se’n és una cosa que s’ha fet sempre. Però, amb el recordatori,
toquen el moll de l’os sense voler: perquè mentre el “com” es diversifica i
se sofistica, el “què” roman intacte a través dels temps. De fet, els diferents
“com” són fruit de l’afany per a fer més fàcil el “què”: satisfer-se un hom(e)
amb un cos que no el vol, quan ell vol i perquè pot. I per a això no cal pensar
en predadors foscos i parafílics amb una bosseta o una xeringa a l’infern de
la gavardina, perquè el “com” del qual s’aprofiten més agressors per al seu
“què” és l’alcohol, droga universal i transversal, que no entén de classes ni
de condicions.
I és que, amb la droga dita alcohol, fa l’efecte que la pel·lícula canvia. Estirem
una mica la veta, a veure si és veritat, i anem fins un parell de mesos
enrere, a les paraules que es van fer virals de l’streamer ElXokas, ídol d’un
milió de seguidors a Twitch, sobre el “trucàs” d’uns “col·legues” seus que
“s’emportaven les paies col·locades i tal”: “si tu estàs serè”, va dir, és “xu-