38 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny de 2022 JOSEP LLUÍS ALBINYANA ESPERANÇA CAMPS BARBER Josep Lluís Albinyana (València, 1943), va ser president del Consell del País Valencià, l’equivalent a la Generalitat provisional, entre els anys 1978 i 1979. Van ser quatre-cents dies que van començar amb il·lusió, però que van acabar amb la constatació que Espanya no deixaria mai que el País Valencià tingués un estatut d’autonomia ampli i amb totes les competències desplegades. Albinyana va descobrir molt aviat que la UCD i el PSOE anaven a l’una per a lligar curt les esperances d’un autogovern sense complexos. El president Albinyana, com encara li diu tothom, va penjar la senyera sense el blau al Palau de la Generalitat. En aquesta entrevista no es mossega la llengua i recorda alguns dels episodis més durs d’aquells anys, les renúncies i alguna traïció. Quan va deixar la política tornà a la seua carrera de jurista, primer com a advocat i després com a jutge. Ha estat jutge de vigilància penitenciària i magistrat a l’Audiència de Barcelona. També ha fet tasques de cooperació internacional per a la <strong>Com</strong>issió Europa. Ara ja està jubilat i va acceptar de ser el candidat d’Esquerra Republicana a les eleccions espanyoles del 2019. —Per què no vàreu anar a l’acte de celebració del quarantè aniversari de l’estatut? —No vaig mai a actes d’aquests. No m’hi sent concernit. No tinc una vinculació personal, afectiva ni institucional amb les institucions actuals. <strong>Com</strong> a ex-polític no m’hi sent representat. No us puc ser més sincer. El País Valencià i les Illes no tenen cap altra possibilitat que continuar a l’òrbita de Catalunya —Quaranta anys d’estatut. Hi ha res a celebrar? —Per a aclarir-nos, Fuster deia que hi ha una evolució que fa molta gent, que primer és valencianista, després regionalista i, en acabat, catalanista. Crec que ací Fuster es confonia. L’afirmació és equívoca si s’interpreta com una progressió aritmètica d’unes seqüències que se sumen i evolucionen. I no és així. Són estadis antagònics que rivalitzen i que s’enfronten. Ser regionalista no és ser valencianista. Manegen valors molt diferents i no complementaris. Jo no tinc res a celebrar amb aquest estatut perquè considere que és fruit de la vocació regionalista dels autors. I tampoc no estic agraït amb cap dels quaranta-un parlamentaris que el van parir. —Per què? —Eixe desviament el sent com una bufetada. No a mi, personalment, sinó a tota la gent que va donar suport a una petició autonòmica tan forta i tan explícita. No és rancúnia. Aquella gent s’excusen en la batalla de València, que és un drama engrandit i aprofitat per a justificar allò que van fer. Ells volien que fracassara la petició autonòmica que havien fet, per exemple, el 99% dels ajuntaments. —Quan dieu “ells”, a qui us referiu? —Als partits polítics espanyolistes. Hi ha tres responsables. PSOE, PP o UCD i Partit <strong>Com</strong>unista. Ningú no els pot rentar la cara. I hi ha persones significativament més responsables. Emilio Attard, com a cap de l’oposició; Ruiz Mendoza, com a president del plenari; i Antonio Palomares, com a representant del PCE. —En quin moment us adoneu que la batalla del 151 es perdia? —Tard. Va ser el moment que es van destapar les cartes de la transició. Va haver-hi un fet claríssim, que va ser com la caiguda del cavall de sant Pau, i és quan aproven la llei de referèndum. Jo encara pensava que no tindrien el cinisme d’aplicar-la amb efectes retroactius, perquè les peticions autonòmiques ja s’havien presentat. Però l’abandonament del Consell que fa el PSOE i la passivitat dels parlamentaris del PSOE i la UCD per a reclamar el referèndum autonòmic, el fet no protestar gens, ho deixa tot en evidència. És la clau. I malgrat això, jo en-
39 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny de 2022 JOSEP LLUÍS ALBINYANA Jo no tinc res a celebrar amb aquest estatut perquè considere que és fruit de la vocació regionalista dels autors. I tampoc no estic agraït amb cap dels quaranta-un parlamentaris que el van parir PRATS I CAMPS
- Page 1 and 2: 11 - 17 DE JUNY DE 2022 No faces de
- Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny
- Page 5 and 6: 5 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny
- Page 7 and 8: 7 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny
- Page 9 and 10: 9 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny
- Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 13 and 14: 13 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 15 and 16: 15 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 17 and 18: 17 ANTÒNIA VICENS vilaweb.cat Dive
- Page 19 and 20: 19 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 21 and 22: 21 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 23 and 24: 23 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 25 and 26: 25 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 27 and 28: 27 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 29 and 30: 29 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 31 and 32: 31 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 33 and 34: 33 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 35 and 36: 35 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 37: 37 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 41 and 42: 41 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 43 and 44: 43 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 45 and 46: 45 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 47 and 48: 47 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 49 and 50: 49 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 51 and 52: 51 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 53 and 54: 53 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 55 and 56: 55 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 57 and 58: 57 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 59 and 60: 59 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
- Page 61 and 62: 61 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 63 and 64: 63 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 65 and 66: 65 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 67 and 68: 67 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 69 and 70: 69 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 71 and 72: 71 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
- Page 73 and 74: 73 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun