Com podem estalviar benzina?

19
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
ANTÒNIA VICENS
ALBERT SALAMÉ
—No. No torn a escriure. Quan vaig acabar
Pare, què fem amb la mare morta?,
vaig quedar com si alguna cosa m’hagués
buidat. Però, a més, les circumstàncies no
m’han ajudat. Per escriure, necessit estar
mentalment concentrada amb el que vull
escriure, i com que m’han anat passant
coses, i he col·laborat amb festivals i en
actes literaris, no em puc concentrar.
Necessit la soledat absoluta, però no
física, sinó mental, i no l’he tenguda.
Estic dispersa, i d’aquesta manera no
puc escriure.
—En teniu ganes?
—No m’ho planteig, perquè pens que si
vas a una llibreria, ja no parlem d’una
biblioteca gran, veus tants de llibres, hi
ha tants de llibres importants, de noms
pesants, que sempre em deman: “Què
faig, escrivint?” No té importància, escriure.
És un acte d’egoisme, escriure.
Crec que la literatura ja no ens necessita.
—…
—Ni a jo ni a ningú. Hi ha obres importantíssimes.
Hi ha monuments literaris
i si algú deixa d’escriure, no passa res.
No hi don gens d’importància, a escriure
o no escriure. He escrit tota la vida. De
vegades he pensat que sense escriure
ni existiria, a vegades m’he confós jo
mateixa amb les paraules. He tengut
aquesta mena de bogeria, però tenc una
relaxació total, ara. No sent la urgència
d’escriure.
—Podria ser que aquest no escriure,
aquesta relaxació sigui perquè, sense
voler, sense saber-ho, escriviu dins
el vostre cap i que algun dia els versos
tornaran a caure de cop?
—Tot és possible. A mi, la poesia sempre
m’ha caigut de manera inesperada, no
l’he cercada mai. És possible. Ara mateix
tenc projectes de petits viatges, de petites
col·laboracions en festivals... i això fa que
No sé per què és
important vendre cent
llibres o vendre’n set
mil. Si tens cent lectors
ja és una meravella