Com podem estalviar benzina?

63
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
ANÀLISI
va obrir la porta del Parlament
Europeu a Puigdemont
i Comín (i després a Ponsatí)
i va fixar una doctrina nova
segons la qual un eurodiputat
té aquesta condició a partir del
moment que és elegit, sense
necessitat de jurar constitucions
ni més cerimònies.
Per això hi havia l’esperança
que Szpunar enfoqués el cas
de Junqueras d’una manera
diferent que el Tribunal General
de la UE, que fins ara
sempre ha tombat els recursos
del president d’ERC, amb
l’argument que el Parlament
Europeu no podia qüestionar
la decisió del Suprem espanyol
de retirar-li l’escó.
On ensopega Junqueras
Però no: l’advocat general diu
que el recurs de Junqueras al
TJUE no és admissible. En cap
de les dues demandes que feia,
principalment per corregir
el TGUE: que es deixés sense
efecte la decisió del president
de l’eurocambra de mantenir
vacant el seu escó i que s’acceptés
la petició d’empara feta
a la presidència mateix per a
defensar la seva immunitat
com a eurodiputat quan encara
no li havien retirat aquesta
condició. L’advocat no accepta
la pretensió de la defensa de
Junqueras de crear en aquest
cas una doctrina nova. El tribunal
haurà de decidir si ho
vol fer o no. La defensa, encapçalada
pels advocats Marc
Marsal i Andreu Van den Eynde,
pretén que es corregeixi
la doctrina existent segons la
qual el Parlament Europeu es
limita a executar la decisió que
prenen les autoritats judicials
d’un estat membre sobre la
pèrdua de la condició d’un
eurodiputat.
Ni el TGUE ni Szpunar no accepten
de canviar això, perquè
l’elegibilitat o la pèrdua de
l’elegibilitat d’un diputat per
circumstàncies sobrevingudes
com ara una condemna penal
és tota una part del dret de la
Unió que no s’ha desenvolupat
i que és regulada pel dret intern
de cada estat. Ho diu l’advocat
general en el seu informe:
“L’elegibilitat d’una persona
que exerceix un mandat electoral
es pot perdre, cosa que
normalment porta a l’anul·lació
del mandat. Tanmateix, a
manca de disposicions en sentit
contrari en el dret de la Unió,
l’elegibilitat es continua regint
pel dret dels estats membres.”
Aquesta mancança en el dret
de la Unió fou explotada per
Marchena fins a l’extrem. La
seqüència de les seves accions
és perversa: el maig del 2019
Junqueras surt elegit eurodiputat
per ERC; el juliol, amb
el judici vist per a sentència,
el magistrat espanyol envia
unes preguntes pre-judicials
al TJUE sobre l’abast de la
immunitat de Junqueras com
a eurodiputat; el 14 d’octubre
es fa la vista oral a Luxemburg
sobre aquesta qüestió i el mateix
dia el Suprem comunica a
Junqueras la seva condemna a
tretze anys de presó; el 19 de
desembre el TJUE sentencia
que Junqueras tenia immunitat
d’ençà del mes de juny,
quan fou proclamat electe; el
6 de gener de 2020 el Parlament
Europeu reconeix Junqueras
com a eurodiputat; el 9
de gener el Suprem comunica
a l’eurocambra que no el deixarà
sortir de la presó i que,
com que va ser condemnat, ha
de perdre l’escó; i l’11 de gener
el Parlament Europeu ho
accepta i li retira la condició
d’eurodiputat.
La defensa de Junqueras al·lega que
el Parlament Europeu havia d’haver
advertit tota aquesta maniobra de
Marchena encaminada a incomplir d’una
manera flagrant una sentència del TJUE
que li garantia la immunitat
La defensa de Junqueras al·lega
que el Parlament Europeu
havia d’haver advertit tota
aquesta maniobra de Marchena
encaminada a incomplir
d’una manera flagrant una
sentència del TJUE que li garantia
la immunitat. Si no hi
havia una demanda de suplicatori,
s’havien d’haver negat
a acatar la decisió del Suprem.
Però Szpunar diu: “El parlament
no té competència per a
controlar les decisions nacionals
per les quals es declara la
pèrdua de l’elegibilitat.”
Un avís per als exiliats
És un avís per als exiliats pendents
de resolucions judicials
al TJUE. Com que els seus casos
de persecució política són
tan excepcionals dins de la
UE –tret de Polònia, gairebé
no n’hi ha precedents–, tampoc
no hi ha jurisprudència
que serveixi per a resoldre els
litigis, que permeti de respondre
d’una manera clara
la denúncia de violacions de
drets fonamentals i del dret
de la Unió en les euroordres
enviades per la justícia espanyola.
En aquest cas, els
exiliats catalans obren camí i
proposen als magistrats europeus
que s’endinsin en vies
inexplorades.
És el cas, per exemple, de la
causa de les pre-judicials de
Pablo Llarena sobre la viabilitat
de les euroordres. Ja es
va veure el mes d’abril que hi
havia una disparitat d’opinions
i d’enfocaments entre
els jutges de la Gran Sala del
TJUE, i que l’èxit dels exiliats
en aquest litigi dependrà en
bona part del fet que el tribunal
desenvolupi una nova
doctrina sobre la particularitat
del seu cas, que és el cas
de la persecució política dels
dirigents independentistes
catalans pel fet de ser qui són.
I ara l’informe Szpunar en el
cas Junqueras constata que
cal afinar molt perquè les innovacions
doctrinals siguin
acceptades, i més encara si
allò que es pretén és que els