Com podem estalviar benzina?

More documents

Recommendations

Info

30 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny de 2022 AGUSTÍ CARLES JOSEP CASULLERAS NUALART A Andorra s’ha obert una via judicial inèdita per a passar comptes de les il·legalitats comeses per la cúpula de la policia espanyola en l’operació Catalunya contra l’independentisme. La batlle Stéphanie Garcia Garcia ha notificat que són investigats per delictes molt greus l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy, els ex-ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, l’ex-secretari d’estat de Seguretat Francisco Martínez i membres de la cúpula policíaca d’aleshores, com l’ex-director general de la policia Ignacio Cosidó, el comissari Eugenio Pino i la seva mà dreta, l’inspector Bonifacio Díez. La querella que van presentar contra tots l’Institut de Drets Humans d’Andorra i el col·lectiu Drets per un atac a la sobirania andorrana mitjançant les coaccions, les amenaces, l’extorsió i el xantatge ha fet forat. I la comissió rogatòria que ha enviat la batlle a Espanya pot ser un pas endavant per a fer-los seure finalment al banc dels acusats, tot i que encara s’ha fer un bon camí. Un dels advocats que han impulsat la querella, Agustí Carles, de Drets, en parla en aquesta entrevista, en què repassa de quina manera tan agressiva el govern de Rajoy va pretendre de manipular les autoritats andorranes per als seus propòsits. Perquè, com deia un dels responsables del seu govern, “l’estat espanyol està en guerra”. S’hauria de concretar finalment quins són els delictes, perquè anem treballant sobre extorsió, coacció, amenaces... querella, el 2020, ha anat recollint la informació que anava sortint del cas Kitchen a Madrid i que nosaltres li anàvem traslladant. I va arribar un moment que va demanar de traduir-ho tot al castellà, perquè ha vist que és el moment d’enviar una comissió rogatòria a Espanya per notificar-los a tots que són investigats, per donar-los còpia de tot i perquè en quinze dies designin un advocat. No els pren declaració encara. —I quan els citarà? —Després d’haver practicat un seguit de proves. Per exemple, prendre declaració a testimonis, com Antoni Martí mateix. O Villarejo. Vol fer-ho amb totes les parts personades, que hi hagi els advocats de Rajoy, de Montoro, de tots, i que facin preguntes a Villarejo o a qui sigui. I quan tota aquesta prova s’hagi fet, aleshores ja els prendrà declaració. —La batlle aniria a Madrid a prendre’ls declaració? —Sí, en seu judicial. —Si després els citen a declarar, hi pot haver cap resistència dels querellats, o bé de la justícia espanyola a cooperar? —No. Si ets citat a declarar i no hi compareixes, l’ordre de citació d’un querellat es pot convertir en una ordre de detenció internacional. Normalment, quan s’ha d’agafar declaració a tanta gent són convocats tots a un mateix lloc, que pot ser l’Audiència espanyola. El fet de no comparèixer pot ser motiu de detenció, sí. —Però els caldria la cooperació de les autoritats espanyoles. —Sí, perquè hi ha el tractat de cooperació penal. —Però amb Celestino Barroso, l’agregat a l’ambaixada espanyola, van frenar la comissió rogatòria, al·legant que tenia immunitat. —És que Barroso quan actuava a Andorra tenia immunitat diplomàtica. Actuava com a diplomàtic. El primer jutge va demanar que li aixequessin la immunitat i el govern espanyol va dir que no. Fins i tot quan va deixar de ser diplomàtic. La hi poden mantenir indefinidament. De manera que a Barroso no el podran processar i quedarà impune. —La situació dels altres querellats és diferent? —Sí. —I la decisió d’ara és un pas important per a poder processar i jutjar Rajoy, Montoro, Fernández Díaz i companyia a Andorra? —Sí, a Andorra. Una part del delicte passa a Andorra, i les víctimes són ciutadans andorrans, de manera que la competència a l’hora de jutjar-los se la quedaria Andorra. El judici, si es fes, es faria al Tribunal de Corts. —Quan els cridaran a declarar com a investigats? —Encara no. La batlle fa una cosa més intel·ligent. D’ençà de l’admissió de la —Si passen aquests quinze dies i no mouen cap dit, què passa? —Els adjudicaran un advocat d’ofici i les diligències continuaran. —Hauria de ser extradit? —En cas que no hi compareguessin voluntàriament els haurien d’extradir. El conveni europeu d’extradició del 1957 és
31 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny de 2022 AGUSTÍ CARLES En la conferència de premsa posterior, les preguntes dels periodistes eren si havien parlat de Pujol, i Rajoy responia: “No hem parlat de persones.” Cert, havien parlat de bancs el vigent i aplicable a tots els països que no són a la UE. —Els delictes de què podrien ser acusats, quines penes poden implicar? —S’hauria de concretar finalment quins són els delictes, perquè anem treballant sobre extorsió, coacció, amenaces... Hem de veure la qualificació, i alguns se sobreposen. Però tots són delictes que impliquen uns sis anys de presó, com també el de falsedat de document, que va de sis anys a vuit. I el més greu és el de coacció a òrgans constitucionals, la intimidació al cap de govern i els seus ministres, que pot significar deu anys de presó. —Quan comença tot plegat? —Tot comença el 10 de març del 2015, amb la nota del FinCEN sobre la BPA. Aleshores va començar aquella causa judicial. Durant la investigació va anar declarant gent diversa. L’agost del 2016 li va tocar al senyor Higini Cierco, màxim accionista de BPA. Quan va haver acabat de declarar, va fer una pausa, i va dir: “Senyoria, vull comunicar una cosa a la Batllia molt important. Us vull explicar que nosaltres vam ser extorsionats, hem estat en silenci tot aquest temps i ja no puc més.” Va dir que l’extorsió per part de la policia espanyola havia començat el 2014, quan l’agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, s’hi va posar en contacte... I fou quan va començar tot, quan els van demanar els comptes de polítics catalans i s’hi van negar... —El començament de l’extorsió fou el maig del 2014 amb la visita de Barroso a Higini Cierco? —Sí. Barroso li va trucar, i li va dir: “Senyor Cierco, vostè no em coneix, però jo sí. Ens <strong>podem</strong> veure? Li he de donar un missatge. Hauria de fer cas a una gent de Madrid que li trucarà. Ha de fer cas a l’estat espanyol perquè, si no, els seus bancs es moriran.” Barroso li deia que l’estat espanyol estava en guerra. Cierco va quedar parat i va dir que parlés amb Joan Pau Miquel, conseller delegat, que era càrrec executiu. Va avisar Miquel que hi havia un senyor espanyol que li deia tot això, i el va rebre. Va enregistrar la conversa que va tenir amb Barroso, que va tornar a fer-li l’advertiment, que “havien de col·laborar”. Li va recordar la situació del Banco de Madrid, filial de la BPA, que era inspeccionada aleshores, i que si els ajudaven podrien tancar la inspecció. —Què els demanaven ben bé? —Barroso va dir a Miquel que ja li trucaria un tal Félix per trobar-se tots dos a Madrid, i que els havia de fer cabal, que en cas contrari els seus bancs es moririen. “Perquè els americans ja saben com està tot”, li va dir. L’endemà el tal Félix el va convocar a l’Hotel Villa Magna de Madrid. <strong>Com</strong> que en Joan Pau Miquel era director general de Banco Madrid hi anava sovint. De manera que es van trobar tres vegades. I curiosament hi ha reportatges fotogràfics d’aquelles reunions, fets per la policia espanyola i que recentment els va acabar aportant en Villarejo. —En Félix era en realitat Marcelino Martín Blas, ex-cap de la unitat d’Afers Interns de la policia espanyola. Què va passar en les reunions? —Joan Pau Miquel diu que en Martín Blas li va obrir un diari, per no haver de parlar, i allà hi havia escrit a mà: “Volem els comptes d’Artur Mas, Oriol Junqueras, els Pujol i tots els seus familiars, i que ens els lliureu la setmana vinent.” L’amenaça era que si no ho feien els farien tancar els bancs. —I els els van lliurar? —Ell diu que mai no va lliurar-los res de BPA. I sembla que els va donar un captura de pantalla de la transferència dels diners dels Pujol que havien rebut des d’Andbank. La famosa deixa. —No en van tenir prou. —No. Els van demanar què més tenien, on era la resta de la informació que els demanaven. I Joan Pau Miquel els va dir que no tenien res més. Malgrat les pressions. Després de tot això van trucar a l’advocat Fuster Fabra, que havia estat advocat de policies, per demanar-li si tot plegat anava de debò. Fuster Fabra els va dir que sí, que això era seriós, que era una qüestió d’estat. Els responsables de la BPA es trobaven que no podien donar més informació, que hi havia el secret bancari. —Fuster Fabra... —Sí, i encara va tenir la pensada de convidar aquell estiu Cierco al casament d’un nebot seu, i el va col·locar a la mateixa taula que Eugenio Pino i Marcelino Martín Blas amb les mullers respectives. Un casament horrorós, es veu. —I després? —Hi va haver silenci. La inspecció de les autoritats espanyoles al Banco Madrid va continuar, fins que el gener de l’any següent, el 2015, va haver-hi la visita oficial de Rajoy a Andorra.
Page 1 and 2: 11 - 17 DE JUNY DE 2022 No faces de
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
Page 17 and 18: 17 ANTÒNIA VICENS vilaweb.cat Dive
Page 29: 29 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
Page 59 and 60: 59 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,

Com podem estalviar benzina?

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?