Com podem estalviar benzina?

59
ANÀLISI
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
lingüístic de centre d’acord
amb uns criteris.
—Però quin és el canvi respecte
del castellà? —li insistia
la periodista.
—Queda clar que el català és
vehicular i que el castellà es
regula com a llengua d’aprenentatge.
Això és el que genera
consens i garanteix la
protecció del model d’escola
catalana. [...] Si hi ha alguna
llengua que en sortirà reforçada,
probablement serà el
català.
A Sales i Sànchez, de Junts, la
pregunta era la mateixa, i Sànchez
responia: “En qualsevol
cas, d’aquesta proposició
de llei no es desprèn un augment
de la llengua castellana
en els currículums educatius.
Això dependrà de cada centre,
de cada projecte educatiu.”
Doncs bé, dues setmanes després,
el Consell de Garanties
Estatutàries deia en el seu
dictamen sobre la proposició
de llei: “La proposició de
llei estableix un ús més ampli
del castellà en el sistema
educatiu respecte de les previsions
contingudes a la llei
d’educació de Catalunya i la
llei de política lingüística, en
la mesura que, com a novetat
respecte d’aquestes dues lleis,
recull explícitament el seu ‘ús
curricular i educatiu’.”
I la llei, precisament
pel fet de ser-ho,
obre una porta que
no s’havia obert mai
fins ara en quaranta
anys d’immersió:
la de l’entrada
del castellà com a
llengua vehicular
És una observació en la línia
de la interpretació que feia el
PSC del sentit de la definició
del castellà en el text acordat.
I encara ho argumentava
més: “En aquest context, el
currículum es defineix com
el conjunt d’objectius, competències,
continguts, mètodes
pedagògics i criteris
d’avaluació de cadascun dels
ensenyaments regulats. I, per
tant, la previsió de l’ús curricular
d’una llengua suposa
reconèixer la possibilitat que
s’estengui sobre tot aquest
conjunt d’elements que integren
el sistema educatiu.”
Per si no fos prou clar, el
Consell de Garanties reblava:
“A la llengua declarada
d’ús curricular i educatiu, se
li reconeix un ús que és obvi
que va més enllà de la seva
utilització només en la impartició
d’aquesta llengua com a
matèria, assignatura o àrea.”
I això, a la pràctica, equival a
fer allò que ja van pretendre
de fer el mes de març quan els
mateixos quatre partits, ERC,
Junts, el PSC i els comuns, van
pactar una modificació de la
llei de política lingüística que
feia una referència explícita
al castellà per primera vegada
com a llengua d’ús a l’escola.
El terrabastall que va originar
aquell pacte fou tan fort que
Junts se’n va despenjar, i els
quatre partits van mirar de
trobar una fórmula alternativa
que va ser aquesta llei ad
hoc aprovada aquesta setmana
al parlament. I es van
empescar aquesta referència
al castellà com a llengua d’ús
curricular i educatiu. Volien
incorporar tant sí com no
els socialistes dins el pacte,
sempre invocant la necessitat
del consens. Però el PSC
ja fa temps que se’n va anar,
d’aquest consens, quan va
admetre la possibilitat que el
castellà també sigui llengua
vehicular i va trencar el principi
del model d’immersió en
català. Per mirar de preservar
els socialistes en aquest
tan esgrimit consens polític
sobre la llengua a l’escola, si
ells no tornaven a la posició
de defensa de la immersió,
calia que es moguessin els altres,
és a dir, calia fer alguna
concessió. I això tan sols podia
significar que el castellà
guanyés més pes. Si el castellà
el guanya, el català el perd.
Vet ací el sentit d’aquesta nova
llei: deixar per escrit, en un
text legal propi, que el castellà
pot tenir més pes, però fer-ho
d’una manera que no sigui
gaire explícita. Això permetia
a Marta Vilalta, Mònica Sales
i Jordi Sànchez de dir, aquell
dia de maig, que el castellà
no tindria més espai que el
que té ara, que el català és la
llengua vehicular i punt, que
el fet que siguin els centres
els qui hagin de definir el pes
que ha de tenir cada llengua
segons el seu context sociolingüístic
era una manera
deixar el català protegit dels
percentatges que el poder judicial
volia imposar. Però allò
que no gosaven dir (tret de
la portaveu socialista) i que
bategava en el fons del text és
que el castellà pot tenir més
espai, sigui perquè s’utilitza
com a llengua d’ús en més
assignatures, o perquè entra
sense impediment mitjançant
uns altres materials didàctics.
El cas és que és reconegut per
llei.
I la llei, precisament pel fet de
ser-ho, obre una porta que no
s’havia obert mai fins ara en
quaranta anys d’immersió: la
de l’entrada del castellà com a
llengua vehicular.