Com podem estalviar benzina?

61
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
ANÀLISI
Esperem que la imaginació dels “savis”
del BCE els ajudi a trobar ben aviat la clau
de l’instrument que els han encarregat
per evitar mals pitjors
la reunió. I ha sorprès perquè
no ha dit res de nou, res que
no s’hagués dit la setmana
passada. Per què, doncs, s’han
reunit d’urgència? Probablement
ha estat un gest de cara
a la galeria. En el comunicat
difós al final de la reunió, el
consell de govern ha anunciat
que havia donat un mandat als
comitès de la institució per a
accelerar el disseny d’un nou
vehicle amb què es pogués
combatre la fragmentació
financera a la zona euro. És
a dir, un programa nou que
contingui l’escalada de les
primes de risc. Ara com ara,
com ja es va dir, recorrerà a
la reinversió dels venciments
del programa extraordinari
antipandèmia (PEPP). És una
alternativa –amb moltes limitacions–
per a afrontar de
manera efectiva els moments
d’estrès més que possibles
que travessaran els mercats,
per la qual cosa el BCE s’ha
trobat forçat a dissenyar una
nova eina.
Crec, i tant de bo m’equivoqui,
que no n’hi haurà prou, amb
la promesa d’avui. I que, per
tant, aviat tornaran les vendes
en massa de deute italià,
espanyol, portuguès i grec.
L’especulació no dorm i si no
veu una posició més forta de
l’autoritat monetària, a més
de la disposició a posar sobre
la taula els milions que
calguin per a desanimar-la,
continuarà fent via. Cal pensar
que el BCE no s’hi ha pas de
gastar una milionada: només
cal l’amenaça seriosa que està
disposat a fer-ho. Això sí, ha
de ser creïble.
Aquesta setmana Goldman
Sachs ha advertit que el bo
italià ja cotitza al nivell en què
la ràtio de deute sobre PIB pot
entrar en un camí a l’alça molt
perillós si no hi ha ajusts fiscals
significatius. Com es pot
fer un ajust fiscal en un país
en plena recuperació? A l’estat
espanyol també se n’ha de
prendre bona nota. El deu-
te italià ja és el 150% del PIB
del país, un percentatge que a
l’estat espanyol és del 118%.
Per a Goldman Sachs, el deute
sobirà espanyol o portuguès
cotitzen encara a nivells relativament
més confortables,
però l’italià ja ha entrat en
zona d’alt risc.
La situació s’ha complicat una
mica més per l’actuació que
haurà de fer Lagarde, perquè
aquest vespre la Reserva
Federal dels Estats Units
ha apujat 75 punts bàsics els
tipus d’interès, en la reunió
de política monetària que ha
culminat avui. Amb això, el
nou rang de la taxa d’interès
puja de l’1% a l’1,75% i
es converteix en l’augment
més alt d’ençà de l’any 1994
i en el tercer ajust a l’alça que
fa enguany el banc central
nord-americà, després de
quatre anys de mantenir-la
sense canvis. És una pujada
forta, i en seguiran més,
segons el comunicat. Un comunicat
que obre una altra
porta: la por que el país entri
en recessió. No crec que
agradi gaire a molts estats
del món endeutats en dòlars,
que tindran dificultats importants
amb l’encariment dels
diners americans. Ni tampoc
crec que entusiasmi els mercats.
Demà ho veurem.
Tampoc no ha estat positiva
la publicació avui de l’actualització
de les previsions
macroeconòmiques, perquè
la Fed n’ha empitjorat les
perspectives. Ha reduït fins a
l’1,7% el creixement del PIB
del país el 2022, que contrasta
amb el 2,8% estimat al març.
Recordem que l’economia
americana va tenir una contracció
del 0,4% del PIB el
primer trimestre, segons la
segona estimació de la dada,
publicada per l’Oficina d’Anàlisi
Econòmica del govern.
De moment, això significarà
que l’euro es desvalorarà
enfront del dòlar, perquè
el diferencial de tipus d’interès
entre totes dues monedes
és prou important i creix
molt de pressa. Per exemple,
avui l’euro valia 1,04 dòlars i
fa una setmana 1,07. La baixada,
que ja ha començat,
afavorirà les exportacions a
l’àrea del dòlar, però encarirà
encara més les importacions,
sobretot les del petroli,
que es paga amb bitllets verds.
Esperem que la imaginació
dels “savis” del BCE els ajudi
a trobar ben aviat la clau
de l’instrument que els han
encarregat per evitar mals
pitjors.