Com podem estalviar benzina?

27
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
MERITXELL BLAY
—Per què?
—Primer, perquè no tenim temps, i perquè
hi ha unes ràtios a secundària de
gairebé quaranta nens, amb unes necessitats
socials tremendes. Hi ha molts
centres de màxima complexitat, hi ha
una taxa d’abandonament escolar molt
alta. La idea no em desagrada, ja miro
d’ensenyar així. “Imagina’t que ets un
romà i...” Però és que tot això ja ho fèiem
quan jo aprenia. És com si haguéssim
tornat enrere, a l’ensenyament hippie.
Me’ls voldria creure, els mantres que
repeteixen. Si em donessin aules on cabessin
els alumnes, on pogués reunir-me
amb companys.
—L’obstacle no és solament logístic.
—L’ensenyament es devalua. Abans
tenies un currículum per a cada matèria,
però per ells això ja no és important. Hi ha
unes matèries troncals, que són escriure,
llegir, sumar i restar; i la resta, totes les
optatives, tant de ciències com de lletres,
les redueixen i augmenten les hores per
projectes. És la primera vegada des del
1857 que “llatí” i “grec” no apareixen
en una llei educativa. Ni a Espanya, ni a
Catalunya. Un nen podrà acabar l’Educació
Secundària Obligatòria sense haver
fet cap matèria de cultura clàssica ni de
filosofia. Ni una.
—Aquesta opció per “saber fer” en
compte de “saber” com perjudica les
humanitats, i particularment les disciplines
com ara les llengües clàssiques?
Són àmbits en què la gràcia és el saber.
—Ells creuen que el saber ja no és enciclopèdic.
Ens titllen d’enciclopedistes.
Però ni tan sols Google no és enciclopedista.
És un exemple una mica de broma,
però funciona: si busquen “Homer” a
internet, el primer que els surt és Homer
Simpson. Han d’aprendre a discriminar.
Han de tenir uns continguts de referència
que els permetin de saber discriminar,
saber ser crítics. No tot es pot aplicar
a una situació real. Ja entenc que puc
treballar el llatí des del patrimoni o des
de l’etimologia. Però hi ha coses que
s’han d’aprendre. “No cal que facis això
perquè ho fa la calculadora.” “No cal que
estudiïs música si no has de ser músic.”
Em sembla molt tendenciós. Si tot ho ha
de construir l’alumne a partir d’allò que
sap, el seu coneixement serà molt limitat.
—A més, l’anàlisi sintàctica en llatí, o
la solfa, o el càlcul, van molt bé per a
estructurar el discurs mental.
—I tant. I per a estructurar el pensament
crític. Són tres matèries tècniques que
requereixen una tècnica i saber-la fer
anar. Però ells ho veuen antic. En la llei
catalana, ens han fet canviar “llatí” i
“grec” per “llengua i cultura llatines”
i “llengua i cultura gregues”. Deien que
“llatí” i “grec” era antic. No ho sé, jo no
sóc antiga, sóc molt moderna. Què té
d’antic dir-ne “llatí”? Tenen una concepció
de l’escola que no es correspon al
concepte que hi ha vigent. Amb el català
també passa. Quan els escoltes a la ràdio,
penses: “No han trepitjat ni un pati.”
Són teòrics que han fet el seu llibre des
de la seu de Via Augusta i tenen la seva
teoria. Hi ha una part de la teoria que no
em sembla incorrecta. Està bé combinar
classes, treballar amb noves tecnologies.
Però hi ha d’haver un terme mitjà. I no
per a tots els alumnes et serveix el mateix
mètode. I aquesta és la gràcia. Que el professor,
que és qui en sap, pugui buscar la
manera que els seus alumnes excel·leixin.
—Us sembla que d’uns anys ençà s’ha
escampat que els alumnes no s’ho poden
passar malament i que l’escola ha de
servir també per a divertir-se?
—Totalment. Tot això va començar amb
un grup que es deia “Canviem el batxillerat”.
Van sortir al Telenotícies dos
instituts amb nens molt angoixats que
deien que el batxillerat era una tortura,
que era gairebé impossible d’aprovar,
que els professors els exigien molt. Què
ha passat? L’ESO s’ha convertit en una
escola bressol, en un pàrquing de nens
que no poden repetir i ja ni tan sols
És la primera vegada des
del 1857 que “llatí” i “grec”
no apareixen en una llei
educativa. Ni a Espanya, ni
a Catalunya. Un nen podrà
acabar l’Educació Secundària
Obligatòria sense haver
fet cap matèria de cultura
clàssica ni de filosofia. Ni una