Descarga completa (3MB) - Institución Fernando el Católico

paraules i expressions catalanes, sobretot antigues. Tot el material que
reuní es conserva en l’Institut d’Estudis Catalans; i, a partir de 1914,
Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu van preparar per a la impremta
una part d’aquest tresor conegut amb el nom de «Diccionari Aguiló»,
però els dos editors van posar cometes al títol per assenyalar que no
era un diccionari en el sentit corrent de l’expressió i, consegüentment,
van afegir un subtítol. L’edició de l’obra en vuit volums es va dur a
terme entre 1918 i 1934. En el primer volum s’indica que s’han deixat
d’incloure un bon nombre de citacions, i que el present vocabulari
no dóna pas una idea justa del nombre immens de cèdules que
l’autor havia arribat a col·leccionar (1918: III).
Nogensmenys, és el primer gran repertori lexicogràfic català que
recull, de forma explícita, termes procedents de poblacions d’Aragó1 .
2. EL SEGLE XX
2.1. Antoni Maria Alcover
LEXICOGRAFIA CATALANA A L’ARAGÓ
Antoni Maria Alcover (1862-1932), personalitat controvertida de
la Mallorca dels segles XIX i XX, dotada d’un barnillatge variat de
facetes, és el primer filòleg que aprofundeix en els estudis de la romanística
europea i en rep la seva influència 2 ; i ha estat anomenat el creador
i primer conreador de la dialectologia catalana —va comptar
aquesta, en el segle XIX, amb egregis precursors com Manuel Milà i
Fontanals, Marià Aguiló o Tomàs Forteza—. La missió del dialectòleg
era recollir la llengua tal com es manifestava: els dialectes —diu
Alcover— «no son degeneracions de les llengues, com creuen els qui
no hi veuen dos dits lluny en questions filològiques, sinó que’n son
les fonts, les rels, els fonaments» (1983: 121); per tant, el seu objectiu
és la llengua diatòpica, la que ha arribat a nosaltres per via natural,
conformada per les vicissituds històriques, condicionada per la
geografia, per l’entorn natural, transmesa de generació en generació,
la llengua en la seva manifestació oral, quotidiana, espontània, informal.
1. Veg. Moret (1998: 34): Baells, Castellonroi (la Llitera), Fraga (Baix Cinca), Faió, Maella, Arenys
de Lledó, Beseit, Calaceit (Matarranya), i La Codonyera (Baix Aragó).
2. Lector de les obres de romanística —ensinistrat pel lingüista hamburguès Bernhard Schädel, que
tant influí en la seva formació i en les seves iniciatives de promoció lingüística— es posa en contacte
amb els grans romanistes i dialectòlegs Gilliéron, Jud, Gauchat, etc. (Veny, 2003: 23).
AFA-65 181