Descarga completa (3MB) - Institución Fernando el Católico

LEXICOGRAFIA CATALANA A L’ARAGÓ
de l’Isàvena. És important subratllar la rellevància d’aquesta investigació
en l’àmbit de la dialectologia catalana i aragonesa, ja que és la
primera que es fa sobre aquesta varietat dialectal. Dóna a conèixer la
realitat lingüística d’una localitat que s’ubica en aquesta contrada
—una zona de marcada transició lingüística entre el català i l’aragonès—
que presenta una majoria de resultats catalans —de vegades
amb solucions ribagorçanes—, pocs mots aragonesos i alguns castellanismes.
II
DIFUSIÓ DE LES PRIMERES COL. LABORACIONS EN LES OBRES LEXICO-
GRÀFIQUES DELS SEGLES XX I XXI: DEL DIALECTE A LA NORMA
Considero d’interès, a continuació, comprovar la introducció dels
mots, que els diferents col·laboradors recullen en localitats de la Franja,
en les grans obres lexicogràfiques de què gaudeix el català, per tal
d’esbrinar quins mots segueixen sent dialectals i quins mots figuren
ja en el diccionari normatiu.
He fet, en cada una de les col·laboracions, una selecció dels mots
dialectals que cita cada autor, agrupant-los per camps lèxics, a fi de
donar coherència a la mostra presentada. He inclòs, en canvi, tots els
mots que apareixen en el DIEC (2007), ordenats alfabèticament (cas
que difereixi de l’entrada del diccionari, la variant figura entre parèntesi).
1. Cels Gomis (1892: II, 53-54) reuneix en la zona de Mequinensa,
Faió i Nonasp unes quantes paraules que es refereixen a la
topografia: aigüera ‘córrec que fan los pagesos en los costés o vessants
per fer anar las aiguas a llurs bancals’; argall 21 , argallet ‘xaragall
o córrec obert en los costés per las aiguas de pluja’ (Nonasp);
aumech 22 ‘vora escarpada del riu cap on es decanta l’aigua’, terme
21. És un ‘clot llarguer per on passa un corrent d’aigua’ a Mequinensa (DCVB). El DECat (IX, 451)
esmenta aquesta variant, sense vocal medial, anotada per Cels Gomis vora l’Ebre, a la franja extrema
de la llengua.
22. Coromines comenta que a la Ribera d’Ebre anomenen així «els espadats rocosos que reclouen
en certs paratges el curs d’aquest riu», mot recollit per primera vegada per Cels Gomis. Sent aumaec i
aumec a Flix i a Ascó i comprova que aquest mot és desconegut en els pobles veïns del baix Segrià, per
exemple, a la Granja d’Escarp i a Aitona (1977: 80); vegi’s també DECat I, 495a.
AFA-65 193