Descarga completa (3MB) - Institución Fernando el Católico
Descarga completa (3MB) - Institución Fernando el Católico
Descarga completa (3MB) - Institución Fernando el Católico
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
LEXICOGRAFIA CATALANA A L’ARAGÓ<br />
Arenys d’Aragó), cremaller (La Port<strong>el</strong>lada), descant<strong>el</strong>l (Calaceit),<br />
dissort (disort, dessort, Calaceit, La Fresneda), engranerar (Calaceit),<br />
gaita (gayta, Beseit, Calaceit), hisop (hissopet, isopet La Codo -<br />
nyera), llanda (Calaceit), llumener (llumaner, La Port<strong>el</strong>lada), oliada<br />
(Calaceit), ou estr<strong>el</strong>lat (ou estr<strong>el</strong>at, Arenys d’Aragó), pena (Faió),<br />
pitx<strong>el</strong>l (Faió), regall (Beseit), revencillada (Calaceit), roll (Calaceit),<br />
sansa (Calaceit), totxo (Calaceit), valons (balons, Arenys d’Aragó).<br />
9. Es comprova, doncs, en revisar aquests articles i <strong>el</strong> DAguiló,<br />
que <strong>el</strong> lèxic ha estat recollit, de nord a sud: a la Ribagorça en general<br />
(Navarro) o, en particular, a les poblacions de Sopeira (Oliva) i<br />
Bonansa (Marsol); a la Llitera, a Gavasa (Condó); a Fraga (Barnils),<br />
a Mequinensa, Faió i Nonasp (Gomis), a Pena-roja (Pallarès), i a localitats<br />
de tota la Franja (DAguiló). S’observa que és important <strong>el</strong> nombre<br />
de termes que aplega ja <strong>el</strong> diccionari normatiu (DIEC).<br />
D’altra banda, tant <strong>el</strong> DCVB com <strong>el</strong> DECat inclouen gairebé totes<br />
les localitzacions r<strong>el</strong>atives a la Franja esmentades més amunt; són<br />
poques, de tota manera, les referències explícites al DAguiló que fa <strong>el</strong><br />
DCVB; i es confirma, en consultar la bibliografia d<strong>el</strong>s últims anys, que<br />
certs mots no són exclusius d’una localitat o d’una comarca.<br />
A tall d’exemple, vull destacar alguns mots que s’han citat, per<br />
tal d’apropar-nos a la realitat lingüística de la Franja, segons les dades<br />
conegudes fins ara:<br />
P<strong>el</strong> que fa <strong>el</strong> temps, es recull ‘llampec’ i ‘llampegar’, que es diu<br />
en aquestes contrades: r<strong>el</strong>lampit a Sopeira, r<strong>el</strong>lampec a Cast<strong>el</strong>lonroi<br />
i Valld<strong>el</strong>lou (la Llitera), a Fraga, Mequinensa (Baix Cinca), Nonasp<br />
(Baix Matarranya), r<strong>el</strong>lamp a Favara i Ma<strong>el</strong>la (Baix Matarranya),<br />
r<strong>el</strong>làmpec a Calaceit, Valljunquera (Matarranya), Aiguaviva i La<br />
Codonyera (Baix Aragó); r<strong>el</strong>lampegar a Fraga (Baix Cinca), La<br />
Codonyera (Baix Aragó), i r<strong>el</strong>lampear a la Llitera.<br />
De ‘t<strong>el</strong>a d’aranya i aranya’ es localitza teradanya a Sopeira, taradanya<br />
a Bonansa (Ribagorça), tararanya a la Llitera, Fraga i Saidí<br />
(Baix Cinca), a Favara (Baix Matarranya), i taraganya a La Codonyera<br />
(Baix Aragó).<br />
Per al concepte ‘pessigolles’, es troben les següents variants: cossegues<br />
a Sopeira (Ribagorça), Nonasp (Baix Matarranya), cosseguetes<br />
a Bonansa (Ribagorça), coceguetas, cosseguetes a Ba<strong>el</strong>ls, Camporr<strong>el</strong>ls,<br />
Natxà (la Llitera), cossiguetes a Tamarit de Llitera, Fraga,<br />
Saidí (Baix Cinca), Favara i Ma<strong>el</strong>la (Baix Matarranya).<br />
AFA-65 207