Descarga completa (3MB) - Institución Fernando el Católico

LEXICOGRAFIA CATALANA A L’ARAGÓ
Els oficials (veedors ‘testimonis de vista’) han de posar els senyals
que marquen els límits de la sèquia, des de l’alcavó (1501; àr.
hisp. qabû ‘volta’, ‘cúpula’) que és un ‘cobriment que es fa per protegir
un desaigüe i per a aquest mateix desaigüe’ fins a una torre:
fan relació com ells en dit nom són anats a veure y fitar la cèquia de
dita vila, de l’alcavó davall Miralssot fins a la torre de na Borrella, y
açò a instància y requisiçió del magníffic en Dalmau Caçirera fidalgo,
habitant de la predita vila (f. 316v).
Concedeixen pas al propietari d’una vinya entre les tàpies d’una
altra i la conillera (1501) que és el ‘braçal fondo de sèquia que serveix
per a escórrer l’aigua de les hortes i patamolls’:
E per manament dels dits senyors de jurats ells són anats a veure dita
judicació, e per lo jurament per ells prestat fan relaçió que, vista dita
diferència, en Déu y en ses conciències dien y declaren que·l mossèn
Francès Pallàs haje y degue haver camí per a la dita vinya sua entre les
tàpies de la vinya del dit en Tarroch y la conillera al més prob juxta la
conssuetut y pràtica antiga de la dita vila (f. 314v).
I han d’intervenir entre Jaume Ferrer i Domingo Cellart, d’una
banda, i els propietaris rústics i els veïns fronterers de l’almorda de
Marçol i de Carnicer, d’altra banda. L’almorda (1501; ár. al-musda)
és «l’obertura practicada en la paret d’una sèquia per donar sortida a
l’aigua que ha de regar un bancal. Està limitada per una pedra vertical
(peuet) a cada costat, entre les quals fa baixar per un galze una
fulla de ferro (pampa o pala) que priva el pas de l’aigua un cop s’ha
acabat de regar», veg. aumorda a Aitona, Seròs i Massalcoreig, pobles
del Baix Segrià (Coromines, 1977: 113-114), comarca que col·linda
amb la del Baix Cinca:
per quant los dits Jaume Ferrer y Domingo Cellart pretenen dues coses,
ço és que per quant les terres que ells tenen són ermas que ha huns vint
anys que no les percure ren y estan a sòl de rech, luny de dita almorda,
per tant que no serien tenguts a pagar tant com los altres heretés a la
reparaçió y despesa de dit trench, ans serien a major a càrrech dels frontalés,
e posat cas que ells sien tenguts a la reparació de dit trench serien
tenguts a participar en la despesa de la obra de l’ull de la almorda y no
en la obra o repar que s’és fet en la conffrontança de la terra de na Johana
Santàngel vídua y de Thomàs Alós que serie a la part alta y baxa de
dit ull de la almorda (f. 315r).
L’ull de l’almorda (1501) ‘cavitat d’on brolla l’aigua d’un
corrent’ és a la sèquia secundària, mentre que l’almorda és a la sèquia
mare:
AFA-65 209