Descarga completa (3MB) - Institución Fernando el Católico

LEXICOGRAFIA CATALANA A L’ARAGÓ
tantiu regressiu del verb tribanar (DCVB; DECat VIII, 771b); tribol 46
‘sostre, trespol’.
3.7. I són pròpies del català normatiu: antosta, arregussar, cantal,
codolar (codolat), collader (collada), cornal, eixartell (exartell),
engelebrir-se (engelebrit, gelebrit), fall, faringola (faringoles), ferrada
(farrada), foraviar, mantornar, milloc (milloch), palmar, rai 1
(ray), reboll, rull, sirga, somicar (sumicar), trèmol (DIEC).
4. Víctor Oliva (1906: 422-430) ofereix en la seva comunicació
al congrés de llengua catalana un nombre considerable de paraules
característiques de Sopeira:
4.1. Pel que fa al temps, cita rellampit 47 ‘llampec’ (DCVB); i quant
a la topografia aplega: lleral, llerera, llereta que explica dient que
«els rius en les avingudes ocupen grans esteses de terra: deixant-hi
després pedres rodades; aquests trossos no cultivats, pels quals el riu
ha passat, y hi pot tornar a passar, són els llerals» (DCVB; DECat IV,
526a); mulla ‘gorga, toll en el riu’, i especifica «on l’aigua del riu és
fonda, tant si és tranquila com ràpida; mulla correnta: quan l’aigua
del riu, ab tot i ser fonda, té corrent» (DCVB ac. 2; DECat V, 749a, n.2);
rellasca ‘en els flancs de les muntanyes, corriol de pedres menudes,
que s’esllavissen fàcilment’ (DCVB; DECat VII, 69b).
4.2. Es refereixen al camp els següents termes: boigó ‘formigó,
munt de matisser que es cobreix de terra, deixant-lo cremar lentament’
(DCVB; DECat II, 47b); llevat 48 ‘terra de prat, herbei’; puyal
‘munt, pila’ (DCVB; DECat VI, 855a); bossuda ‘botaruda’ (DECat V,
279b); botxar ‘botjar, bellugar, moure’ (DCVB); carrutxa 49 ‘corriola’;
galló ‘tallant de certes eines’, i el col·lector precisa que «en els arpiets
que poden treballar de dos costats, en l’un hi ha unes pues, becat, y
en l’altre un càvec ordinari, galló» (DECat IV, 288b); cartrís ‘una mena
de cistell’, és, en realitat, un ‘cistellet que va unit a cada banda dels
46. És el que se sent a totes les valls ribagorçanes: Benavarri, Sopeira, Fontjanina (‘el segon pis
de la borda, on guarden l’herba’ 1957, Coromines), veg. DECat VIII, 793; Bonansa (Haensch, 1960: 184);
comp. trebol a la Llitera (DCVB), a Mequinensa (Moret, 1990: 107) i a Nonasp, i trespol a Favara (Na -
varro, 1996: I, 247).
47. Cf. llampit a Espés, Bonansa i Ardanui (Haensch, 1960: 268).
48. Del ribagorçà lleva deriva llevat que per a Coromines és ‘un erm, una extensió gran de muntanya
enherbada però sense arbres ni arbustos’ (DECat IV, 527a).
49. Se sent en moltes localitats de Ribagorça, des de Capella, Areny i Sopeira fins a Benasc i Boí
(DCVB; DECat II, 968a, 969), la Llitera (Giralt, 2005), Fraga (DCVB), Favara i Maella (Navarro 1996: I,
231), La Codonyera (Quintana, 1976-1980: 123).
AFA-65 197