Descarga completa (3MB) - Institución Fernando el Católico

MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS
E vista y compresa dita diferència dien y declaren que per quant la obra
de l’ull de la almorda estave a perill y l’aygua l’a enderroquada y aprés
l’aygua que exie per allí ha enderrocat dit caxer, lo qual serie a culpa
de tots los heretés per no proveir en lo perill de dit ull ans que s’enderrocàs,
per tant dien y declaran los dits en Jaume Ferrer y Domingo
Cellart y los altres eretés ésser tenguts y obligats al repar y despeses de
tot lo trench dessús dit y encara que ells sien dels derrés heretés y fins
açí segons diu no se hajen amprat de l’aygua de dita almorda declaran
ells y los altres dits heretés ésser tenguts ygualment a dit repar de dit
trench car és en facultat sua regar-ne quant volran refieri instrumentum
etc. Testes huius rei sunt en Grabiel Barrefó y Leonart Benet, veïns y
habitants de dita vila (f. 315r).
1.2. En segon lloc, destaco, dels capítols matrimonials de Fondespatla,
localitzats en un dels protocols del notari Miguel Juan Salvador,
els termes (Fort, 2003: 95, 97, 100), dels quals no se n’ha trobat
cap altra referència en aquesta àrea de frontera:
casses de abelles 1575 ‘ruscs’: Item porta nou casses de abelles
(283/2, f. 220r).
dogat (1573) ‘conjunt de fustes unides amb cèrcols que formen el
cós d’una bóta’: Item li dóna un dogat de cuba (283/2, f. 108v).
morcacho (1575) ‘mitadenc, barreja de blat amb un altre cereal’,
peculiar de les comarques del Matarranya i de la Terra Alta: Item li dóna
[...] dos cafís de blat, hu de forment y altre de morcacho (283/2, f. 220v).
2. Una altra prioritat, que s’impulsa des de l’Àrea de Filologia
Catalana, consisteix en continuar la recopilació del lèxic dialectal en
poblacions de les quals no sabem res. Per això, s’estan portant a cap
dues investigacions, mitjançant enquesta directa, que ha estat aplicada
una a la zona central de l’Isàvena a la Ribagorça, i l’altra a la Baixa
Ribagorça Oriental.
3. I totes aquestes recerques se segueixen desenvolupant com a
línies d’investigació prioritàries dins l’Àrea de Filologia Catalana,
els professors de la qual formen el Grupo de Investigación del Catalán
en Aragón (GRICAR), grup emergent reconegut l’any 2007 pel
Govern d’Aragó.
Així, doncs, aquest grup d’investigació és a la senda de la sinergia:
la collita serà fructífera; tenint ben presents les paraules de Germà
Colon, un mestre de mestres: «la perfecció, l’acabament total en
l’estudi del vocabulari sempre serà una utopia, car es tracta d’un sistema
obert. El que hem de fer és acostar-nos tot el que puguem a
aquest ideal» (2003: 287).
210 AFA-65