Descarga completa (3MB) - Institución Fernando el Católico

MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS
6.3. Entre els vegetals cita: ababol ‘la flor de la rosella’, ababolera
72 ‘la planta de la rosella’ (DCVB); cruatelles 73 ‘corretjoles’ (DCVB);
gàugia ‘galdiró, boixac’ (DCVB; DECat IV, 426b); llantaïm ‘lletsó’
(DCVB; DECat V, 176b), que es diu també a Mequinensa (Moret, 1990:
106), a Saidí (Moret/Sasot, 1996: 71), i a la Llitera (Giralt); mollarer
74 ‘préssec’ (DCVB), mollarerer ‘presseguer’ (DCVB).
6.4. En el món animal s’assenyala: nyaular ‘lladrar’ (DCVB; DECat
V, 992b), a la Llitera (Giralt), a Mequinensa (Moret, 1990: 106) i a
Maella (Navarro, 1996: I, 220); tararanya ‘teranyina’ (DECat I, 355b),
a la Llitera (Giralt), a Saidí (Moret/Sasot, 1996: 84), i a Favara (Na -
varro 1996: I, 222); engrineta 75 ‘oreneta’ (DCVB); fet-fet 76 ‘cigala’
(DCVB); murcegot ‘muricec, rata-pinyada’ (DCVB); volatam ‘aviram’.
6.5. Es relacionen amb l’ésser humà: aburnar 77 ‘aquissar, incitar
el gos’ (DCVB; DECat II, 123a); esgarranyar ‘esgarrapar’ (DCVB), i a la
Llitera (Giralt); barallar ‘escapçar en el joc de cartes’ (DCVB), i a la
Llitera (Giralt), comp. esbarallà a La Codonyera (Quintana, 1976-
1980: 115); cossiguetes ‘pessigolles’ (DCVB); galvaner ‘malfeiner’
(DCVB; Moret/Sasot, 1996: 69), derivat de galvana ‘peresa, deixament’
(DECat IV, 316a); rondinar ‘passejar, donar el tomb’ (DCVB) o ‘anar
d’ací d’allà’ (DECat IV, 440b).
6.6. Es recullen d’altres paraules que són pròpies de la casa com
branquil ‘pedra de baix de la porta’, que és col·locada horitzontalment
a la part inferior d’una porta, de rebranca a rebranca (DCVB; DECat II,
194a; Giralt); i solonar 78 ‘eixida, porxo amb un costat descobert’
(DCVB; DECat VIII, 18a). Els següents estris s’empren a la cuina: bufador
‘ventall’ (DCVB); escompador ‘escombra del forn’ i escompar
‘escombrar el forn’ (DCVB), mots encreuats que es creen a partir d’escampar
‘escombrar’ (DECat II, 462b); ferrolla ‘pala del foc’ (DCVB;
72. Mots locals de l’extrem oest, que han restat en català només en zones frontereres, per exemple,
a Fraga (DECat I, 1a) i a Saidí (Moret/Sasot, 1996: 49).
73. Nom de planta a Fraga, com si diguéssim creuet-elles, potser perquè s’entrecreuen entrebancant
els peus (DECat II, 1049b).
74. Comp. bresquilla a Favara, Maella i Nonasp (Navarro, 1996: I, 214; 2005: 48, m. 131).
75. Aquesta forma de Fraga suposa un encreuament entre engruneta i aurineta (DECat VI, 106a).
Moret/Sasot (1996: 15) l’atesten a Saidí (Baix Cinca), i Giralt (2005)a Calassanç (la Llitera).
76. Coromines anota aquesta paraula a Lasquarri, var. ferfet a Llaguarres, 1957 (DECat II, 695b; III,
990b), Giralt (2005) a la Llitera, i Moret/Sasot (1996: 67) a Saidí.
77. Comp. bornar ‘abordar’, parlant dels gossos s’usa a l’Ebre, tort. abornà ‘embestir, acometre’
(DECat II, 123a).
78. Comp. solanar ‘les golfes’ a Maella i Nonasp (Navarro, 1996: I, 247), salanar a Saidí (Moret/Sasot,
1996: 82).
202 AFA-65