Descarga completa (3MB) - Institución Fernando el Católico

More documents

Recommendations

Info

tes. Una voluntat d’equilibri plana damunt les seves pàgines (veg. Veny, 2001: 161, 169-170, 173-177). 2.5. Estat dels estudis sobre el català a l’Aragó a finals del segle XX María Antonia Martín Zorraquino, María Rosa Fort Cañellas, María Luisa Arnal Purroy i Javier Giralt Latorre (1995), en l’Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón, Gobierno de Aragón-Universidad de Zaragoza, dediquen el primer capítol d’aquest llibre als Estudios lingüísticos sobre la Franja de Aragón: interessa d’aquest capítol posar en relleu els apartats titolats «Monografías sobre hablas vivas», i «Estudios sobre el léxico», en els quals es comenta la bibliografia existent sobre aquesta àrea, referida sobretot al lèxic18 . Així mateix Hèctor Moret (1998) escriu l’article «Un segle d’investigació lingüística a l’Aragó catalanòfon», dins Indagacions sobre llengua i literatura catalanes a l’Aragó, Associació Cultural del Matarranya-Institut d’Estudis del Baix Cinca. 3. EL SEGLE XXI 3.1. El DIEC 2 (2007) MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS Les Oficines Lexicogràfiques, dirigides actualment per Joaquim Rafel, han preparat en col·laboració amb la Comissió de Lexicografia una segona edició del DIEC: a més de revisar els criteris que havien quedat pendents d’aplicació, han analitzat i estudiat les propostes d’esmena, d’addicions i de supressions procedents d’especialistes de cada àrea i de sectors socials diversos (p. XI). Per aquesta segona edició han estat estudiats els articles de la primera edició i s’hi han aplicat les modificacions pertinents (veg. p. XIII-XVI). 18. D’altra banda, Rafael Andolz, en el Diccionario aragonés, aplica un estricte criteri administratiu, és a dir, inclou també el lèxic català de les poblacions de la Franja (1984, Zaragoza, Mira). Cal esmentar també l’edició i l’estudi que fan José Luis Aliaga i María Luisa Arnal dels Textos lexicográficos aragoneses de Benito Coll (1902-1903), presentados al Estudio de Filología de Aragón (Zaragoza, Pórtico, 1999). 190 AFA-65
LEXICOGRAFIA CATALANA A L’ARAGÓ El món actual difumina la partió entre el lèxic comú i la terminologia, i els diccionaris generals de les llengües tenen cada vegada més entrades del lèxic originàriament no comú. Una de les conseqüències més destacables de la labor duta a terme en la preparació de la segona edició ha estat justament l’ampliació notable i ponderada de la terminologia (p. XVI-XVII). L’IEC ha heretat del mestre Fabra el criteri composicional i no l’ha abandonat mai; ben al contrari, gràcies a una millor coneixença de la realitat variacional de la llengua, ha estès constantment la seva presència en el diccionari normatiu, a partir dels criteris de la tradició i la popularitat, de l’extensió territorial, de facilitar la substitució d’una interferència, de l’aprofitament de matisos, de la coherència estructural. Pel que fa a la variació diatòpica —en aquesta segona edició, la Secció Filològica ha comptat amb investigadors de tots els territoris de la llengua catalana: la Catalunya del Nord, l’Estat d’Andorra, la Franja, el Principat de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i l’Alguer—, s’ ha ampliat el nombre de lemes considerats dialectals —estrictament tots ho són—, basant-se en dos criteris principals: el de la coherència i el de la conveniència d’eixamplar-ne el repertori. Aquesta realitat respon a la voluntat de confegir el diccionari per a tots els territoris de la llengua catalana (p. XIX). Per tant, l’Institut d’Estudis Catalans i la Secció Filològica han continuat i han envigorit l’obra de la cooperació i el consens (p. XXV). 3.2. Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC) Joaquim Rafel dirigeix un equip que està treballant en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, de nova planta, que es basa en els materials del Corpus Textual Informatitzat del Català Contemporani que va dirigir ell mateix (Veny, 2001: 177, n. 1). Recull els termes enregistrats sense la restricció de la normativa establerta. Aquest projecte és particularment útil per a copsar tendències en la formació de neologismes, graus d’interferència, procedències lingüístiques de les paraules no catalanes, etc. i per a delimitar aquells mots que han de marcar el caràcter culte i formal en l’expressió oral i escrita, tot rebutjant simultàniament els que desfiguren el tarannà de la llengua catalana (http://dcc.iecat.net/ddlc/index.asp). AFA-65 191
Page 3 and 4:
ARCHIVO DE FILOLOGÍA ARAGONESA 65
Page 5 and 6:
institución «fernando el católic
Page 7:
SUMARIO Presentación .............
Page 10 and 11:
JOSÉ M.ª ENGUITA UTRILLA dad, las
Page 13:
ESTUDIOS
Page 16 and 17:
VICENTE LAGÜÉNS GRACIA Palabras c
Page 18 and 19:
VICENTE LAGÜÉNS GRACIA con alguna
Page 20 and 21:
VICENTE LAGÜÉNS GRACIA (1975: 260
Page 22 and 23:
VICENTE LAGÜÉNS GRACIA Falta en e
Page 24 and 25:
VICENTE LAGÜÉNS GRACIA son extrem
Page 26 and 27:
concorrer concurrir 33 conoxemos co
Page 28 and 29:
M mantell ropa rozagante 58 marauel
Page 30 and 31:
vellut terciopelo veyendo viendo ve
Page 32 and 33:
VICENTE LAGÜÉNS GRACIA 6. En el g
Page 34 and 35:
VICENTE LAGÜÉNS GRACIA na’ (en
Page 36 and 37:
VICENTE LAGÜÉNS GRACIA ciona el c
Page 38 and 39:
VICENTE LAGÜÉNS GRACIA do verbo f
Page 40 and 41:
VICENTE LAGÜÉNS GRACIA primera pe
Page 42 and 43:
VICENTE LAGÜÉNS GRACIA val 149 .
Page 44 and 45:
VICENTE LAGÜÉNS GRACIA pero sí e
Page 46 and 47:
VICENTE LAGÜÉNS GRACIA Efectivame
Page 48 and 49:
VICENTE LAGÜÉNS GRACIA etc.); no
Page 50 and 51:
VICENTE LAGÜÉNS GRACIA Canellas,
Page 52 and 53:
VICENTE LAGÜÉNS GRACIA Latassa y
Page 54 and 55:
VICENTE LAGÜÉNS GRACIA Tilander,
Page 56 and 57:
1. INTRODUCCIÓN JOSÉ LUIS ALIAGA
Page 58 and 59:
JOSÉ LUIS ALIAGA JIMÉNEZ aribo. C
Page 60 and 61:
JOSÉ LUIS ALIAGA JIMÉNEZ tas y pr
Page 62 and 63:
JOSÉ LUIS ALIAGA JIMÉNEZ vidad, r
Page 64 and 65:
JOSÉ LUIS ALIAGA JIMÉNEZ Muchas d
Page 66 and 67:
JOSÉ LUIS ALIAGA JIMÉNEZ tes dial
Page 68 and 69:
JOSÉ LUIS ALIAGA JIMÉNEZ venir co
Page 70 and 71:
JOSÉ LUIS ALIAGA JIMÉNEZ to se do
Page 72 and 73:
JOSÉ LUIS ALIAGA JIMÉNEZ Manuscri
Page 74 and 75:
CUADRO 2 Peralta Borao Pardo Asso A
Page 76 and 77:
CUADRO 4 Peralta Borao Pardo Asso A
Page 78 and 79:
INTRODUCCIÓN JOSÉ M.ª ENGUITA UT
Page 80 and 81:
ni que lograra el reconocimiento de
Page 82 and 83:
JOSÉ M.ª ENGUITA UTRILLA Pero tod
Page 84 and 85:
JOSÉ M.ª ENGUITA UTRILLA dándole
Page 86 and 87:
co que los ficheros lexicográficos
Page 88 and 89:
no he podido determinar19 . La prep
Page 90 and 91:
JOSÉ M.ª ENGUITA UTRILLA empleo e
Page 92 and 93:
JOSÉ M.ª ENGUITA UTRILLA agenciar
Page 94 and 95:
JOSÉ M.ª ENGUITA UTRILLA nición
Page 96 and 97:
JOSÉ M.ª ENGUITA UTRILLA butir (S
Page 98 and 99:
por lo general, que obedecen con fr
Page 100 and 101:
JOSÉ M.ª ENGUITA UTRILLA cabecero
Page 102 and 103:
JOSÉ M.ª ENGUITA UTRILLA cairrila
Page 104 and 105:
JOSÉ M.ª ENGUITA UTRILLA cabezale
Page 106 and 107:
JOSÉ M.ª ENGUITA UTRILLA No obsta
Page 108 and 109:
JOSÉ M.ª ENGUITA UTRILLA Gili Gay
Page 110 and 111:
JOSÉ M.ª ENGUITA UTRILLA Doc. 2.
Page 112 and 113:
Page 114 and 115:
Page 116 and 117:
1. To analyze these aspects relatin
Page 118 and 119:
M.ª LUISA ARNAL PURROY de situar e
Page 120 and 121:
M.ª LUISA ARNAL PURROY tribución
Page 122 and 123:
M.ª LUISA ARNAL PURROY En los dicc
Page 124 and 125:
M.ª LUISA ARNAL PURROY que su repe
Page 126 and 127:
M.ª LUISA ARNAL PURROY tor pretend
Page 128 and 129:
M.ª LUISA ARNAL PURROY Cornel deja
Page 130 and 131:
Otras veces, disfrutar con la lectu
Page 132 and 133:
M.ª LUISA ARNAL PURROY riales léx
Page 134 and 135:
M.ª LUISA ARNAL PURROY gos, lexic
Page 136 and 137:
M.ª LUISA ARNAL PURROY BIBLIOGRAF
Page 138 and 139:
M.ª LUISA ARNAL PURROY Corrales, C
Page 141 and 142: El atlas lingüístico como fuente
Page 143 and 144: EL ATLAS LINGÜÍSTICO COMO FUENTE
Page 167 and 168: Tanteos para la redacción de un Di
Page 169 and 170: TANTEOS PARA LA REDACCIÓN DE UN DI
Page 179: TANTEOS PARA LA REDACCIÓN DE UN DI
Page 182 and 183: 1. EL SEGLE XIX I EL CAMÍ FET 1.1.
Page 184 and 185: MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS Mossèn
Page 186 and 187: MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS Diccion
Page 188 and 189: MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS redacta
Page 190 and 191: El mestre Joan Coromines, la figura
Page 194 and 195: MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS 3.3. Da
Page 196 and 197: MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS emprat
Page 198 and 199: MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS mascard
Page 200 and 201: MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS guarnim
Page 202 and 203: MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS gatall
Page 204 and 205: MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS 6.3. En
Page 206 and 207: MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS bre ‘
Page 208 and 209: MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS 8.3. A
Page 210 and 211: MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS I quant
Page 212 and 213: MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS E vista
Page 214 and 215: MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS Gomis,
Page 217 and 218: Léxico patrimonial y metacedeusis
Page 219 and 220: LÉXICO PATRIMONIAL Y METACEDEUSIS
Page 237 and 238: ARCHIVO DE FILOLOGÍA ARAGONESA (AF
Page 239 and 240: NOMENCLATURAS POPULARES Y LEXICOGRA
Page 241 and 242: NOMENCLATURAS POPULARES Y LEXICOGRA
Page 243 and 244:
NOMENCLATURAS POPULARES Y LEXICOGRA
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
cionarios más acreditados; constat
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Normas para el envío de originales
Page 253:
Algunas publicaciones sobre temas f
show all

Descarga completa (3MB) - Institución Fernando el Católico

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?