Descarga completa (3MB) - Institución Fernando el Católico

MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS
Diccionari català-valencià-balear (DCVB)
Alcover és el primer president de la Secció Filològica de l’Institut
d’Estudis Catalans, creat per Enric Prat de la Riba (1911); però
les seves discrepàncies amb Pompeu Fabra i amb altres membres de
la secció filològica de l’Institut esclaten en una ruptura lamentable
amb l’IEC i amb les institucions de Catalunya. Decideix, en 1926, per
oportunisme, canviar el nom de l’obra Diccionari inventari de la llengua
catalana —just abans de començar la publicació del primer
volum—, pel de Diccionari català-valencià-balear, triple qualificatiu
que no l’escull per tal de posar en relleu la individualitat del lèxic
de les tres zones —per damunt de tot era un defensor apassionat de
la unitat de l’idioma—, sinó per imperatius polítics i financers (Gulsoy,
1989: 139).
Aquest any comença a col·laborar amb Alcover, en la seva obra,
Francesc de Borja Moll (1903-1991), qui amb talent, una sòlida formació
romanista —en part, autodidacte— i tenacitat, duu a bon port
la nau del Diccionari. La tasca de redacció és més d’un 90% obra de
Moll, malgrat que, per confegir el DCVB, el filòleg ciutadellenc es
basa en una matèria primera extreta del treball de camp desenvolupat
majoritàriament per Alcover, i la feina d’elaboració del primer
volum i la meitat del segon, redactats conjuntament, marquen sens
dubte la pauta de conjunt. Després de la seva mort9 , gràcies al seny
i tarannà conciliador de Moll, s’ integra a l’ortografia oficial des de
la lletra C. En acabar l’edició definitiva del Diccionari, en 1962,
aquest filòleg revisa el contingut dels dos primers volums per estandarditzar-ne
l’ortografia, millorar-ne les entrades —afegint o suprimint
informació—, adduint-hi citacions10 i corregint-hi certes etimologies11
.
El repertori d’Antoni M. Alcover i de Francesc de B. Moll és
«sens dubte l’obra més original en el seu gènere de totes les apare-
9. La guerra civil va interrompre’n l’aparició durant uns anys, però no pas el treball de Moll, qui
a partir del 1943 és ajudat per Manuel Sanchis Guarner, i es reprèn la sortida dels fascicles en 1949
(Colon i Soberanas, 1985: 212).
10. És de doldre que la rica documentació del glossari d’Aguiló no hagi estat sistemàticament introduïda
a les columnes del DCVB, en particular quan permet de remuntar en el temps l’aparició d’un vocable
o de perfilar-ne millor la seva trajectòria (Colon i Soberanas, 1985: 215).
11. La indicació de l’etimologia no és certament necessària, ja que només haurien de portar-la
aquells mots l’estirp dels quals és segura i reconeguda per tothom. En casos discutibles, el més raonable
hauria estat apuntar la discrepància dels especialistes amb una observació com «mot d’origen desconegut»
o bé «etimologia controvertida» (Colon i Soberanas, 1985: ibídem).
184 AFA-65