Revista Temes Rurals núm. 1

Alimentació i sector primari
els propers anys un nombre important de pagesos i pageses
deixaran l’activitat, fet que està portant a abordar aquest repte
des d’òptiques diferents i complementàries per trobar solucions
creatives a una qüestió que es considera estratègica per a
la majoria d’actors implicats.
Les dades sobre l’evolució del sector agrari mostren una
doble problemàtic: d’una banda, una població jove que, per
motius diversos, no és capaç d’agafar les regnes del sector,
i, de l’altra, una població agrària cada vegada més envellida
i sense un relleu familiar que asseguri la continuïtat de
la pagesia (Viure, 2015). Zagata i Sutherland (2015) han
estudiat aquesta dinàmica a Europa i constaten un “young
farmer problem”, un atzucac amb clares conseqüències
relacionades amb temes fonamentals, com l’accés a l’alimentació
de proximitat, el manteniment de l’entorn o l’equilibri
territorial (Murdoch, 2000; Estudi Ramon Folch, 2017;
Monllor i Soy, 2017).
Assegurar i enfortir el relleu generacional del sector agrari és
una qüestió estratègica de país. Sense un flux nou de persones
i empreses amb una clara voluntat de treballar la terra per
produir aliments i ser protagonistes dels espais rurals que habiten,
el sector s’afebleix i deixa de complir el paper multifuncional
que li pertoca.
En aquest sentit, els estudis a Europa sobre relleu generacional
mostren que el relleu majoritari encara és intrafamiliar, en
què majorment és un home la persona que agafa el relleu d’un
altre home (Lobley, 2010; Chiswell, 2016). Al mateix temps,
altres estudis també evidencien com emergeix una nova tendència
en què aquest patró es trenca (Wilbur, 2014) i apareixen
en escena noves dinàmiques de relleu generacional, en
el qual pren força un perfil femení, així com un de nouvingut
(Monllor 2011; Sutherland, 2015; Flament et al., 2017). Les
dinàmiques de relleu generacional estan canviant i aquest fet
planteja noves qüestions, com, per exemple, la implicació que
té trencar el model familiar en temes com la innovació i l’emprenedoria
(Baker et al., 2016; Joosse i Grubbström, 2017),
la transmissió de coneixement (Oteros-Rozas, 2013) o els
models productius als quals s’orienten les noves generacions
(Heley, 2010; Sutherland, 2012).
Aquest repte obre la porta a plantejar mirades renovades a una
problemàtica vella. La tendència ve de lluny, però l’alerta és
que cada vegada s’accentua més i que les polítiques que han
de donar resposta a aquest desequilibri no aconsegueixen revertir
la situació (Zagata et al., 2017). El darrer informe del
Tribunal de Comptes Europeu (European Court of Auditors,
2017) argumenta la necessitat de replantejar les polítiques de
suport al relleu generacional, ja que les mesures de la PAC
no han aconseguit revertir la tendència de pèrdua de població
agrària i d’envelliment dels titulars d’explotacions.
Les barreres a les quals s’enfronten les persones noves que
volen fer de la pagesia laseva professió van des de l’accés a
la terra, al crèdit o al mercat, fins a temes de complexitat burocràtica
i normativa (Monllor i Fuller, 2016; Flament-Ortun i
Macias, 2017).
En aquest escenari, és necessari fer una reflexió acadèmica
que abordi temes nous, com la incorporació de persones nouvingudes
al sector (Monllor, 2011; Pinto Correia et al., 2015;
Sutherland et al., 2015), el paper estratègic de la dona (Gidarakou,
2007; Binimelis et al., 2008; Sutherland et al., 2015), la
innovació en temes socials (Heley, 2010; Sutherland, 2012),
els valors que en motiven la incorporació (Grubbström et al.,
2014), les polítiques públiques des de l’escala local (Daniel
Lopez et al., 2017; Castro et al., 2015) o el foment d’estratègies
de desenvolupament rural solidàries amb la qüestió del
relleu generacional al camp (Milone et al., 2018). És per aquest
motiu que calen polítiques i programes de suport a una nova
generació de pagesia que siguin coherents i tinguin l’objectiu
comú de renovar la sang del sector agrari per continuar tenint
un teixit productiu, sa i sòlid.
La recerca s’ha realitzat gràcies al programa de cooperació
Odisseu 2 , per al retorn i la inserció laboral de joves al món
rural, que té per objectiu acompanyar i fer seguiment als i a les
joves interessats/des a conèixer millor les oportunitats que hi
ha als entorns rurals per desenvolupar-hi un projecte professional,
ja siguin originaris d’aquestes zones rurals o d’altres. En
aquest marc, s’ha considerat oportú portar a terme un estudi
en profunditat de la realitat del sector agrari i dels diferents
perfils de persones joves que s’hi incorporen.
2
Vegeu: http://www.odisseujove.cat/
10
La nova generació de pagesia al camp català