Revista Temes Rurals núm. 1
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
La cartografia cadastral
El “Plan Catastral de la Villa de Llivia, levantado por el geòmetra
de 1ª classe Pedret bajo la dirección del agrimensor Agustín
Puigvert” viii , de l’any 1849, recull el traçat de la carrerada del
Tudó amb el nom de “camino carreral”. Aquest, des de l’antiga
partida indecisa del Tudó, davalla al poble de Cereja i amplia la
informació que conté el tractat de Baiona. Aquesta mateixa secció
del camí ramader figura a la sèrie 5000 ICGC vigent del mapa
topogràfic de Catalunya amb el nom de Carrerada del Tudó.
El mapa parcel·lari cadastral francès (dibuixat entre 1930 i
1960) ix identifica al terme d’Angostrina un “Chemin rural dit
de les Deveses”, que després de travessar la carretera D-618
desemboca a la “carrerade” d’Angostrina. El camí que el cadastre
francès anomena “carrerade” és un camí amb una
amplada considerable, mínima de 10 metres, i amb eixamplaments
puntuals de fins a 25 metres. La carrerada, al seu torn,
desemboca al camí que els documents associats al Tractat de
Baiona anomenen “Camino rural de Angustrina”, el qual condueix
a la carrerada del Tudó.
En definitiva, aquest camí correspondria a la carrerada de Vilanova
d’Escaldes i Angostrina al Carlit, que a les Fontetes s’uniria
a la carrerada de Llívia ja descrita.
El Pas dels Bous
No hi ha cap document històric que descrigui la continuïtat de
la carrerada de Llívia des de Cereja fins a la sortida del terme
municipal en direcció a Puigcerdà. Això no obstant, les fonts
orals coincideixen a situar la sortida del camí ramader a l’anomenat
Pas dels Bous. Les diferents sèries del mapa topogràfic
de Catalunya identifiquen amb el nom de Pas dels Bous la partida
de Llívia situada entre Xidosa i Rodonell.
El Pas dels Bous és l’antic camí d’Onzès a Vilanova d’Escaldes
i Angostrina, que travessa el camí ral de Puigcerdà a Llívia. x
Trobem la primera representació del camí amb el nom “Pas
des Bous” a la Carte d’une partie de Cerdagne avec les limites
de France et d’Espagne, de l’any 1703.
El nom del camí és viu també a França, perquè el recull tant
el parcel·lari francès com el carrerer d’Onzès a la cartografia
oficial francesa.
Finalment, l’amillarament de Llívia de 1956 xi conté la descripció
de diverses finques que confronten amb el Pas
dels Bous.
El nom del camí i el fet que aquest transcorri per un rierol
o còrrec (com la carrerada del Tudó) apunten indubtablement
a un ús ramader de la via, però no hi ha cap document
històric que n’afirmi inequívocament el caràcter de
carrerada.
L’Inventari de camins de Llívia (Colomina, 2010) fa passar
el camí ramader pel camí ral de Llívia a Puigcerdà, i Anglada
(1962) ho fa pel camí de Llívia a Cereja, de manera que el traçat
del camí ramader dins del terme de Llívia seria: carrerada
del Tudó - Cereja - Llívia - Pas dels Bous. Això no obstant, no
hem trobat documentació històrica que atorgui al camí ral i al
camí de Cereja la condició de camí ramader.
Tanmateix, hi ha la possibilitat que el camí ramader coincidís
antany amb el mateix camí vell d’Onzès a Vilanova, seguint el
torrent del Pas dels Bous (recordem que al Tudó la carrerada
segueix el curs dels torrents del Tudó i de l’Home Mort), fins a
enllaçar amb la carrerada d’Angostrina.
Una segona opció, més consistent, seria que la carrerada
transcorregués originalment pel camí anomenat de les Prades
o de les Devesetes. Ho indicaria la destinació d’aquest espai
a la pastura, així com l’existència d’una extensa zona d’horts
arran del camí de les Prades (els horts requereixen una aportació
intensiva de fems, motiu pel qual solien situar-se prop del
traçat de camins ramaders).
Art, patrimoni i cultura rural
viii N’hi un exemplar a l’Arxiu Històric de Llívia i una còpia a l’Arxiu Històric de Girona.
ix Consultable a www.geoportail.gouv.fr.
x Molló 43 de l’atermenament de Llívia: “Describiendo un saliente de 173 grados, pilar á 715 metros junto á la tapia de los prados del Tudor de Flori á orilla del
camino de Villanueva á Onzès [camí del Pas dels Bous].”
xi Arxiu Històric de Girona.
142
Carrerades i “Caminos del Monte” a la Cerdanya: assaig de caracterització
Change language