Revista Temes Rurals núm. 1

Introducció
Art, patrimoni i cultura rural
Els camins ramaders constitueixen a Espanya un cas singular
dins del conjunt de camins públics, fet que es reflecteix
de bell antuvi en l’existència d’una legislació específica, la Llei
3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. Això no obstant, el
model que inspira la llei espanyola són les cañadas castellanes
al servei de la transhumància ibèrica, que recorren la meseta
del sud al nord, vinculades històricament a la institució medieval
de la Mesta. A la corona de Castella, els camins ramaders
es dividien en cañadas, cordeles y veredas, en funció de la
seva importància i amplada, i aquesta és també la classificació
general que recull la llei espanyola vigent. Tanmateix, la Mesta
no va existir a la corona d’Aragó i ni la divisió ni la nomenclatura
castellanes tenen cap tradició als territoris que n’havien
format part. Aquest fet, a Catalunya, es tradueix en la dificultat
d’identificar i categoritzar els camins ramaders, que la llei de vies
pecuàries defineix com “las rutas o itinerarios por donde discurre
o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero”.
Sempre s’ha dit, i és un fet àmpliament constatat, que a Catalunya
els camins ramaders són sovint camins de carena. Això
a la muntanya, perquè prop de la costa mediterrània és habitual
que aquests transcorren per la llera de torrents i barrancs.
Alhora, un fet característic al nostre país és que sovint els camins
ramaders transcorren o coincideixen amb els anomenats
camins rals (un exemple conegut i paradigmàtic és el camí ral
de Cardona a Berga, que és part del camí ramader de Poblet
als rasos berguedans). Nogensmenys, existeixen en català denominacions
que apunten a l’existència de veritables camins
ramaders, entesos com una categoria viària singular destinada
específicament al trànsit de ramats i segregada d’altres categories
viàries. A la Cerdanya, per exemple, estan documentats
els termes pas ramader, camí ramader i carrerada.
Juntament amb la confusió de camins rals i camins ramaders,
hi ha igualment una dificultat tècnica a l’hora de distingir entre
els camins ramaders de transhumància, de gran recorregut, i
els camins de transterminància, de curt recorregut, usats per
conduir els ramats locals a les seves muntanyes comunals.
Són camins ramaders com els altres? Reben les mateixes denominacions
consuetudinàries?
Tots aquests interrogants il·lustren la dificultat metodològica
o tècnica que al nostre país planteja l’acte de classificació que
estableix l’article 7 de la llei de vies pecuàries. i
i Artículo 7 Acto de clasificación. La clasificación es el acto administrativo de carácter declarativo en virtud del cual se determina la existencia, anchura, trazado
y demás características físicas generales de cada vía pecuaria.
138
Carrerades i “Caminos del Monte” a la Cerdanya: assaig de caracterització