Revista Temes Rurals núm. 1

Quina potència energètica caldrà instal·lar i quina superfície representarà?
Catalunya requereix 11 GWe (gigawatts elèctrics) de potència
mitjana nova per instal·lar (la nominal és molt superior, ja que
ve afectada pel factor d’ús), mentre que Espanya en necessita
80 GWe; Alemanya, amb 194 GWe, és el país que demanda
major potència (2,5 vegades la d’Espanya). Anglaterra i Itàlia
estarien per sobre dels 100 GWe i França en necessitaria
150. Tot això, partint de doblar les necessitats d’ús final (línia
XY, figura 2), d’un mix de renovables diferents i òptimes per a
cada país i restant, en cada cas, les renovables existents a les
requerides.
Pel que fa a superfícies necessàries d’ocupació de sòl, els països
amb més avantatges són Catalunya, Espanya i Itàlia, per
les seves condicions favorables de radiació solar. A l’extrem
contrari, se situen Alemanya, França i Anglaterra.
Quant al percentatge de superfície requerida, veiem que l’Europa
dels 28 comprèn un total de 440 milions d’hectàrees, és
a dir, 4.400.000 km2. Això vol dir que, tot i que l’espai que cal
ocupar és elevat, aquest tan sols representa un 1,38% del total
de la superfície europea. Catalunya requereix 38.960 hectàrees,
és a dir, un 1,22% del territori. Espanya només hauria de
fer-ne servir un 0,62%, pel seu avantatge solar i la baixa densitat
de població, mentre que Anglaterra o Alemanya necessitarien
percentatges superiors al 3%, atesa la major potència
que necessiten, el menor avantatge solar i l’elevada densitat
de població. Catalunya, França i Itàlia es troben en una situació
intermèdia.
Aquí, cal esmentar que totes les comarques de Catalunya
compten amb territori suficient, la majoria sobrat, per ser autosuficients
energèticament, a excepció de l’àrea metropolitana
de Barcelona, que haurà de comptar amb una part de la
resta del territori. Caldrà un pla de territori que permeti, d’una
banda, respecte territorial i, de l’altra, opinió, participació i generositat
de la població externa a Barcelona. En tots els casos,
caldrà també respectar la riquesa paisatgística.
Pot l’Europa dels 28 permetre destinar 6.061.600 ha del seu
territori a la instal·lació de renovables? I el que és tant o més
important, es pot permetre pagar els 7.400.000 milions d’euros
que li costarà? La resposta és, sens dubte, afirmativa. I no
només si parlem d’Europa en general, sinó també per a Catalunya
i per a cada un dels països estudiats. Això sí, el balanç serà
més o menys favorable segons de quin es tracti i també dependrà
si s’opta, finalment, per prioritzar l’autonomia energètica
de cada un o per flexibilitzar el model i acceptar un tant per
cent de col·laboració entre territoris i països. En aquest darrer
cas, caldrà anar molt en compte, perquè, ja que hem malmès
la costa per al sol, no fem el mateix amb l’interior.
Paisatge i ecosistemes
Fig. 5
Elaboració: Ramon Sans Rovira
Una oportunitat per al món rural: La transició energètica del segle XXI (TE21)
69