Revista Temes Rurals núm. 1
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Alimentació i sector primari
En relació amb el perfil de les persones que s’instal·len per
primera vegada al sector, el 74% són homes (1.212) i el 26%,
dones (425). L’edat mitjana d’incorporació és 29,1 anys, però
cal distingir entre sexes, ja que les dones (32,7%) s’hi incorporen
4,8 anys més tard que els homes (27,9%). En relació
amb aquest indicador, també és interessant observar que dels
menors de 25 anys només un 10% són dones, mentre que
un 90% són homes; en canvi, en la franja de més de 35 anys,
aquests percentatges canvien a un 45% de dones i un 55%
d’homes. Per tant, es constata que les dones obtenen la titularitat
de les explotacions agràries més tard que els homes.
Pel que fa als estudis, segons els expedients de primer instal·lació,
un 28% de les persones joves que s’instal·len tenen
formació agrària en el moment de la incorporació. De les que
tenen formació agrària, un 70% han cursat formació professional
agrària i un 25%, formació universitària agrària. En temes
de gènere, s’observa com les dones (12%) tenen menys formació
agrària en relació amb els homes (33%), però hi ha més del
doble de dones (55%) que tenen formació universitària agrària
en relació amb els homes (22%). Les persones que no mostren
formació agrària tenen l’oportunitat de seguir l’itinerari formatiu
associat a l’ajut de primera instal·lació, amb un clar accent en tots
aquells temes en què no tenen formació prèvia.
Si s’analitzen les formes jurídiques, s’observa com el 75% de
les instal·lacions són com a persona física i un 25%, com a
societat. De les empreses creades, el 62% són noves, mentre
que el 38% són instal·lacions de societats ja existents. Cal
tenir en compte que la majoria de persones joves que s’incorporen
ho fan sols, ja que la mitjana de les Unitats de Treball
Agrari és d’1,17. Aquestes dades mostren que molts joves fan
el primer pas en el sector com a autònoms, tot i que també hi
ha un percentatge important que s’incorpora a una societat,
sobretot en els relleus familiars. Si s’analitza l’àmbit territorial,
s’observa que a les comarques gironines és on hi ha un nombre
major d’incorporacions en societats (43%), mentre que en
altres àmbits territorials aquests percentatges són molt més
baixos.
En relació amb les orientacions productives majoritàries, destaquen
els cultius permanents (fruita, vinya i olivera), amb
un 40% de les instal·lacions, seguits de lluny pels granívors
(14%), herbívors (12%), hortícoles (10%) i policultiu (9%). El
pes dels cultius permanents està estretament relacionat amb
les instal·lacions a les comarques de Ponent, en què aquesta
orientació productiva és molt rellevant.
Les empreses comercialitzen els seus productes a través de
diferents canals, en què el majoritari és el de les cooperatives
agràries (46%), seguit d’un distribuïdor majorista (35%) i de
la venda directa (25%). Pel que fa a aquest darrer indicador,
és interessant la distinció que es fa entre àmbits territorials, ja
que a l’àrea metropolitana de Barcelona s’observa un 43% de
venda directa, així com a les comarques gironines, un 41%.
Altres zones, com les Terres de l’Ebre (14%) o Ponent (5%),
però, tenen percentatges molt més baixos.
Pel que fa als distintius que fomenten la comercialització, el
34% tenen alguna marca de qualitat, en què un 13% és de Producció
Agrària Ecològica (CCPAE); un 7%, Denominació d’Origen
(DO), Denominació d’Origen Protegida (DOP) o bé Indicació
Geogràfica Protegida (IGP), i un 6%, Producció Integrada (PI).
La producció ecològica certificada també mostra percentatges
més alts a l’àrea metropolitana (26%) i a les comarques gironines
(23%), mentre que Ponent (8%) i les Terres de l’Ebre (7%) presenten
valors molts més baixos. Aquest indicador està molt relacionat
amb la comercialització en circuit curt.
La nova generació de pagesia al camp català
13