Revista Temes Rurals núm. 1
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Captar energia “in situ” en zones rurals per abastir
les necessitats foranes del món rural
De la mateixa manera que el món rural ha proveït de productes
les societats urbanes, també pot ajudar a abastir les necessitats
d’energia del món urbà. Per fer-ho, però, cal refer les
relacions entre el món rural i el món urbà, deteriorades en
els darrers decennis, des que s’ha considerat el món rural un
lloc d’on “extreure recursos”, massa vegades sense que les
persones que hi viuen en treguin cap benefici, és a dir, el que
s’anomena relacions de bescanvi desigual, que es tradueix en
l’empobriment de les zones rurals i l’enriquiment de les zones
urbanes.
Però perquè això sigui possible cal fer eclosionar el potencial
humà que representa l’apropiació social de les tecnologies que
ens permeten fer un aprofitament de l’energia que ens envolta
per tot arreu. Ens podríem preguntar: com és que la societat ha
fet una ràpida apropiació social de les tecnologies de la comunicació
i la informació (telèfons mòbils, ordinadors portàtils,
Internet, etc.) i no ho ha fet de les tecnologies que ens permeten
captar, transformar i fer servir l’energia continguda en els
fluxos biosfèrics i litosfèrics? La tecnologia està disponible i és
a l’abast. Què ha fallat perquè la societat no se n’hagi apropiat?
Per donar resposta a aquesta pregunta hauríem d’analitzar les
relacions de poder que s’amaguen darrere l’energia, i també
les tecnologies que determinats grups de poder han acabat
imposant a la societat (sense cap mena de consulta, com seria
normal en una societat democràtica).
Paisatge i ecosistemes
Pel fet que l’energia continguda en els fluxos biosfèrics i litosfèrics
es pot considerar un bé comú, qualsevol aprofitament
que se’n faci hauria de beneficiar, en primer lloc, les persones
que viuen a l’indret
on es fa la captació.
Atès que el sol, el
vent, l’aigua... que
discorren per una
comunitat són béns
comuns que pertanyen
a tota la comunitat,
tots els qui hi
resideixen haurien
de poder compartir
la riquesa que genera
el seu aprofitament
(economia del
bé comú).
Així, avui que a
casa nostra s’han
començat a crear
cooperatives de
comercialització i
generació d’energia,
¿per què no
s’aprofita la gran
experiència cooperativista
existent
encara ara al món
rural per ampliar
les activitats de les
cooperatives agràries actuals cap a activitats vinculades a les
energies renovables? De la mateixa manera que les cooperatives
agràries proveeixen oli, vi, fruita, etc., ¿no seria forassenyat
pensar que es pogués cooperativitzar un bé comú, com
l’energia continguda en els fluxos biosfèrics i litosfèrics que es
manifesten localment, per oferir una ventall d’energies disponibles
a tota la societat?
Però també podria ser que des dels àmbits acadèmics (teòricament
creatius) no s’hagi estat capaç —o no s’hagi volgut (per
no incomodar els poders establerts)— d’imaginar i modelar
altres possibilitats,
diferents de les heretades
del segle
XX, per proveir la
societat de l’energia
que necessita per
poder disposar del
serveis necessaris
que fan possible
viure bé sense fer
res malbé.
Tot i així, entre el
1979 i el 2009 hi ha
hagut diverses propostes
procedents
de col·lectius amb
vinculació a sectors
socials i empresarials
oberts a la visió
ecologista del món,
en què s’imaginava
una societat alimentada
solament amb
energies renovables,
però era quan
la política que imperava
a Catalunya
era de suport obert
a cremar de tot, i sense miraments, per disposar d’energia i
de menysteniment de qualsevol proposta que discutís l’statu
quo imperant.
Ha estat, però, la publicació, l’any 2014, de l’obra El col·lapse
és evitable: la transició energètica del segle XXI - TE21 el moment
en què la situació ha començat a donar un tomb, i avui
ben poca gent (solament els analfabets energètics o el mercenaris
dels poders energètics establerts) s’atreveix a discutir
l’evidència que la societat ha de transitar des dels combustibles
fòssils i nuclears cap a les fonts d’energia renovables,
i deixar enrere l’era del foc per obrir, de bat a bat, l’era dels
fluxos.
62
Una oportunitat per al món rural: La transició energètica del segle XXI (TE21)