Revista Temes Rurals núm. 1

Evidències científiques: Salut humana
L’interès per la pràctica dels banys de bosc també ha captat
l’atenció de la comunitat científica internacional i ha donat lloc
a nombroses recerques emergents. A continuació, s’exposen
alguns dels resultats més rellevants de les investigacions desenvolupades
per diferents científics a escala mundial. S’ha
revisat tan sols literatura científica en referència a l’efecte particular
de l’exposició forestal sobre la salut humana. La majoria
de les publicacions en aquest àmbit es concentren a l’Àsia
(72%), i més concretament al Japó i a Corea del Sud (Meyer
and Bürger-Arndt, 2014), mentre que encara són molt pocs
els estudis d’aquestes característiques a Europa i a Amèrica.
paràmetres estudiats associats amb el nombre i l’activitat de les
cèl·lules NK tenen una importància rellevant per a les defenses
del sistema immunitari i per combatre cèl·lules cancerígenes (Birbaumer
and Schmidt, 2010; Okada, Morishita 2012; Pardo et al.,
2002). A més, ha estat demostrat com l’augment de l’activitat i
del nombre de cèl·lules NK pot durar més de 7 dies i més de 30
dies, respectivament, després de l’estada al bosc (Li, 2010; Li et
al., 2008a, 2008b).
Sistema endocrí
Paisatge i ecosistemes
A continuació, es presenten els principals efectes observats
fins al moment, agrupats per àmbits de salut.
Sistema cardiovascular
Nombroses investigacions han estudiat la variabilitat dels paràmetres
estretament lligats al sistema cardiovascular, com les
pulsacions, la pressió sanguínia i/o el ritme cardíac en relació
amb el contacte amb el bosc. Molts d’aquests estudis han demostrat
com l’exposició a un ambient forestal produeix una
disminució significativa de les pulsacions (Lee et al., 2009,
2011a, 2011b; Park et al., 2008, 2009, 2010) i de la pressió
sanguínia diastòlica i/o sistòlica per comparació a un ambient
urbà (Lee et al., 2009, 2011b; Li et al., 2011c; Park et al., 2009,
2010; Tsunetsugu et al., 2007, 2013). En l’estudi realitzat per
Mao et al. (2012b), per exemple, es demostra una disminució
significativa dels valors de la pressió sanguínia en persones
després d’una exposició per comparació a una de feta a la ciutat.
La gran majoria dels estudis que investiguen paràmetres
cardiovasculars en boscos conclouen que l’exposició forestal
pot promoure la salut humana a través de la reducció dels nivells
de paràmetres que farien augmentar el risc de malalties
cardiovasculars (Meyer and Bürger-Arndt, 2014).
Sistema immunitari
Molts altres estudis s’han centrat en l’estudi del sistema immunitari
(e.g. Kondo et al., 2011; Li, Kawada, 2011a, 2011b; Li et
al., 2010). Un dels principals exponents a escala mundial quant
a la recerca de les implicacions dels boscos per a la salut de les
persones és el Dr. Qing Li (president de la Societat Japonesa de
Medicina Forestal), que va observar com els olis essencials dels
arbres i els seus components químics, també anomenats fitoncides,
tenen un efecte sobre les cèl·lules NK (Natural Killers) humanes
incubades in vitro (Li et al., 2006). Aquest descobriment, així
com altres estudis posteriors, indiquen que el nombre de cèl·lules
NK i la seva activitat poden augmentar significativament després
d’un contacte amb el bosc, tot i que els estudis s’han realitzat
contemplant durades i periodicitats diferents d’exposició forestal
(Li, 2010; Li et al., 2007, 2008a, 2008b). És conegut que els
Nombroses investigacions han determinat diferències hormonals
com a resultat de l’exposició forestal (Annerstedt et al.,
2013; Kondo et al., 2007, 2008, 2011; Lee, 2010; Ohira et al.,
1999) en comparació amb les diferències identificades en ambients
urbans. Alguns exemples de les variables estudiades
són els nivells de diferents hormones implicades de forma directa
amb l’estrès, com, per exemple, el cortisol, l’adrenalina,
la noradrenalina, l’estradiol, la progesterona i la testosterona
(Kirschbaum, 2008). Si es pren el cas del cortisol, hormona
que s’allibera quan l’hipotàlem s’activa davant de qualsevol situació
d’estrès (Birbaumer, Schmidt, 2010), molts estudis han
observat una disminució significativa dels valors de cortisol i
un assoliment de valors més baixos en ambients forestals en
relació amb els ambients urbans (Lee et al., 2009, 2011b; Mao
et al., 2012a; Park et al., 2005, 2007, 2008, 2010; Tsunetsugu
et al., 2007). Una investigació desenvolupada el 2010 sembla
revelar també que estar físicament actiu al bosc (per exemple,
caminant) permet assolir efectes més beneficiosos quant al
cortisol en saliva en relació amb la interacció passiva (Park
et al., 2010). Tot i això, el grau d’afectació en aquesta hormona
sembla que depèn també de diferents factors, com ara
el temps d’exposició o l’edat, entre d’altres (Kim et al., 2009;
Sung et al., 2012; Horiuchi et al., 2013).
Intuïtivament, hom no dubtaria a afirmar que una visita al bosc
pot produir una sensació de benestar. Un dels mecanismes
més reconegut per avaluar i demostrar aquest canvi és l’estudi
de l’amilasa en saliva, que s’usa com a indicador del sistema
nerviós simpàtic (Nater, Rohleder 2009). Un estudi dut a terme
per Yamaguchi et al. (2006) descriu valors d’activitat d’amilasa
en saliva més baixos després d’una passejada pel bosc per
comparació a una passejada per un ambient urbà, fet que porta
a concloure que les persones estudiades van experimentar
uns nivells inferiors d’estrès en el bosc.
Benestar psicològic
La recerca en el camp de la psicologia en relació amb l’exposició
forestal varia considerablement en relació amb el disseny
experimental i les mesures aplicades. Un del mètodes més
usats en els estudis japonesos és el Perfil dels estats anímics
78
Boscos i salut humana: Una nova estratègia per als boscos de Catalunya?