Revista Temes Rurals núm. 1

El camí ramader de les pereres
Entre el Pas dels Bous i el veïnat de Pereres de l’antic municipi
de Queixans (actualment Fontanals de Cerdanya), no hem trobat
cap referència documental al traçat del camí ramader ni a
la seva existència.
Nogensmenys, ja hem vist a Llívia la tendència a fer transitar
els ramats pels torrents. Sembla que entre Llívia i Alp la
connexió es feia antigament per la mateixa riba del Segre. Cal
subratllar que antany el riu ocupava un territori indefinit, atès
que la llera canviava amb les avingudes. El Plan de Puicerda
et de sa citadelle (1708) xii representa el Segre envoltat de
terrenys incults d’arenals i aiguamolls per on podien transitar
els ramats. En la trobada amb pastors a Vic, es va recollir el
testimoni de Josep Meià, del Mas d’Aravó, segons el qual els
ramats que anaven a Llívia passaven pel Segre, de manera
que el camí que transcorre per Escadarcs, Pont del Soler, Mas
d’Aravó i Mas Mallol era camí ral, però no camí ramader. xiii
de Las Pereras a Dorria; y en terreno de pastos comunal
del Ayuntamiento de Vilallobent, el enclavado
en el termino municipal de Vilallobent, y comunal del
Ayuntamiento de Caixans, el enclavado en el termino
municipal de Caixans.
Vigésimo primer mojón: ... Está situado en la partida
nombrada dels Fangasos en el borde Oeste del camino
de Vilallobent a la Pleta dels Anyeis en la montaña de
Puigcerdá y en la ladera Oeste del Serrat de Morcado
y en terreno de pastos comunal del Ayuntamiento de
Vilallobent, el enclavado en el termino municipal de Vilallobent,
y comunal del Ayuntamiento de Caixans, el
enclavado en el termino municipal de Caixans.”... La
línia de término entre este mojón y el mojón vigésimo
es el camino de herradura que los une y que va desde
Vilallobent a la Pleta dels Anyeis...”
Trobem una nova menció al camí ramader a l’acta d’atermenament
dels antics termes municipals de Queixans i Vilallobent,
de l’any 1928. xiv Aquest document denomina “cañada de
ganado” o “camino de ganado” el camí que provinent de les
Pereres condueix al Pla de les Forques, el qual transcorre entre
els mollons 12 i 19 de l’atermenament.
Al molló 20, al punt on la carrerada abandona la divisòria, arrenca
el camí de bast (“camino de herradura”) de les Pereres
a Dòrria. Addicionalment, el molló 21 està situat a la vora del
camí de Vilallobent a la Pleta dels Anyells, que el document
qualifica igualment com a “camino de herradura”, el qual segueix
el termenal fins al molló 23:
“Décimotercer mojón: ... Está situado en la Linde de la
propiedad de Don Tomás Montagut, vecino de Caixans,
al Oeste, y la finca “La Mosquera” propiedad de Don
Ventura Tosas Giralt vecino de Vilallobent, al Este; y en
la “Serra de la Mosquera”... La línia de termino entre
este mojón y el mojón duodécimo, es la recta que los
une, cuya dirección sigue la cañada de ganado del caserío
de “Las Pereras” al Pla de las Forcas...
Vigésimo mojón: ... Está situado en el Pla de las Forcas
en el borde Este del camino de herradura del caserío
xii Consultable a www.geoportail.gouv.fr.
xiii Tampoc el camí de Sant Marc era camí ramader, segons el mateix testimoni.
xiv Consultable a www.ign.es.
xv Consultable a www.ign.es.
L’acta d’atermenament dels municipis d’Alp i Vilalobent xv
conté referències addicionals al camí ramader. En aquesta, el
camí de bast de Vilallobent a la Pleta dels Anyells és descrit
com a “vereda de cabras”, sense que quedi clar si aquesta
denominació fa referència al mal estat del camí o a la seva
destinació al trànsit ramader. En la descripció del segon
molló, s’afirma que des d’aquest s’observa el “camino de
Caixans a la Pleta de Caixans”, que hem d’identificar amb la
“cañada de ganado” que esmentava l’acta anterior:
“Segundo mojón: ... Está situado en la ladera Suroeste
del Bach de Coma Tabanera en una vereda de cabras
y en bosque de pinos comunal del Ayuntamiento del
Alp el enclavado en el termino municipal de Alp y de
Vilallobent el enclavado en el termino municipal de Vilallobent...
Desde este mojón se ven: ... el camino de
Caixans a la Pleta de Caixans.”
La menció a la “cañada” a l’acta de 1928 es tradueix en la
seva representació cartogràfica a les planimetries municipals
de Queixans i Vilallobent, aixecades per la Comisión
Geográfica del Noreste de España l’any 1929 amb el nom
de “cañada para ganado”, xvi i la seva incorporació a la sèrie
històrica del Mapa Topográfico Nacional de España (full
217, 1a edició, 1934). xvii
Art, patrimoni i cultura rural
xvi Consultable a www.ign.es.
xvii Consultable a www.ign.es.
Carrerades i “Caminos del Monte” a la Cerdanya: assaig de caracterització
143