Revista Temes Rurals núm. 1

More documents

Recommendations

Info

Alimentació i sector primariResultatsAnàlisi dels ajuts de primera instal·lació de joves agricultors i agricultores 2008-14El primer resultat mostra com en el període 2008-14 es van certificar 1.637 expedients de l’ajut de primera instal·lació de jovesagricultors i agricultores del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya. Els mapes següents mostren la distribucióterritorial, amb un marcat accent a les comarques de Ponent, amb el 37,57% dels expedients, sobretot al Segrià i la Noguera. Laresta de comarques mostren percentatges per sota del 14%, en què el Camp de Tarragona és el que presenta un nombre mésreduït d’instal·lacions, amb només el 7,75% del total. Aquesta distribució percentual dels ajuts posa de manifest que el territoriés divers i que cada comarca i cada àmbit territorial presenta les seves particularitats.Mapa 1:Distribució segons el nombre d’expedients certificats per comarca. 2008-14Font: Elaboració pròpiaMapa 2:Distribució segons el nombre d’expedients certificats per àmbit territorial. 2008-14Font: Elaboració pròpia12La nova generació de pagesia al camp català
Alimentació i sector primariEn relació amb el perfil de les persones que s’instal·len perprimera vegada al sector, el 74% són homes (1.212) i el 26%,dones (425). L’edat mitjana d’incorporació és 29,1 anys, peròcal distingir entre sexes, ja que les dones (32,7%) s’hi incorporen4,8 anys més tard que els homes (27,9%). En relacióamb aquest indicador, també és interessant observar que delsmenors de 25 anys només un 10% són dones, mentre queun 90% són homes; en canvi, en la franja de més de 35 anys,aquests percentatges canvien a un 45% de dones i un 55%d’homes. Per tant, es constata que les dones obtenen la titularitatde les explotacions agràries més tard que els homes.Pel que fa als estudis, segons els expedients de primer instal·lació,un 28% de les persones joves que s’instal·len tenenformació agrària en el moment de la incorporació. De les quetenen formació agrària, un 70% han cursat formació professionalagrària i un 25%, formació universitària agrària. En temesde gènere, s’observa com les dones (12%) tenen menys formacióagrària en relació amb els homes (33%), però hi ha més deldoble de dones (55%) que tenen formació universitària agràriaen relació amb els homes (22%). Les persones que no mostrenformació agrària tenen l’oportunitat de seguir l’itinerari formatiuassociat a l’ajut de primera instal·lació, amb un clar accent en totsaquells temes en què no tenen formació prèvia.Si s’analitzen les formes jurídiques, s’observa com el 75% deles instal·lacions són com a persona física i un 25%, com asocietat. De les empreses creades, el 62% són noves, mentreque el 38% són instal·lacions de societats ja existents. Caltenir en compte que la majoria de persones joves que s’incorporenho fan sols, ja que la mitjana de les Unitats de TreballAgrari és d’1,17. Aquestes dades mostren que molts joves fanel primer pas en el sector com a autònoms, tot i que també hiha un percentatge important que s’incorpora a una societat,sobretot en els relleus familiars. Si s’analitza l’àmbit territorial,s’observa que a les comarques gironines és on hi ha un nombremajor d’incorporacions en societats (43%), mentre que enaltres àmbits territorials aquests percentatges són molt mésbaixos.En relació amb les orientacions productives majoritàries, destaquenels cultius permanents (fruita, vinya i olivera), ambun 40% de les instal·lacions, seguits de lluny pels granívors(14%), herbívors (12%), hortícoles (10%) i policultiu (9%). Elpes dels cultius permanents està estretament relacionat ambles instal·lacions a les comarques de Ponent, en què aquestaorientació productiva és molt rellevant.Les empreses comercialitzen els seus productes a través dediferents canals, en què el majoritari és el de les cooperativesagràries (46%), seguit d’un distribuïdor majorista (35%) i dela venda directa (25%). Pel que fa a aquest darrer indicador,és interessant la distinció que es fa entre àmbits territorials, jaque a l’àrea metropolitana de Barcelona s’observa un 43% devenda directa, així com a les comarques gironines, un 41%.Altres zones, com les Terres de l’Ebre (14%) o Ponent (5%),però, tenen percentatges molt més baixos.Pel que fa als distintius que fomenten la comercialització, el34% tenen alguna marca de qualitat, en què un 13% és de ProduccióAgrària Ecològica (CCPAE); un 7%, Denominació d’Origen(DO), Denominació d’Origen Protegida (DOP) o bé IndicacióGeogràfica Protegida (IGP), i un 6%, Producció Integrada (PI).La producció ecològica certificada també mostra percentatgesmés alts a l’àrea metropolitana (26%) i a les comarques gironines(23%), mentre que Ponent (8%) i les Terres de l’Ebre (7%) presentenvalors molts més baixos. Aquest indicador està molt relacionatamb la comercialització en circuit curt.La nova generació de pagesia al camp català13
Page 1 and 2: Num. 1 | 2018
Page 3: La Fundació del Món Rural (FMR) t
Page 6 and 7: Alimentació i sector primari
Page 8 and 9: Alimentació i sector primariRESUME
Page 10 and 11: Alimentació i sector primariels pr
Page 14 and 15: Anàlisi dels perfils de les person
Page 16 and 17: Alimentació i sector primariPagesi
Page 18 and 19: Alimentació i sector primariReptes
Page 20 and 21: Alimentació i sector primariDiscus
Page 22 and 23: Alimentació i sector primariBiblio
Page 24 and 25: Alimentació i sector primariTrebal
Page 26 and 27: Alimentació i sector primariDificu
Page 28 and 29: Alimentació i sector primariL’un
Page 30 and 31: Alimentació i sector primariIntrod
Page 32 and 33: Alimentació i sector primariEn Fra
Page 34 and 35: Alimentació i sector primariFigure
Page 36 and 37: Alimentació i sector primariUnion
Page 38 and 39: Innovació i desenvolupament rural
Page 40 and 41: Leader, una metodologia amb 27 anys
Page 42 and 43: la comercialització de productes a
Page 44 and 45: Innovació i desenvolupament ruralL
Page 46 and 47: Pel que fa a l’anàlisi territori
Page 48 and 49: Agenda 2030. ODS.Innovació i desen
Page 50 and 51: Nova Política Agrària ComunaInnov
Page 52 and 53: L’economia circular i l’economi
Page 54 and 55: ProjecteGestiósostenibleComerçpro
Page 56 and 57: Paisatge i ecosistemes
Page 58 and 59: Paisatge i ecosistemesRESUMENEl ter
Page 60 and 61: Paisatge i ecosistemesde l’1 d’
Page 62 and 63:
Captar energia “in situ” en zon
Page 64 and 65:
L’estudi que plantejo busca avalu
Page 66 and 67:
Quins costos econòmics tindrà la
Page 68 and 69:
Fig. 4Elaboració: Ramon Sans Rovir
Page 70 and 71:
La transició energètica TE21-mic
Page 72 and 73:
Per acabarLa festa del consum irres
Page 74 and 75:
Boscos i salut humana:Una nova estr
Page 76 and 77:
IntroduccióPaisatge i ecosistemesA
Page 78 and 79:
Evidències científiques: Salut hu
Page 80 and 81:
Evidències científiques: Elements
Page 82 and 83:
BibliografiaABUHAMDAH, S.; ABUHAMDA
Page 84 and 85:
BibliografiaMIYAZAKI, Y.; IKEI, H.
Page 86 and 87:
Fruit orchard management:How can we
Page 88 and 89:
Climate change and related effects
Page 90 and 91:
Training systems and pruningWater u
Page 92 and 93:
Paisatge i ecosistemesFigure 3: Kiw
Page 94 and 95:
Soil biodiversityIn recent years, s
Page 96 and 97:
Water resourcePaisatge i ecosisteme
Page 98 and 99:
Climate change, ugly fruits, food l
Page 100 and 101:
Fruit production in a “controlled
Page 102 and 103:
Persones i activitat econòmica
Page 104 and 105:
RESUMENEn los últimos años, los c
Page 106 and 107:
És avui, quan les activitats terci
Page 108 and 109:
Persones i activitat econòmicaEl p
Page 110 and 111:
Polítiques territorials modernesM
Page 112 and 113:
Persones i activitat econòmicaLa i
Page 114 and 115:
Persones i activitat econòmicaEls
Page 116 and 117:
L’estatut de les muntanyesLa conc
Page 118 and 119:
sovint, del patrimoni municipal). L
Page 120 and 121:
històrics al Pallars Sobirà (que
Page 122 and 123:
Educar, educar-nos, educar-seal mó
Page 124 and 125:
Una mirada retrospectivaHaver-te ed
Page 126 and 127:
Alguns dilemes del present mirant c
Page 128 and 129:
volupen en diferents centres educat
Page 130 and 131:
Persones i activitat econòmicaLa p
Page 132 and 133:
Font: Elaboració pròpiaPersones i
Page 134 and 135:
Persones i activitat econòmicaA ta
Page 136 and 137:
Art, patrimoni i cultura rural
Page 138 and 139:
IntroduccióArt, patrimoni i cultur
Page 140 and 141:
expulsadas de ellos sin incurrir en
Page 142 and 143:
La cartografia cadastralEl “Plan
Page 144 and 145:
El pas del camí ramader per la Mol
Page 146 and 147:
El camins de transterminànciaEl ca
Page 148 and 149:
PARTIDATERMENALSPARTIDATERMENALSArt
Page 150:
Art, patrimoni i cultura ruralAmb e
show all

Revista Temes Rurals núm. 1

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?