Revista Temes Rurals núm. 1

Alimentació i sector primari
Reptes socials
El primer dels reptes socials que s’identifica és la necessitat
d’assolir empreses agràries viables econòmicament i socialment.
Repte obvi, però totalment imprescindible mantenir-lo al
full de ruta del relleu generacional. Cal que les estratègies d’incorporació
al sector fomentin empreses solvents perquè les
emprenedores i els emprenedors puguin viure dignament de la
seva feina. Tal com apunta un dels tutors d’incorporació, “si el
preu de venda dels productes agraris és just i els joves veuen
que es pot viure bé de l’agricultura, s’instal·laran sols sense
necessitat d’ajudes”. En relació amb la viabilitat social, també
s’identifiquen temes més sectorials, com, per exemple, la necessitat
de rejovenir els pastors, un sector imprescindible per
al territori i paradoxalment molt desprestigiat per la societat.
Un altre dels reptes pendents està vinculat a fomentar el relleu
de pagesia nouvinguda en explotacions agràries actives. Una
de les grans dificultats que es troben les i els joves sense orígens
agraris és l’accés a la terra, fet molt vinculat a l’estructura
agrària de cada territori. Una de les propostes que sorgeix és
facilitar el relleu d’empreses actives i solvents per a persones
joves que vulguin incorporar-se al sector. En la majoria
d’aquests casos, l’interès es desperta en persones nouvingudes
al sector sense orígens agraris. Facilitar aquest vincle és
una de les tasques pendents, tal com ja es fa en altres sectors
econòmics, com al programa Reempresa.
Es considera necessària la intervenció pública per tal de generar
“incentius perquè existeixi el relleu generacional, ja que la gran
majoria d’agricultors no es volen jubilar, i això dificulta l’accés als
joves”, tal com argumenta una de les persones joves.
El tercer dels reptes socials és enfortir el paper estratègic de
la dona pagesa. La invisibilitat de les tasques agràries que fa
la dona en moltes de les empreses fa molts anys que genera
debat. Una de les constatacions en els darrers anys és que
hi ha una nova generació de dones que agafen les regnes de
l’activitat i que treballen amb una mirada més “femenina”, fomentant
la venda directa, la producció ecològica i l’activitat
turística. Tal com exposa una dona jove, “en el nostre cas, la
meva incorporació ha suposat poder fer la venda directa dels
vedells que engreixa el meu home”. Aquests models estan en
consonància amb les noves polítiques de desenvolupament
rural que fomenten models vinculats al territori que tanquen
els cercles des de la producció fins al consum.
Finalment, una bona part dels joves identifica el repte de sensibilitzar
la població del paper imprescindible de la pagesia.
Si les persones que han de consumir el producte agrari de
proximitat no coneixen quina és la realitat de la pagesia, serà
difícil que valorin el resultat de la tasca que fan. Aquest repte
s’emmarca a informar i promocionar els productes de la terra.
Sobre aquest aspecte, una jove explica que es podria fer una
“campanya d’informació a la població sobre la importància de
l’agricultura local. Fem país. Som el que mengem”. Pel que fa
a aquest repte, en els darrers anys s’identifiquen dinàmiques
noves que posen en valor la producció de proximitat com una
manera de “fer país”.
La nova generació de pagesia al camp català
19