Revista Temes Rurals núm. 1

El pas del camí ramader per la Molina
Entre la Pleta de Queixans, o Pleta de Dalt, i el Pla d’Anyella
no hem trobat cap referència documental a la continuació del
camí ramader.
Això no obstant, la connexió entre la Pleta de Queixans i
el Pla d’Anyella ja va ser documentada l’any 2007 sobre la
base de fonts orals amb motiu de l’elaboració de l’Inventari
de camins ramaders del Berguedà, xviii que assenyalava que
el camí de les Pereres seguia pel serrat de l’Orri, Roques
Altes, tossal Rodó, Porxo d’Ovella, Hotel Roc Blanc, baga
del Sitjar, bosc del Paborde, Pla dels Cirerets i collada del
Pedró. Aquest itinerari va ser confirmat pels pastors reunits
a Vic. xix
El camí descrit apareix documentat amb algunes interrupcions
puntuals a la cartografia històrica. Les planimetries
municipals de Queixans i Urtx, aixecades l’any 1929 per la
Comisión Geográfica del Noreste de España, recullen el traçat
del camí des de la Pleta de Queixans. La planimetria d’Urtx
condueix el camí des del límit del terme amb Queixans al
molló número 9 de l’atermenament amb el municipi d’Alp, el
qual, segons l’acta d’atermenament de 1928 dels municipis
d’Urtx i Alp, correspon a:
“Una roca nativa sin forma definida y de las dimensiones
aproximadas siguientes: un metro veinte centímetros de
longitud por cincuenta centímetros de latitud y ochenta
de altura. Tiene una cara orientada al Noroeste y otra orientada
al Norte; en la cara Noroeste tiene grabada una
cruz latina de brazos iguales…”
La fita del termenal està situada sobre els Orris de Dalt. La
continuació del camí fins al Porxo d’Ovella s’observa als vols
americans (sèries A i B) de 1946 i 1957, també la baixada pel
torrent fins a la carretera de la Molina (que recull igualment el
catastrón del Mapa Topográfico Nacional de España, de l’any
1929).
El camí del Cortal del Sitjar a la Collada del Padró figura a la
planimetria municipal d’Alp-Toses, de 1928 amb el nom de
“Camino de la Molina a Castellar de Nuch”, i amb el mateix
nom, a les diferents sèries històriques del Mapa Topográfico
Nacional de España.
El camí del Sitjar a la Collada del Pedró va ser seguit a la primeria
del segle XX per Cèsar August Torras, que el va descriure,
en la seva guia itinerària Cerdanya (1924). xx La descripció
inclou diferents referències que denoten que es tracta, efectivament,
d’un camí d’ús ramader:
“10 m. Cortals del Sitjar, molt gran propietat del senyor
Rosal de Berga. Pasturatges al entorn. Al damunt y un
tros enllà hi ha l’antic cortal del Sitjar. S’atravessa el torrent
de Prat Nou que baixa dels cims de Pla d’Anyella y’s
puja en direcció SE. per entre pasturatges. 15 m. Amurriador
de la remada. Se va pujant constantment. 25 m. Apallador.
El camí reblincola per guanyar la pendent, portant
la direcció a migjorn. 35 m. Pla dels Cirerets.”
El camí ral de la collada de Toses
Cal subratllar que el camí ramader de les Pereres transcorre
entre dos camins rals. En efecte, el camí de la Cerdanya a la
vall de Ribes té dos traçats històrics: el camí de la vall d’Alp i
el camí de Vilallobent al Coll de la Creu de Meians. El primer
el trobem documentat en un despatx del batlle d’Alp de l’any
1816 xxi i figura igualment dibuixat al projecte de la carretera de
Barcelona de l’any 1888. xxii El camí de la Creu de Maians figura
a la Carte d’une partie de Cerdagne avec les limites de France
et d’Espagne» (1703), també al (1708). xxiii Ambdós apareixen
representats alhora en un mapa adjunt a un expedient de la
primera meitat del segle XIX. xxiv No consta en la documentació
analitzada que cap dels dos camins rals fossin alhora camins
ramaders.
Art, patrimoni i cultura rural
xviii Els pastors entrevistats foren Jaume Ribot (a. Torre d’Estoll), Joan Giralt (a. Sibina) i Ernest Sitges.
xix Els pastors presents a la trobada van ser Josep Salvans i Lluís Salada Gaja, d’Olost; Eduard Casas Puig, de Sant Pere de Ribes; Joan Picas Vilalta, de Campdevànol;
Marc Ribot Solé, i Francesc Ribot Flix, pastor de la Torre d’Estoll.
xx “ITINERARI Nº 15 de la Molina (estació de ferrocarril) a Castellar d’en Huch, in Torras, Cèsar August, Cerdanya. Barcelona: Tallers Gràfics Hostench, 1924, p.
73-75.
xxi Arxiu Històric de Puigcerdà. ACCE 125; CU 3685.
xxii Arxiu Històric de Girona.
xxiii Consultables a www.geoportail.gouv.fr.
xxiv Arxiu Històric de Puigcerdà. ACCE 125; CU 3685.
144
Carrerades i “Caminos del Monte” a la Cerdanya: assaig de caracterització