Revista Temes Rurals núm. 1

Introducció: La qüestió del relleu generacional al camp
La renovació és essencial en qualsevol sector econòmic. Si
no hi ha dinamisme, no hi ha futur; si no hi ha joves, no hi ha
innovació; si no hi ha relleu, no hi ha esperança; si no hi ha
emprenedoria, el sector s’estanca. Aquest són els arguments
essencials pels quals hi ha un ampli consens sobre la necessitat
de donar suport al relleu generacional a través de polítiques
públiques i programes de suport a una nova generació de pagesia
(Lobley i Baker, 2012; Zagata i Sutherland, 2015; Zagata
et al., 2017).
La pagesia viu un canvi estructural forçat per un moment d’incertesa
en què tendències diferents i contraposades fan que
n’afectin l’evolució. Les dades mostren com la població ocupada
passa del 2,6% a l’1,6% entre el 2001 i el 2016, reducció
que també segueix el valor afegit brut (VAB), que passa de
l’1,7% al 0,9% en el mateix període. Aquesta tendència general
de pèrdua d’actius i de contribució del sector agrari al VAB
global català és un indicador que mostra el continu degoteig
d’empreses familiars que tanquen, en un escenari de polarització
de models agraris cada vegada més acusat (Estudi Ramon
Folch, 2017). El relleu generacional de la pagesia s’emmarca
en un context de crisi del sector agrari, en què intervenen múltiples
i diversos factors, tant externs com interns, que afecten
els processos de rejoveniment del sector (Sutherland, 2015;
Cavicchioli, 2018).
En aquest sentit, cal tenir en compte tant el grup de persones
que “entra” en el sector com el que en “surt” (Korzenszky,
2017). No es poden entendre les dinàmiques de renovació
sense analitzar els dos fluxos. Si ens fixem en les dades de
l’Enquesta sobre l’Estructura de les Explotacions, veiem com
en el període 2013-2016 el percentatge de joves menors de 35
anys es redueix i que el de més grans de 55 anys s’incrementa
(Zagata et al, 2017). A Catalunya, els joves passen del 3,6% al
3,2%, i els de més de 55 anys, del 65% al 78%. Per a Europa,
aquestes dades mostren una tendència a la baixa similar,
que passen del 6% al 5,3% el 2016 per als joves, i del 56%
al 57% per als de més de 55 anys, percentatge que no varia
tant en el darrer període i que no és tant acusat com en el cas
català¹. Aquests valors, sobretot a Catalunya, alerten que en
Alimentació i sector primari
Quim Puigagut, Cal
Cerdà (Cardedeu,
Vallès Oriental).
Horta ecològica.
Mercat agroecològic
a Cardedeu. Membres
d’Slow Food.
www.calcerda.cat
1
Els valors europeus marquen una tendència general, però cal tenir en compte que cada estat membre presenta unes dinàmiques diferents. Segons Zagata i
Sutherland (2015), hi ha països, com Alemanya o França, que no presenten una problemàtica acusada en temes de relleu generacional al camp, mentre que
altres, com Italià o Portugal, mostren dades molt més preocupants.
La nova generació de pagesia al camp català
9