Revista Temes Rurals núm. 1

L’estudi que plantejo busca avaluar la viabilitat tècnica, econòmica,
territorial i ambiental de la transició i parteix de dos supòsits
bàsics que deriven de l’esgotament de les reserves fòssils
i que tenen una clara influència especialment en la valoració
econòmica de la transició. El primer de tot és que, a mesura que
baixin les reserves, els preus pujaran —variacions estratègiques
com la del petroli a part, i els segon és conseqüència, en part,
del primer, i és que la producció de combustibles fòssils baixarà.
Després de contemplar diferents ritmes hipotètics de pujada de
preus i descens de producció per als propers 35 anys, he optat
per l’escenari més conservador, és a dir, el que pot trobar menys
reacció al canvi, segons el qual s’estima:
ϞϞ
Els preus dels combustibles fòssils pujaran a un ritme mitjà
anual (variacions cícliques i estratègiques a part) del 5%.
ϞϞ
La producció de combustibles fòssils baixarà a un ritme
mitjà anual del 3%. Aquesta segona hipòtesi de partida de
la TE21 no afecta directament les estimacions de consum,
però sí, i molt, les previsions d’evolució de la factura exterior
de fòssils dels països que tenen una certa producció,
que no és el cas de Catalunya, però sí d’Anglaterra.
Escenari sense TE21: suposa imaginar un futur en què es
mantingui el model energètic actual. Preveu, a més de les dues
hipòtesis de partida, el següent:
ϞϞ
Un descens mitjà anual de l’1% en el consum total de
combustibles fòssils i urani per millores en eficiència i en
bons usos energètics.
ϞϞ
Un ascens de l’aprofitament de l’energia procedent de renovables
d’un 1,5% anual.
Escenari amb TE21: implica la transició progressiva fins a
aconseguir, el 2050, que totes les necessitats energètiques
d’ús final es cobreixin mitjançant energies renovables. L’escenari
és senzill i preveu, a més de les dues hipòtesis de partida,
el següent:
ϞϞ
Una disminució progressiva de l’ús de l’energia procedent
de fòssils i urani fins que sigui igual a zero el 2050.
ϞϞ
Un augment progressiu de l’aprofitament de renovables
fins que el 2050 arribi a cobrir el doble de les necessitats
d’ús final (línia blava X-Y).
Paisatge i ecosistemes
A partir d’aquestes dues hipòtesis inicials, es desenvolupen,
de forma paral·lela, dos escenaris: el primer, “sense TE21”
(fig. 1), suposa imaginar un futur en què es mantingui el model
energètic actual, i el segon, “amb TE21” (fig. 2), implica la
transició.
Per millorar, flexibilitzar i donar més validesa al model, he generat
les variants que anomeno “transició energètica TE21 a la
carta” i “transició energètica TE21 en municipis i comarques”.
Amb els dos models, es poden modificar les variables de partida,
veure’n els resultats en els casos més diversos i comprovar
que, siguin quines siguin les hipòtesis de partida, la TE21
és, sempre, enormement avantatjosa.
64
Una oportunitat per al món rural: La transició energètica del segle XXI (TE21)