Revista Temes Rurals núm. 1
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Font: Elaboració pròpia
Persones i activitat econòmica
considera que els plans de formació poden ser idèntics per a
tots els centres educatius. Si analitzem la feina a l’escola rural
des de la perspectiva dels reptes anteriors, veiem que sota un
substrat sistèmic, que donaria el treball de les competències
i la personalització, cal aprofundir en la realitat específica de
l’escola rural. Fan falta més treballs específics de recerca i formació
al voltant de l’aula multigrau, i si volem donar aquesta
mirada de l’educació a temps complet, també aspectes que
es vinculin amb els aprenentatges de fora l’escola. En aquest
sentit, s’hauria de potenciar el treball formatiu en zona escolar
rural entre iguals, però amb el suport d’assessoraments externs.
L’altre tipus de formació interessant seria entre zones
escolars rurals. Així, el SERC aquests darrers anys ha iniciat
uns grups de treball de gran interès, ja que suposen la col·laboració
de mestres de diferents zones en les tasques al voltant
de les mateixes pràctiques educatives.
En el debat, surt si la mestra i el mestre d’escola rural necessiten
una formació específica. Segons la meva opinió, un
mestre que treballi bé en una aula multinivell pot treballar en
una aula d’una escola graduada per aportar-hi la riquesa que
requereixen els reptes de l’educació actual, motiu pel qual el
substrat educatiu, metodològic i el mateix concepte de mestre
compromès amb l’entorn han de ser el mateix, tot i que cal
conèixer les especificitats de cada model escolar.
L’autonomia de l’escola en el marc de la ZER
En els reptes anteriors hem parlat molt d’aprenentatge, de l’alumnat,
de les mestres i dels mestres. Si volem crear aquest marc de
coneixement, l’organització, l’escola, ha de ser una institució que
també aprèn.
En aquest sentit, voldria fer referència a una esquematització que
vaig fer d’un treball de l’OCDE 2001 sobre el futur de l’educació
que crec que pot servir per definir el model educatiu, en general, i
el rural, en particular [figura 1], en què es defineixen els escenaris
de futur de l’educació en funció de dues variables: l’autonomia
que es dóna als centres educatius i els paràmetres d’igualtat del
132
Educar, educar-nos, educar-se al món rural d’avui. Mirades, dilemes i reptes.