Revista Temes Rurals núm. 1
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
expulsadas de ellos sin incurrir en la pena de prendamientos,
ni en la de multas, á menos que los pastores
las forzasen voluntariamente, en cuyo caso quedarán
sujetas á la pena de su infraccion. Trascurrido el plazo
de los cinco años, los ganados de Llivia estarán sometidos
al reglamento general sobre prendamientos, á
que se refiere el art. 30 del presente tratado.
Mientras no se abra el camino permanente, ocho dias
antes, por lo menos, de que los ganados hayan de salir
para Carlit, el alcalde de Llivia dará conocimiento de la
época precisa del paso al maire de Augustrina, para que
se tomen oportunamente las medidas de precaucion que
se crean útiles; pero llegado el dia prescrito, no se podrá
impedir de modo alguno que los ganados de Llivia atraviesen
las tierras designadas por donde deben dirigirse
á Carlit, sea cual fuere el estado de cultura en que se encuentren
las que no hayan quedado en barbecho.”
L’article 16 del mateix tractat també conté sengles referències
al Pas dels Bous i a la carrerada en descriure els límits del
territori de Llívia:
[...] Los propietarios de estos campos interceptan en gran
parte el paso de los ganados con las cercas que construyen
para la división de sus tierras, lo cual produce muchas
quejas por parte de los de Llivia (p. C-183).”
Gràcies als treballs preparatoris del tractat de Baiona disposem
igualment de cartografia històrica on apareixen representats
els camins objecte de la transacció. El primer document
és un mapa d’una porció del terme de Llívia força detallat (a
escala 1:1.000), sense data, però elaborat a la segona meitat
del segle XIX, atès que conté una referència al cadastre de
1856 (figura 1) vi .
El mapa identifica un camí que transcorre d’oest a est amb el
nom de carrerada i que desemboca al barranc del Tudó. Un
segon “Camino de la Crehueta” arrenca de la carrerada en
direcció nord cap a la Pedra dels Escubils, segueix després
a través de la Costa de l’Ambet i continua fins al Pas de les
Ànimes, on s’acaba. Un tercer camí arrenca del barranc del
Tudó, segueix el “Arroyo del Home Mort” en direcció oest i
condueix igualment a la Pedra dels Escubils passant per sota
de la “Cadira del Capellá”.
Art, patrimoni i cultura rural
“ Art. 16. El perímetro del término jurisdiccional de
la villa española de Llivia, enclavado en Francia […]
irá sucesivamente por el […] paso del Bous […] y
continuará por […] barranco de Tudor y la Carrerada
de Tudor á Augustrina […]”
El tractat de Baiona confirma, per tant, el sistema establert
l’any 1754, que consistia en l’ús de dos camins de manera
alterna per comunicar el territori de Llívia amb la muntanya
del Carlit, alhora que autoritza l’Ajuntament de Llívia
a fer el manteniment dels camins en territori francès. La
causa d’aquest curiós sistema binari s’ha de cercar en les
dificultats de veïnatge existents entre la vila de Llívia i el
poble d’Angostrina, tal com documenta un informe de 1862
(Capdevila, 2011):
“Por la parte del sur [el término] está limitado por el camino
que sale del barranco de Tudor llamado la carrerada,
y del que es continuación el camino rural de Angustrina
En definitiva, aquest mapa recull l’itinerari de la carrerada del
Carlit amb els dos camins ramaders de caràcter altern acordats
l’any 1754, que sanciona el tractat de Baiona de 1866.
Un segon mapa, també a escala 1:1.000, molt semblant a
l’anterior, que fa referència a la transacció de 1754, però elaborat
igualment al segle XIX, atès que conté una barra gràfica
expressada en metres vii , identifica de nou la carrerada que
arrenca del “Camino rural de Angustrina”, que desemboca
al barranc del Tudó (“Barranco del Tudor”). Addicionalment,
identifica els camins ramaders alterns ja descrits sota l’epígraf
“Tránsito de los ganados de Llivia y las tierras que él atraviesa
deben quedar en barbecho un año de cada dos”.
El tractat de Baiona culmina amb l’“Acta final del arreglo de
límites entre España y Francia por el Pirineo”, signada el dia
11 de juliol de 1868, la qual comprèn l’acta d’atermenament i
amollonament del terme municipal de Llívia sobre la base de
45 fites transfronteres encara vigents.
vi Arxiu Històric de Llívia.
vii Arxiu Històric de Llívia.
140
Carrerades i “Caminos del Monte” a la Cerdanya: assaig de caracterització