Revista Temes Rurals núm. 1
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Alimentació i sector primari
Discussió
Diversitat de perfils, una oportunitat per al sector?
Un dels resultats més rellevants de l’estudi és la constatació
de la diversitat de perfils de persones joves que s’instal·len
per primera vegada al sector agrari. Lluny de pensar que el
relleu generacional és homogeni, el que mostren les dades és
una gran varietat de processos d’instal·lació, que, conseqüentment,
impliquen una gran varietat de models productius. Arran
d’aquest resultat, ens preguntem si aquesta complexitat és
una oportunitat per enfortir els processos de relleu generacional
als territoris que n’estan mancats. Per exemple, com podria
la pagesia tradicional cooperar amb la nouvinguda. Una té
els recursos bàsics per arrencar l’activitat (terra, maquinària,
coneixement, xarxa comercial, etc.) i l’altra mostra una mirada
innovadora i experiència en altres àrees de coneixement (empresarial,
informàtic, màrqueting, etc.). Recerques europees
recents posen de manifest aquesta oportunitat (Pinto Correia
et al., 2015; Sutherland, 2015) en constatar la necessitat de
cooperació entre diversos perfils de joves.
altres estudis (Monllor, 2015; Sutherland, 2015), i és que el
perfil de la pagesia nouvinguda urbana és el que més s’identifica
amb un canvi de model, tant per la presència més elevada
de dones, pel percentatge d’estudis universitaris que tenen i
pels models de circuit curt i certificació ecològica.
Les dades d’aquesta recerca són exploratòries i, com apunten
Zagata i Sutherland (2015), calen investigacions longitudinals
i interdisciplinàries per entendre els processos de relleu generacional
per fer front al “young farmer problem”. Aquesta recerca
obre la porta a preguntes noves que fins ara restaven al
rebost. Amb les dades d’aquest estudi tenim més coneixement
i informació, i podem plantejar nous escenaris de recerca. Considerem
imprescindible dedicar recursos a projectes que mostrin
evidències i facilitin l’argumentació de polítiques públiques que
facilitin els processos d’incorporació al sector agrari, tant per a la
pagesia tradicional com per a la nouvinguda.
Un altre dels resultats és que el relleu majoritari continua sent
el familiar, amb un interessant matís, i és que el perfil majoritari
és el de la pagesia tradicional mòbil. Persones joves que
s’han mogut per estudiar o bé per treballar, i que han decidit
tornar al seu lloc d’origen per incorporar-se a l’activitat agrària.
Des d’una mirada de desenvolupament rural i d’equilibri territorial,
el fet que tinguin la voluntat d’emprendre en el món rural
és un indicador optimista. A més, s’observa com el percentatges
de dones és superior i com les estratègies de diversificació
són més presents que en la pagesia tradicional arrelada,
temes essencials per fomentar el desenvolupament harmònic
de les zones rurals. Per la seva banda, també es constata un
perfil emergent, el de la pagesia nouvinguda, en què també és
interessant observar les diferències entre la rural i la urbana.
En tots dos casos, la incorporació esdevé més tard que en la
tradicional, i en ambdós els indicadors que marquen un canvi
de model vers un canvi de paradigma també són més acusats.
En tot cas, s’evidencia una de les constatacions que marquen
La constatació que els models de relleu generacional estan
canviant també s’identifica en programes i projectes nous que
posen de manifest aquest canvi de tendència. Projectes europeus
com Acces to land 6 , Farm Link 7 o el darrer Horitzon2020
Newbie - New Entrant netWork: Business models for Innovation,
entrepreneurship and resilience in European agriculture 8
, són mostres de la necessitat d’explorar respostes diferents
per caminar vers un món rural amb índex de rejoveniment més
saludables. A Catalunya, cada vegada són més les entitats que
aposten per innovar en l’articulació d’instruments alternatius,
innovadors i creatius que facilitin la incorporació de nous actius
al sector. Destaca la creació del Grup Operatiu supraautonòmic
Xarxa d’Espais Test Agroforestals (RETA), liderat per
l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) 9 , en què
s’exploren els Espais Test com una eina de suport per a les
incorporacions progressives al sector agrícola, ramader i forestal
de la pagesia nouvinguda.
El desenvolupament rural com a estratègia per al foment d’una nova generació de pagesia
Els processos de desenvolupament rural són els que obren les
portes a una nova generació de pagesia (Milone et al., 2018).
Cal crear espai perquè tant les persones que agafen el relleu
familiar com les que entren de nou al sector tinguin l’oportunitat
d’emprendre en empreses agràries viables socialment
i econòmicament. El marc en què aquest camí es dibuixa és
el del desenvolupament rural, en el qual un nou paradigma
agrosocial (Monllor, 2013) es desperta i en el qual conceptes
com escala local, compromís social o autonomia agafen protagonisme
en un escenari en què les noves generacions han
de fer-se lloc a través d’estratègies noves per posar en pràctica
allò que els permeti diferenciar-se, ser creatius i posicionar-se
en mercats nous (Schneider i Gazolla, 2015).
Al nou escenari de desenvolupament rural, cal sumar-hi la ciutat
(Izquierdo, 2008; Monllor, 2017). La pagesia té futur, però
aquest passa perquè el món urbà restableixi unes relacions
justes amb els espais i les persones que produeixen aliments.
6
Vegeu: http://www.accesstoland.eu/
7
Vegeu: http://farmpath.hutton.ac.uk/
8
Vegeu: http://www.newbie-academy.eu/
9
Vegeu: http://www.desenvolupamentrural.cat/
20
La nova generació de pagesia al camp català