Revista Temes Rurals núm. 1

Quines inversions requerirà la transició? Quins estalvis comportarà?
Arribats a aquest punt, i perquè l’estimació econòmica sigui
realista i completa, cal considerar també la inversió necessària
per transformar el sistema actual, basat en combustibles
fòssils, en un de basat en renovables. Per avaluar aquesta
transformació, s’han pres com a referència les potències, els
rendiments i els costos d’instal·lacions renovables actualment
operatives (solars de tèrmiques i fotovoltaiques fixes o mòbils,
eòliques i hidràuliques):
1 Comptabilitat energètica adequada. S’ha evitat caure en l’error de comptabilitat energètica derivat d’equiparar fonts
fòssils i fluxos renovables. És absurd calcular les necessitats de potència per a les renovables pensant en l’energia
inicial que necessitarien les fòssils per generar aquesta mateixa potència, ja que els processos i les pèrdues són molt
diferents per a ambdós tipus de fonts, perquè, mentre les fonts fòssils necessiten ser cremades i perden, de mitjana,
en els diferents processos (sobretot elèctrics i de mobilitat tèrmica) gairebé fins a un 75% de l’energia inicial, la
majoria de solucions de captura dels fluxos renovables generen energia elèctrica de forma directa i les pèrdues són
irrellevants, ja que són fonts gratuïtes i es poden considerar inesgotables.
2 Potències. A l’hora de calcular les potències necessàries que cal instal·lar (fig. 5), la TE21 parteix de les necessitats
d’ús final d’energia, no de les inicials, que han doblat els seus valors (línia XY, figures 1 i 2). A més, les classifica en
tèrmiques, motrius o elèctriques, perquè també té en compte que els processos són diferents segons quin sigui la
destinació final d’aquesta energia. Aquest plantejament constitueix una de les aportacions més pràctiques i originals
de l’estudi TE21.
3 Distribució de renovables. Atès que, en el cas de les renovables, les condicions ambientals influeixen decisivament
en el rendiment que donaran, es parteix d’estimacions mitjanes basades en les condicions climàtiques de cada zona
geogràfica que s’ha d’estudiar. La distribució dels diferents tipus d’instal·lacions, o mix renovable, és també variable i
adaptada per a cada zona.
4 Garantia de benestar i de subministrament. Atès que les renovables són discontínues, per garantir el benestar i el
subministrament mitjançant aquestes, cal emmagatzemar part de l’energia produïda i comptar amb les pèrdues que
això genera. Les instal·lacions que preveu la TE21 estan calculades per poder generar el doble de les potències, després
de descomptar les avui existents, que es calcula que serien necessàries per proveir el consum el 2050, situació
que ens posa en la línia del doble de les necessitats d’ús final (línia XY, figures 1 i 2) i que dóna un ampli marge de
garantia de benestar i de subministrament que podria reduir-se a través de flexibilitat i intercanvi entre territoris.
5 Superfície necessària. La superfície necessària per a les noves instal·lacions renovables, després de descomptar
les avui existents, també s’ha tingut en compte i apareix detallada tant per a Catalunya, Espanya i Europa com per a
Alemanya, França, Anglaterra i Itàlia a la figura 5. S’ha calculat que, en el cas d’Europa, aquesta superfície seria de
6.061.600 hectàrees (ha), l’equivalent a un 1,38% del territori, i, en el de Catalunya, de 38.960 ha, tan sols un 1,22%
del territori català. Tenint en compte que l’últim boom immobiliari ha utilitzat, aproximadament, un 2,5% del territori
català i que altres activitats requereixen d’extensions molt superiors, les necessitats territorials per a una transició
energètica són més que factibles.
Paisatge i ecosistemes
El resultat, fent la TE21 i després d’explorar diferents combinacions
o mix energètics de renovables, fins i tot doblant
la potència mitjana necessària per seguretat, és que l’estalvi
respecte al que gastaríem sense TE21 només pel fet d’importar
combustibles fòssils és espectacular: 16.532.850 milions
d’euros per a Europa i 279.720 milions per a Catalunya. Si, a
més, pensem que els càlculs estan fets sobre la base de les
tecnologies del 2014 i que aquestes evolucionen dia a dia en
millora tant en potències obtingudes com en costos i superfícies
necessàries, l’estalvi final seria, gairebé amb tota seguretat,
encara més gran. ¿Quant del deute que actualment té
Catalunya es pot pagar amb prop de 280 milers de milions? Si
fem la transició TE21, garantim, a més de l’energia, la creació
de molts llocs de treball (a Catalunya, de l’ordre de 75.000 de
nous) i queden diners de sobres per recuperar l’economia i el
malmès estat del benestar.
La conclusió econòmica és clara i extrapolable a altres països
europeus com Alemanya, França, Anglaterra o Itàlia (com
mostren les dades en G€, milers de milions d’euros de la figura
4). Si es segueix com ara (sense TE21), el gran problema
econòmic del futur serà importar i pagar els combustibles fòssils
a preus cada vegada més cars. Si decidim canviar (amb
TE21), el cost de tota la inversió necessària per implantar un
model renovable, sumat a la despesa en combustibles fòssils
que encara necessitarem al llarg del procés de canvi, serà molt
inferior. L’estalvi que això suposaria oscil·la entre un 44% per
a Catalunya, un 33% per a Alemanya o França, un 43% per a
Espanya i Itàlia i un 80% per a Anglaterra. L’Europa 28, en el
seu conjunt, estalviaria gairebé un 50%. Atès que les xifres
són astronòmiques, els estalvis també ho són.
Una oportunitat per al món rural: La transició energètica del segle XXI (TE21)
67