Revista Temes Rurals núm. 1
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Innovació i desenvolupament rural
La implementació de les estratègies de desenvolupament local
ha ajudat a crear, tant en la indústria agroalimentària com en
el sector serveis, 1.239 llocs de treball, i a consolidar-ne més
de 6.284. El sector serveis ha estat més actiu en la creació de
nous llocs de treball (un 45%), mentre que el sector agroalimentari
s’ha concentrat en la consolidació (un 55%).
La generació d’ocupació s’ha aprofitat en gran mesura per a
la població femenina, ja que gairebé al 52% dels llocs de treball
bruts generats corresponen a dones. Pel que fa als joves,
s’han beneficiat del 12% dels llocs de treball bruts generats.
En relació amb la dinamització econòmica de les zones rurals
catalanes i la seva diversificació, que és l’objectiu principal
del Leader, els 1.505 projectes productius a què s’ha donat
suport en els sectors agroalimentari i turístic i de la resta de
microempreses del món rural han generat una inversió total
de 148,73 M EUR, xifra que suposa una mitjana d’inversió de
98.825 EUR/projecte.
La següent taula mostra la distribució dels projectes segons si
es tracta d’inversions de creació, millora o ampliació i segons
el sector.
Classificació de les inversions segons sector
Tipologia
d’inversió
Agroalimentari
Sector
Turisme/
oci
Altres
microempreses
Creació 76 249 226 36,61
Ampliació 91 213 155 30,50
Fig. 4
Millora 249 101 145 32,89
% 27,64 37,41 34,95
Projectes i despesa pública per territori
Territori Leader (GAL)
%
Font: Elaboració pròpia
Despesa
pública
(M EUR) Projectes
Finalment, i realitzant una anàlisi a escala territorial, el Consorci
Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques (Terra Alta –
Ribera d’Ebre) ha estat el GAL que ha finançat més projectes,
amb un total de 153, i el Consorci per al Desenvolupament de
la Catalunya Central, el que ha executat un pressupost més
elevat, amb més de 5 M EUR. La següent taula detalla el nombre
de projectes i la despesa pública total destinada a cadascun
dels territoris Leader de Catalunya.
Si s’analitzen els àmbits dels projectes a què s’ha donat suport,
cal assenyalar que, en matèria agroalimentària, el territori
on s’ha fet més despesa pública ha estat el del GAL Consorci
Garrigues per al Desenvolupament del Territori, amb més de
2,13 M EUR, i el territori amb el nombre de projectes més
elevat, el del GAL Consorci Leader Priorat Baix Camp, amb 74
projectes. Pel que fa a projectes en matèria de turisme i oci, el
territori del Consorci Centre de Desenvolupament Rural Pallars
– Ribagorça és on s’ha invertit més, amb més de 2,62 M EUR
de despesa pública i 87 projectes. En relació amb el suport a
altres microempreses del món rural, el territori del Consorci
Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord ha estat el més
actiu, amb 67 projectes i una despesa pública de gairebé 1,36
M EUR. I, finalment, pel que fa als projectes de conservació i
millora del patrimoni natural i cultural, el territori del Consorci
de Desenvolupament Alt Camp, Conca de Barberà i Anoia és
on s’ha invertit més, amb 14 projectes i una despesa pública
total de gairebé 1,98 M EUR.
Associació pel Desenvolupament Rural
de la Catalunya Central (Berguedà –
Osona – Bages – Vallès Oriental)
Associació per al Desenvolupament
Rural Integral de la zona nord-oriental
de Catalunya (Garrotxa – Alt Empordà
– Osona)
Associació per la Gestió del Programa
Leader Ripollès Ges – Bisaura
Consorci de Desenvolupament Alt
Camp, Conca de Barberà i Anoia
Consorci Grup d’Acció Local Alt Urgell
– Cerdanya
Consorci per al Desenvolupament del
Baix Ebre i Montsià
Consorci Garrigues per al Desenvolupament
del territori
Consorci Grup d’Acció Local Noguera –
Segrià Nord
Consorci Centre de Desenvolupament
Rural Pallars – Ribagorça
4,80 139
4,62 123
4,29 102
5,01 138
3,65 110
3,35 67
4,57 151
3,91 129
4,09 137
Consorci Leader Priorat Baix Camp 3,89 137
Consorci intercomarcal d’iniciatives
Socioeconòmiques (Terra Alta – Ribera
d’Ebre)
Consorci per al Desenvolupament de la
Catalunya Central (Solsonès – Segarra
– Bages – Anoia)
4,96 153
5,02 111
Consorci Leader Urgell – Pla d'Urgell 3,64 115
TOTAL 55,77 1.612
Fig. 5
Font: Elaboració pròpia
44
LEADER.CAT, revitalitzant els territoris rurals