Revista Temes Rurals núm. 1

La transició energètica a Catalunya i a l’Europa dels 28
Paisatge i ecosistemes
El territori català té una extensió de 3,2 milions d’hectàrees, una
població de set milions i mig d’habitants —gran part dels quals
es concentren a l’àrea metropolitana de Barcelona— i les seves
necessitats energètiques van ser d’un valor mitjà de 32 GWta/a
(gigawatts tèrmics any/any) l’any 2010. Geogràficament, es
tracta d’una regió extraordinàriament variada, si tenim en compte
la seva relativament reduïda extensió. Limitada al nord pels
Pirineus i a l’est pel litoral mediterrani, posseeix importants
zones muntanyoses i grans àrees de bosc, fet que li aporta
una gran riquesa hidràulica i de biomassa. En l’àmbit climàtic,
és igualment variada, amb temperatures suaus al litoral, més
extremes a l’interior i clima d’alta muntanya i abundants precipitacions
a la zona pirinenca.
Com hauria de ser la transició energètica TE21 a Catalunya i a Europa?
Tot això conforma, sens dubte, una gran riquesa natural que,
tanmateix, no es correspon gens amb la seva capacitat de producció
de combustibles fòssils i urani. De fet, aquesta producció
és pràcticament insignificant —molt inferior en percentatge
a la d’Europa i menor també fins i tot a la d’Espanya—,
situació que deixa Catalunya en una situació d’absoluta dependència
energètica i en fa una zona especialment sensible als
vaivens del mercat energètic. Tot plegat fa que calgui impulsar,
com més aviat millor, una aposta decidida per la TE21: el Pacte
Nacional per a la Transició Energètica.
El model de transició energètica que anomeno TE21 consisteix
en una transició progressiva, partint del sistema energètic
del 2015 —dominat pels combustibles fòssils i l’urani—, per
arribar a un sistema totalment basat en energies renovables
el 2050 (tot i que darrerament he generat una nova versió del
model TE21 per a municipis i comarques, amb la solució molt
més avantatjosa de retallar el temps d’implantació fins al 2040).
És un model en què, partint dels consums i els costos actuals
de combustibles fòssils i urani, i fent previsions raonables de
futur, es calculen i comparen amb les potències les superfícies
de territori, els costos i les inversions necessàries per fer una
transició al 100% renovables. Per fer-ho, es tenen en compte,
d’una banda, les quantitats de combustibles que han de ser
comprades i, de l’altra, les necessitats reals dels usos finals
als quals es destinen.
Una oportunitat per al món rural: La transició energètica del segle XXI (TE21)
63