Revista Temes Rurals núm. 1
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
La Fundació del Món Rural (FMR) té entre els seus objectius principals promoure la reflexió sobre els territoris rurals i alhora divulgar-ne una visió moderna com a zones diverses i actives que econòmicament són, compromeses amb els seus valors socials i culturals i respectuoses amb el medi natural. És en aquest sentit que neix la revista Temes Rurals, que pretén conscienciar la societat catalana del valor estratègic que té el món rural per al desenvolupament socioeconòmic del país. Temes Rurals és una revista digital amb periodicitat anual que pot esdevenir una peça clau per a la creació d’una xarxa d’experts sobre ruralitat que seria, alhora, de gran utilitat per a la proposta de noves línies d’investigació. Els seus principals objectius van enfocats en aquesta direcció: situar la ruralitat com a tema important en la recerca acadèmica, difondre d’una manera científica i alhora divulgativa el món rural.
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
El camins de transterminància
El camí ramader de les Pereres a la Pleta de Queixans no és
l’única “cañada” documentada en aquest sector de la Cerdanya.
En l’amillarament xxv d’Urtx, de l’any 1956, xxvi s’esmenta
una “cañada” en qualitat de termenal en la descripció d’una
finca situada a la partida de les Planes (taula 1). Aquest camí
ramader correspondria al camí que des d’Urtx s’enfila a través
de les Planes a la Pleta Vella de les Vaques i al Serrat de les
Llançanes.
PARTIDA TERMENALS PARCEL·LA CADASTRAL
N Juan Bombardó
Les Planes
Camp de la Barraca
Avalls
Taula 1. Amillarament d’Urtx (1956)
S Lorenzo Cot
6/138
E Cañada
O Cañada
N José Blanch
S Camino del Monte
E José Anoll Fontdevila
O Comunales
N Tomás Bartra Bartra
S Tomás Bartra Bartra
E Torrente
O Camino del Monte
Malgrat la denominació “cañada”, no sembla que aquest camí
sigui substancialment diferent dels camins de transterminància
que documenten les planimetries municipals aixecades per
la Comisión Geográfica del Noreste de España l’any 1929, així
com els amillaraments dels antics municipis de Vilallobent,
Queixans, Urtx i Alp (taules 2-4). xxvii La documentació revela
que cada poble, fins i tot cada veïnat, disposa del seu propi
camí de la muntanya.
Aquests camins reben sistemàticament la denominació “Camino
del monte”:
Però també “vereda de cabras” i “senda de cabras”:
ϞϞ
Acta d’atermenament dels municipis de Vilallobent i
Alp (1928): en referència al camí que s’enfila al Coll de
Marcer per Coma Tabanera.
ϞϞ
Acta d’atermenament d’Urtx i Alp (1928): on figura “sendero
de cabras” referit al “sendero bien definido que los une y
que se dirige desde la solana del monte de la Torre de Riu,
partida Las Espallosas [...] al pueblo de Vilar.” Aquest camí
arrenca de la “cañada” de Queixans.
Art, patrimoni i cultura rural
ϞϞ
Amillarament de Queixans (1956): Camino del Monte,
Camino de la Montaña, Camino del Monte de Caixans.
ϞϞ
Amillarament de Vilallobent (1956): Camino del Monte.
ϞϞ
Amillarament d’Alp (1945): Camino del Monte, Camino de
la Montaña, Camino de la Pleta.
ϞϞ
Urtx (1956): Camino del Monte, Cañada.
Sovint estan situats en la proximitat de terrenys comunals o
de partides amb noms que remeten a l’activitat ramadera (Devesa,
Camp dels Moltons, Pleta). Específicament, el “camino
del Monte” d’Alp que documenta profusament l’amillarament
(anomenat també “camino de la Pleta”) és el camí que s’enfila
pels Collets, la Roca Castellana, la Pleta, etc., i correspondria
al camí ramader o carrerada transhumant que des de Castellar
de n’Hug (on conflueixen els camins ramaders que provenen del
Penedès i el Vallès) condueix a Alp d’acord amb el mapa de Vilà
i Llobet (1951). És a dir, el camí de transhumància apareix en la
documentació municipal com una via local de transterminància.
xxv El Amillaramiento de la Riqueza Rústica y Pecuaria és un document amb finalitats impositives elaborat pel Ministeri d’Hisenda que conté un llistat de propietaris
del municipi, amb la identificació i la descripció dels termenals de les finques que els pertanyen.
xxvi Arxiu Històric de Girona.
xxvii Arxiu Històric de Girona.
146
Carrerades i “Caminos del Monte” a la Cerdanya: assaig de caracterització
Change language