Revista Temes Rurals núm. 1

Paisatge i ecosistemes
de l’1 d’agost, del canvi climàtic 18 , que té com a finalitats “reduir
les emissions de gasos amb efecte hivernacle i la vulnerabilitat
als impactes del canvi climàtic; afavorir la transició
cap a una economia neutra en emissions de gasos amb efecte
hivernacle, que sigui competitiva, innovadora i eficient en
l’ús de recursos; contribuir a la transició cap a una societat en
què el consum de combustibles fòssils tendeixi a ser nul, amb
un sistema energètic descentralitzat i amb energies cent per
cent renovables, fonamentalment de proximitat, amb l’objectiu
d’aconseguir un model econòmic i energètic que no depengui
dels combustibles fòssils ni nuclears el 2050...”.
Fer realitat el pacte i la llei esmentats vol dir treballar per a
l’establiment d’un acord socioecològic territorial, de nou tipus,
perquè fer possible la captació de l’energia continguda en els
fluxos biosfèrics i litosfèrics requereix territori, del qual disposen
generalment els municipis amb poca població, mentre que
a les àrees metropolitanes i en municipis amb molta població
els espais disponibles solen ser escadussers.
Catalunya compta amb 947 municipis i molt poca població
rural, perquè la major part de la població (prop del 95%) es
concentra en 300 municipis de més de 2.000 habitants, mentre
que la resta (una mica més del 5%) viuen a la resta de
municipis. Aquesta situació fa que s’obri una gran oportunitat
per a les zones rurals de Catalunya, perquè, a banda de poder
captar energia in situ per abastir les necessitats pròpies del
món rural, se’n pot també captar in situ per abastir necessitats
d’energia de zones urbanes.
Avui ja es fan molts aprofitaments energètics de fonts renovables
en entorns rurals, però són promoguts per empreses que
moltes vegades no tenen cap relació amb el territori ni amb
la població que hi viu. S’han fet a casa nostra molts projectes
eòlics i solars, en zones rurals, amb una mentalitat encara “extractiva”
(aprofitar riquesa local per beneficiar qui disposa de
capital per fer la inversió necessària i, per descomptat, donar
alguna prebenda a la població de la zona), més pròpia del passat
que no pas del segle en què vivim.
Però si es vol que la riquesa, generada per la captació, transformació
i ús de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics
i litosfèrics que es manifesten en un indret, beneficiï tota la
comunitat que viu a l’indret on es fa la captació dels fluxos, cal
abandonar la visió del món “extractivista” per passar a una visió
del món mutualista, cooperativista, és a dir, abandonar les
pràctiques habituals quan es van construir els aprofitaments
hidràulics en molts indrets de casa nostra i posar en pràctica
noves formes de relació entre zones rurals i urbanes que siguin
justes i equilibrades, tant des del punt de mira ecològic
com econòmic i social.
18
Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic: http://canviclimatic.gencat.cat/ca/politiques/politiques_catalanes/Llei-del-canvi-climatic/.
60
Una oportunitat per al món rural: La transició energètica del segle XXI (TE21)