Revista Temes Rurals núm. 1

Evidències científiques: Elements del bosc
Paisatge i ecosistemes
Recollida de mostres d’aire per analitzar els terpens o fitoncides en l’alzinar. Isabel Lopera, ICTA-UAB.
En el moment en què es comencen a observar aquests efectes
citats anteriorment, paral·lelament també s’investiguen quins
poden ser els elements o les característiques del bosc que generen
o propicien aquests canvis en qüestió.
Un dels primers elements considerats han estat els estímuls
visuals i sonors que els humans poden experimentar en la natura
(Alvarsson et al., 2010; Gladwell et al,. 2012; Brown et al.,
2013). Un altre factor que sembla que està implicat en la connexió
bosc-salut és el fet que la vegetació millora la qualitat
de l’aire i actua com a filtre de partícules i gasos contaminants
(Fowler, 2002; Yoo et al., 2006). Un altre element que es creu
que està relacionat amb aquests canvis anteriorment descrits
són els ions negatius que es poden trobar més abundantment
en alguns boscos i zones muntanyoses amb aigua en moviment
(Mao et al., 2012), amb efectes sistemàtics sobre la serotonina,
la dopamina i la pressió sanguínia diastòlica (Ryushi et al., 1998)
i que, administrats regularment, poden alleujar els símptomes de
la depressió crònica (Goel et al., 2005).
Un altre agent que darrerament s’està contemplant és la microbiologia,
considerada de dues maneres diferents: la microbiologia
del bosc (tots aquells fongs i bacteris residents
a l’ambient forestal que poden interactuar en la salut) i la microbiologia
humana (tots els microorganismes que viuen de
manera comensal al cos humà i que sembla que poden interaccionar
amb l’ambient natural).
pels arbres. La majoria dels components de l’atmosfera del
bosc són terpens, també anomenats fitoncides (Gershenzon,
Dudareva, 2007). Aquests compostos químics són produïts
per diferents espècies vegetals, especialment coníferes (Zulak,
Bohlmann, 2010), i molts estan associats no tan sols a
mecanismes de defensa vegetal contra herbívors i factors de
l’ambient (Mewalal et al., 2016, Martin et al., 2003), sinó també
a la mateixa fisiologia de desenvolupament (Gershenzon,
Dudareva, 2007). Estudis recents han demostrat que els terpens
poden exercir efectes antiinflamatoris en diferents patologies
(Rufino et al., 2014; Ma et al., 2015; Rodríguez et al.,
2015; Li et al., 2016; Yu et al., 2016). Tanmateix, també s’ha
observat com els olis essencials derivats de diferents plantes
poden tenir un efecte neuroprotector davant de condicions
neurodegeneratives in vivo i in vitro (Savelev et al., 2004; Liu
et al., 2010; Majlessi et al., 2012; Cioanca et al., 2014; Oboh et
al., 2014; Abuhamdah et al., 2015; Ayaz et al., 2015; Klein-Júnior
et al., 2016). D’altra banda, s’ha observat com els terpens
poden exercir efectes sobre els processos implicats amb la
carcinogènesi en diferents estudis in vivo i in vitro. Per exemple,
diferents investigacions han observat els efectes positius
d’algunes espècies de terpens en les cèl·lules NK (esmentades
anteriorment) (Cho et al., 2017). Cal remarcar que aquests estudis
no tan sols s’han realitzat in vitro emprant espècies de
terpens emeses pels arbres, sinó que també s’ha observat un
augment dels nivells d’algunes proteïnes antitumorals durant
una passejada pel bosc (Li, 2010).
Nombrosos dels estudis que descriuen el rol dels boscos en la
salut de les persones plantegen que els efectes potencials es
podrien donar a través de la inhalació de l’atmosfera forestal,
que inclou diferents productes fotoquímics, sobretot produïts
Malgrat el creixent nombre d’investigacions que recalquen
els possibles mecanismes d’acció d’alguns dels elements del
bosc esmentats anteriorment, molts estudis només presenten
resultats preliminars que necessiten ser desenvolupats.
80
Boscos i salut humana: Una nova estratègia per als boscos de Catalunya?